Política

Myanmar

Decepció amb Suu Kyi

La figura de la líder de l'oposició que el 1991 va guanyar el Nobel de la Pau ha perdut popularitat per la falta d'avenços importants

No ha denunciat les purgues constants de l'exèrcit contra la minoria rohingya

Tres dècades d'activisme contra la dictadura van convertir la presidenta de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), Aung San Suu Kyi, en una líder reconeguda pels seus mèrits arreu del món. Dijous va fer un any des que va iniciar el que havia de ser el primer govern sense lligams militars a la República de la Unió de Myanmar, després del cop d'estat del 1962. En aquest període, Suu Kyi no ha estat capaç de posar solució a cap dels grans reptes que afronta el país, i diversos òrgans internacionals han posat en dubte la seva validesa per redreçar-lo cap a la via democràtica.

La derrota més colpidora per al govern va ser el fracàs de les negociacions per posar fi a la guerra civil, que té lloc a Myanmar des que el territori es va independitzar del Regne Unit, l'any 1948, i que enfronta entre si un nombre important d'ètnies minoritàries que reclamen més autonomia dins del marc nacional.

Suu Kyi havia destacat durant la seva època com a activista per la defensa acèrrima de les minories ètniques –que són un 30% de la població del país–, i hi havia moltes esperances en la possibilitat d'iniciar un procés de pau. El govern va aconseguir reunir-se a l'agost amb les diverses guerrilles, però la trobada es va clausurar el tercer dia sense acords, i actualment encara hi ha tres grups que mantenen la lluita armada. L'acord, però, tot i la il·lusió que va suscitar entre els birmans, és complex d'assolir, ja que, en el conflicte, hi participen actors molt diversos amb reivindicacions pròpies.

Però si hi ha alguna cosa que la comunitat internacional sí que ha retret a la líder birmana ha estat el seu silenci davant del que l'ONU considera una “neteja ètnica”. A l'estat de Rakhine, a l'est del país, els rohingyes, una comunitat musulmana formada majoritàriament per immigrants, arran de l'ocupació britànica, són massacrats per l'exèrcit. Els rohingyes estan privats de la majoria de drets ciutadans, i han estat víctimes de constants atrocitats per part del règim per la seva condició religiosa –Myanmar és un país de majoria budista–, cosa que a la pràctica suposa una violació dels drets humans.

A l'octubre, un atemptat que el govern va atribuir a la facció armada dels rohingyes va provocar una dura repressió de les forces de seguretat contra la comunitat. Molts observadors coincideixen que Suu Kyi no té control sobre l'aparell militar, però el que es va recriminar a la consellera de l'Estat no va ser tant l'actuació de l'exèrcit com el fet que no ho denunciés públicament. La resposta del govern a les denúncies de l'Observatori dels Drets Humans es va basar a desmentir la informació i a censurar la premsa.

L'altre gran àmbit de treball que havia establert el nou govern era democratitzar el text de la Constitució del 2008, que va ser redactada pels militars i que encara els atorga un poder important, però també en això han fracassat. Suu Kyi havia encomanat la redacció d'un nou document a Ko Ni, un advocat musulmà, que va ser assassinat el 29 de gener a l'aeroport de Rangun.

No obstant això, el representant asiàtic a la Comissió Internacional de Juristes, Sam Zarifi, va recordar aquesta setmana que la transició des d'una dictadura no és cosa d'un any. Les expectatives amb l'era Suu Kyi s'han minimitzat, però encara hi ha qui no hi ha perdut la fe.

87.000
rohingyes
han fugit després de l'accident d'octubre a Bangla Desh, país fronterer de majoria musulmana.
292
casos
de persones perseguides per la seva activitat política va denunciar al febrer l'Associació de Presos Polítics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Els socialistes ofereixen al PP balear els seus vots per fer fora Vox de la presidència del Parlament

barcelona
guerra a gaza

El Suprem israelià dicta la fi de l’exempció militar dels ultraortodoxos

barcelona
Política

Batlle defensa el dispositiu per a la revetlla de Sant Joan

Barcelona
guerra a gaza

Israel mata almenys deu familiars del líder polític de Hamàs

barcelona
regne unit

Julian Assange, en llibertat sota fiança després d’haver arribat a un acord amb els EUA

barcelona
Estat francès

Bondy, perifèria parisenca mestissa

Bondy (França)
Cristina Ribas
Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Gregori (ERC)

“Allarguem la mà a l’equip de govern per donar vida al poble”

Sant Gregori
Nerea García Guerrero
Cap de l’oposició a Badia del Vallès (Totes fem Badia)

“Les polítiques del PSC a Badia són molt continuistes”

Badia del Vallès
POLÍTICA

Denúncia de Junts per compres irregulars a la policia de Pineda

PINEDA DE MAR