Política

la crònica

Memòria i mites de la guerra civil

Una jornada aplega sis especialistes sobre la guerra civil a les comarques gironines

Hi ha pocs episodis històrics que hagin generat una producció bibliogràfica tan intensa com la guerra civil. Si es dediquen a fer una senzilla recerca en qualsevol portal virtual de les biblioteques públiques o en la base de dades de llibres editats, ens adonem dels milers i milers de volums editats, la qual cosa fins i tot provoca que algun cercador ens obligui a acotar la nostra recerca. El material, doncs, és interminable, més enllà dels buits que puguin existir, tant en l'aspecte temàtic com en el territorial. Una altra cosa ben diferent és que tanta producció ens hagi ajudat a entendre un episodi tan complex d'explicar com fàcil de caure en els apriorismes ideològics o les tergiversacions malintencionades. Encara avui, es mantenen instal·lats alguns mites que va deixar-nos com a herència el franquisme, com ara el de l'amenaça comunista com a principal mòbil dels revoltats, el de l'habilitat diplomàtica de Franco per mantenir-nos en la neutralitat durant la guerra mundial o el de la visió maniquea de bons i dolents. El 1956, quan el règim s'ha s'havia llançat en braços dels Estats Units en la lluita contra el bloc comunista, un manual d'història sentenciava que el 1936 s'havia posat en perill “a todos los españoles honrados contra el detestable conjunto de masones, marxistas, comunistas y separatistas que llevaban a nuestra patria al abismo y la ruina material y moral”.

El Memorial Democràtic i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural van voler contribuir a esvair alguns dels mites i van organitzar una jornada sobre la guerra civil a les comarques gironines, la darrera d'un cicle que ha intentat acostar una visió que no es limiti a la capital del país. La jornada va aplegar alguns dels millors especialistes de les comarques gironines. I el fil conductor de bona part de les seves intervencions va ser la voluntat de trencar aquests mites i recuperar la memòria. Josep Clara, que es va centrar en la trama conspirativa del 18 de juliol del 1936, va posar de manifest que allò que perseguien els insurrectes no era l'amenaça comunista, sinó les reformes republicanes, i que malgrat la imatge de caos que es va voler traslladar per descriure allò que va succeir a la rereguarda republicana, “la realitat és desmentida pels papers de la mateixa causa general i els informes de la Guàrdia Civil”. La historiadora Gemma Domènech va voler desfer uns altres mites, en aquest cas els que van envoltar el tema de la destrucció i la salvació del patrimoni. I el primer mite el va voler esvair des de bon començament, quan va anunciar la voluntat de centrar-se en el patrimoni salvat, “perquè de la destrucció se'n va parlar durant quaranta anys”. La paradoxa d'aquests esforços és doble: d'una banda, perquè, tal com va afirmar, “la participació en la salvació del patrimoni es va girar contra els seus protagonistes en el moment de la repressió franquista”; i, de l'altra, perquè la vocació per aplegar el material acabaria esdevenint la llavor dels futurs museus diocesans. La jornada també va tenir la participació del professor de la Universitat de Girona Joaquim Nadal, que té a les seves espatlles un coneixement mil·limètric de la ciutat i una memòria notable; i, a partir d'aquests dos ingredients, va treure petroli d'un fet aparentment anecdòtic com la col·locació de la primera pedra de l'escola Prat de la Riba, el 24 de juliol del 1938, i va començar a desgranar una llarga llista de projectes que demostraven tant l'aparent normalitat del funcionament de l'administració com la vocació per mantenir el reformisme republicà, malgrat les exigències de la guerra. En la jornada també hi va intervenir l'historiador David Garcia, que es va centrar en els bombardejos i va posar èmfasi en el vessant militar més que no pas en les seves conseqüències per a la població civil; i Jordi Gaitx, que es va centrar en la retirada i l'exili, i es va lamentar de la dificultat per recuperar la memòria dels exiliats. Els darrers mites va esvair-los Enric Pujol, centrat en el paper que va jugar la frontera i les penúries a les quals va sotmetre la població el franquisme pel seu aïllament internacional. L'historiador de Figueres va resseguir amb detall l'obstinació del règim per fortificar de dalt a baix la frontera, sobretot durant els mesos finals de la Segona Guerra Mundial. Però no es va quedar només en la frontera física, sinó que va voler posar de manifest que per al règim franquista la frontera era un concepte ideològic, concretat en la voluntat d'aïllar el país de la resta del món.

La jornada era gratuïta i l'objectiu, arribar al màxim de públic; però, malgrat tot, l'assistència va ser més aviat minsa, tot i la qualitat dels ponents i l'interès de bona part de les conferències. En la presentació de l'acte, l'historiador Josep Lluís Martín va anunciar que la pretensió final era aplegar el resultat de les jornades que s'han fet arreu del territori en un únic volum; i fins i tot va apressar els ponents a lliurar el corresponent text. Com a mínim, doncs, disposarem d'una segona oportunitat per comprendre molt millor la guerra civil i per esvair del tot alguns mites que va deixar instal·lats el franquisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ORIENT MITJÀ

Israel i l’Iran, dues aliances en acció

Beirut
Joan Martín
Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Salt (PSC)

“Desenvolupant el sector sud, hem de millorar el centre”

Salt
Jordi Viñas
Alcalde de Salt (ERC)

“El govern entén que la realitat educativa de Salt és singular”

Salt
Tot recordant

Richard Nixon, el president del Watergate

país basc

El PNB empata a escons amb EH Bildu i suma amb els socialistes per governar

BARCELONA

El PSC vol més recursos, infraestructures i reforç de seguretat als municipis costaners a l’estiu

GIRONA
Guerra a Gaza

La violència repunta a Cisjordània

barcelona
política

Albiach rebutja qualsevol pacte amb Junts i retreu a ERC possibles pactes amb Puigdemont

barcelona
guerra a europa

La UE i l’OTAN celebren l’ajuda dels EUA a Ucraïna

barcelona