Política

Defensa durà Llançà al jutjat perquè no vol militars

El ministeri interposa un recurs contenciós administratiu contra l'acord de ple aprovat per unanimitat que demanava a l'exèrcit que no es facin maniobres militars al terme municipal

No només l'exèrcit no farà cas als ajuntaments que no volen maniobres militars al seu municipi, sinó que els durà als jutjats per haver-se atrevit a qüestionar la presència dels militars. Aquest és el missatge que es desprèn de la decisió del Ministeri de Defensa d'interposar un recurs contenciós administratiu contra Llançà per haver-se declarat territori desmilitaritzat.

L'Ajuntament ha rebut una notificació del jutjat contenciós administratiu 2 de Girona que el ministeri recorre contra dues decisions municipals. En primer lloc, l'acord del ple del 12 de desembre del 2016 en què es va aprovar una moció presentada per ERC a la qual es van sumar CiU i el PSC, amb només una abstenció d'APL. L'acord demanava que cessin les maniobres militars en espais no estrictament militars i que s'eviti la presència de l'exèrcit espanyol en espais educatius i de formació. Tot i això, al febrer l'exèrcit va tornar a fer maniobres a Llançà, els dies 6, 16 i 27 de febrer. Veient que la voluntat municipal quedava en paper mullat, després d'una junta del govern municipal, l'alcalde, Pere Vila, va enviar una altra notificació a l'exèrcit per reiterar l'oposició del consistori a aquestes maniobres. Aquesta decisió de la junta de govern, amb data del 16 de febrer del 2017, també és portada ara al jutjat pel Ministeri de Defensa.

“És un contrasentit; en lloc d'organitzar les seves maniobres en llocs on no genera cap oposició l'exèrcit, ara van en contra d'un acord de ple. Hi ha molts municipis que no han adoptat cap moció d'aquest tipus, per facilitar la convivència no els hauria de representar cap problema fer les maniobres a un altre lloc que no sigui Llançà”, diu Vila. La moció de Llançà era similar a la que van aprovar la Diputació de Girona i el municipi de Celrà, però cap d'aquestes dues administracions ha rebut una notificació.

“Pretenen que un jutge digui que l'acord de ple no és vàlid; nosaltres creiem que la voluntat del municipi s'ha de respectar, ens personarem quan ens convoquin i defensarem la nostra posició”, afirma Vila. La junta de govern de Llançà ha encarregat als serveis jurídics de la Diputació la defensa de l'Ajuntament i ho ha notificat als diferents grups polítics de Llançà, que com a interessats també hauran de respondre a la convocatòria del jutjat, el qual ja ha reclamat la documentació corresponent.

El portaveu d'ERC, Guillem Cusí, manifesta, per la seva banda, que “no té sentit anar al jutjat a perdre el temps i els diners per defensar una posició que és absolutament legal i que es va aprovar per unanimitat”. Cusí hi afegeix que, de la mateixa manera que la moció va ser un pronunciament polític, entén que la denúncia també ho és i no està fonamentada amb raons jurídiques, sinó en qüestions polítiques. “És una nova manera d'aplicar l'article 155 de forma encoberta”, hi afegeix el portaveu d'ERC.

LA FRASE

Volen que un jutge digui que l'acord de ple no és vàlid; nosaltres defensarem la nostra posició
Pere Vila
Alcalde de Llançà i president de la Diputació de Girona

LA DATA

12.12.16
El ple de Llançà
va aprovar per unanimitat amb una abstenció un text perquè no es facin maniobres al municipi.

Competència de l'Estat per a la qual no cal permís, segons De Cospedal

El 7 de març, el senador gironí Jordi Martí va interpel·lar el govern espanyol pel rebuig de municipis a les maniobres de l'exèrcit: per què s'imposen maniobres militars a municipis sense el seu consentiment? La resposta de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va ser que l'exèrcit defensa “la sobirania nacional, la integritat territorial i l'exercici de les llibertats”, i que pot dialogar amb els municipis però no demanarà permís.

El primer cas que ve de Defensa i per aquests motius, segons l'AMI

Segons l'Associació de Municipis per la Independència, aquest seria el primer cas d'una denúncia del Ministeri de Defensa contra un municipi. L'Estat ha obert 356 processos a ajuntaments (pel fet de no tenir la rojigualda, de ser a l'AMI, de declarar-se territori sobirà, etc.), però des de les delegacions del govern. L'AMI ha ofert els seus serveis jurídics a Llançà i, en espera dels detalls del recurs, valora que, un cop més, el recurs és més polític que no pas jurídic.

Un historial de mobilitzacions a la demarcació per les maniobres

Girona i Celrà són dos dels altres municipis que han expressat el seu rebuig a les maniobres militars. El 20 de febrer, dues marxes des d'aquests municipis fins al castell de Sant Miquel van servir per reclamar la desmilitarització de les comarques de Girona. Sant Climent Sescebes, Espolla, Riells i Viabrea (on es va aprovar una moció com la de Llançà) i Arbúcies són municipis que també s'han manifestat en diverses ocasions en contra de les maniobres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Josep Haro, primer alcalde de Campdevànol de la democràcia

Campdevànol

Puigdemont portarà al PE i als tribunals l’“espionatge polític” d’Espanya

París

El ministre d’Exteriors “subscriu” la petició de l’Eurocambra d’investigar els contactes de Puigdemont amb Rússia

barcelona

El TC admet els recursos de PP i Vox contra la reforma que limita les funcions del CGPJ amb mandat caducat

madrid

La CUP aposta per la mobilització al carrer per forçar la negociació del referèndum i l’amnistia

barcelona

Albiach: “Quan Aragonès assumeixi que amb JxCat no va enlloc, nosaltres hi serem”

barcelona

Sànchez: “No tensarem el govern amb la taula de diàleg. Ens mantindrem lleials a l’acord”

barcelona

El govern mira de tancar la ferida

barcelona

D’un referèndum a ajudes pel ‘Glòria’

barcelona