Mas es referma i topa amb la CUP
Mas torna a negar que CDC rebés donacions a canvi d'adjudicació d'obra pública
S'obre a tornar més diners pels convenis amb la CatDem
Deixaria la presidència del PDeCAT si ho vol el partit
La CUP li exigeix que no representi el procés a nivell internacional
“Quanta nosa us faig!”, va retreure Mas a les files cupaires
“No els puc explicar res de nou”, va començar Artur Mas. En la que era la seva tercera compareixença parlamentària per abordar els indicis de corrupció, Mas va llançar un emplaçament a investigar les adjudicacions d'obra pública presumptament relacionades amb el cobrament de comissions i es va refermar en la legalitat de les actuacions del seu partit, tot i que no en la “moralitat” d'algunes pràctiques. També va assumir la responsabilitat política sobre els nomenaments del tresorer acusat, Daniel Osàcar, i de qui va ser gerent i mà dreta seva, Germà Gordó. La comissió d'Afers Institucionals també va aprovar que l'exconseller de Justícia comparegui per donar explicacions sobre el cas 3%.
Per primera vegada, Mas va apuntar que assumirà responsabilitats polítiques sortint de la presidència del PDeCAT si el seu partit ho considera necessari. Però aquest és un àmbit, va dir, que no correspon al Parlament sinó a la formació que lidera Marta Pascal, que en tot moment va acompanyar Mas durant la compareixença. Només la CUP va concretar la petició de responsabilitats polítiques que li van formular tots els grups de l'oposició. Els anticapitalistes li van demanar que no representi el procés a nivell internacional, tal com li va encarregar el govern.
“Anem amb compte amb quina credibilitat donem a gent que s'han confessat delinqüents i han pactat amb la fiscalia”, va insistir Mas sobre les confessions de Fèlix Millet i Jordi i Gemma Montull. L'expresident de la Generalitat i de CDC va intentar minar les afirmacions segons les quals la formació es va finançar il·legalment amb el Palau com a mediador a canvi d'adjudicacions amb un argument repetit durant les darreres setmanes: “Com es pot intentar demostrar que les donacions que rep CDC són a canvi d'obra pública, alterant concursos, si no s'investiguen els concursos i l'adjudicació?”
Legalitat i ètica
Mas va insistir que el seu partit se cenyia al marc legal pel que fa al finançament dels partits. La llei va prohibir les donacions anònimes el 2007, però les fundacions podien continuar rebent donacions d'empreses adjudicatàries d'obra pública. Després de la darrera reforma de la norma, del 2015, els partits ja no poden rebre donacions d'empreses de cap tipus però sí que ho poden fer les fundacions vinculades, encara que n'han d'informar al Tribunal de Comptes.
L'expresident dels convergents, Artur Mas, va defensar que es tracta d'un cas de “donacions” i el que s'ha d'analitzar és si eren legals, com ell defensa. Es va obrir a la possibilitat, tanmateix, de tornar més diners al Palau de la Música dels que va aportar CDC per rescabalar els 630.000 euros que va aportar la institució a la CatDem pels convenis que havien signat.
Mas va admetre que no totes les acusacions públiques que es fan a CDC són falses. “He dit que hi ha unes quantes coses que es diuen que, a criteri meu, són falses”, va afegir-hi, tot subratllant que ha reconegut les veritats. No obstant això, també va admetre que el finançament de Convergència no va ser “impol·lut” i que els convenis amb el Palau fregaven “la línia de la moralitat”.
L'oposició en ple va coincidir a demanar a l'expresident que aquesta vegada assumeixi responsabilitats polítiques en considerar que, un any i mig després de la darrera compareixença parlamentaria, els indicis i les irregularitats de finançament il·legal de CDC han anat en augment. “El pas del temps ha desmentit les seves paraules”, li recriminava el president del PSC, Miquel Iceta, deixant clar, però, que en el pla judicial no posava en dubte la presumpció d'innocència de l'expresident mentre s'està celebrant el judici. “Aquí parlem de responsabilitats polítiques i vostè era el màxim dirigent del partit, molts no s'atreveixen a demanar-li-ho, però li ho agrairien”, va anotar.
El diàleg entre Mas i l'oposició va pujar de to quan li va tocar el torn al portaveu de la CUP, Benet Salellas, que li va demanar que es retiri “de l'aparador internacional” del procés. Carles Puigdemont li va donar suport des dels Estats Units: “La CUP pot tenir la paperera de la història plena, però a nosaltres ens agrada el reciclatge.”
Enganxada amb la CUP
L'esquerra independentista, però, considera que el paper de Mas “resta” a l'hora d'ampliar les majories i guanyar el referèndum. Creu, a més, que Mas ha estat els últims vint anys “el pal de paller” de l'estructura que aguantava “el règim corrupte” del 78 contra el qual lluita la CUP. L'enganxada va provocar un darrer comentari de l'expresident destinat a les files cupaires: “Quanta nosa us faig!”
Els diputats que van inquirir Mas van evitar entrar en detalls concrets del cas Palau, actualment en judici, i bona part dels dards de l'oposició, especialment la de C's i el PP, anaven dirigits a identificar la corrupció amb l'independentisme que, segons ells, ha defensat i practicat Mas els darrers anys per “amagar-se”. La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, va recriminar l'expresident que titllés de “mentida” els testimonis del cas Palau. “Com poden lluitar contra la corrupció si vostès la neguen?”, va etzibar-li. Pel president de CSQP, Lluís Rabell, el problema de Mas és de “credibilitat”, i mentre l'expresident defensava que els contractes d'adjudicació d'obra pública eren del tot “correctes”, Rabell i Salellas li recordaven la dificultat que suposa per fiscalia anticorrupció investigar una “enginyeria de la corrupció” que fa molt difícil i complex establir la “causalitat” entre adjudicació d'obra pública i la donació a una fundació del partit polític que governa.
