Sense rumb ni projecte
línia ·
Els grups de l'oposició de Castellbell i el Vilar, CiU i ERC, afirmen que el PSC, que té majoria absoluta, “afronta els problemes de manera reactiva”
La gestió de les obres a la teulada de l'ajuntament està en el punt de mira
Castellbell i el Vilar és un dels feus històrics del PSC. Excepte en dos mandats, hi ha governat sempre des de les primeres eleccions democràtiques i, a més, ho ha fet amb àmplies majories absolutes en moltes ocasions. I encara té una altra peculiaritat: l'alcalde socialista que va governar 24 anys és Isidre Badia i l'alcaldessa que ho fa des del 2011 és Montserrat Badia, la seva filla.
La reflexió la fa Albert Mulero, cap de llista d'ERC, que assegura que la gestió que fa fet la família Badia durant tots aquests anys no ha servit per dur a terme una reconversió econòmica que substituís el tancament de les fàbriques, un fet que fa que el pobli continuï, diu, “sense projecte de futur”. I hi afegeix: “La radiografia de Castellbell i el Vilar d'ara és la mateixa de fa vint o trenta anys, però amb la població envellida i molts joves que han marxat a buscar oportunitats, feina i habitatge a altres municipis.” Per Mulero, tot plegat és fruit d'una manera de fer política que no ha canviat. L'equip de govern actual, afirma, “sovint afronta els problemes d'una manera reactiva i sense previsió”.
També pensa així Santi Llopart, cap de llista de CiU, que veu una gestió “desconcertant”. “Sembla que vagin fent sobre la marxa sense tenir cap pla ni projecte de poble”, diu. Com a exemple, cita l'esfondrament d'una part de la coberta de l'edifici de l'ajuntament. Va passar el 2015 i a hores d'ara la teulada continua apuntalada i el cos central de l'immoble tancat. Llopart explica que l'incident –que va comportar trasllats de serveis– ha fet “encadenar obres directament o indirectament relacionades amb l'accident de la teulada” i té la sensació que s'han anat executant sense un rumb clar. Per la seva banda, Mulero també critica la gestió de l'obra. Fins i tot ERC va portar el cas a la fiscalia perquè entenien que la contractació de les obres, un cop ja s'havia fet l'apuntalament d'emergència, “hauria d'haver estat per procediment ordinari abreujat, garantint la transparència i la pública concurrència, en comptes de continuar pel procediment d'emergència”. La fiscalia va arxivar l'expedient en no va observar-hi delicte de prevaricació, “tot i que no es va pronunciar sobre si el tipus de contractació havia estat l'adequat”, subratlla el republicà.
