Política

França

Les Frances del FN

Als dos grans feus del Front National, situats al nord-est i a la costa mediterrània, el partit adapta el discurs contra els immigrants i contra la globalització

El canvi en les preocupacions dels francesos, que prioritzen la seguretat, el terrorisme i l'atur, ha consolidat l'expansió definitiva de la ultradreta al conjunt del territori

El país que no funciona,que va perdent poder adquisitiu i vol un canvi, pertany a Marine Le Pen

Entre la cas­cada de mapes que han apa­re­gut per ana­lit­zar el resul­tat de la pri­mera volta de les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, dos d'ells cri­da­ven l'atenció aquests dies. No perquè apor­tes­sin res sor­pre­nent, sinó per com de rotunda era la con­clusió que se'n podia extreure. Els dos mapes ana­lit­za­ven la cor­re­lació entre la situ­ació soci­o­e­conòmica i el vot al Front Nati­o­nal (FN) a través del ter­ri­tori francès. En el pri­mer, com més fosc era el color, més atur hi havia, i la mateixa fórmula es repe­tia per plas­mar la quan­ti­tat d'elec­tors de Marine Le Pen en cada depar­ta­ment. En el segon, ela­bo­rat pel demògraf Hervé le Bras, es pre­sen­ta­ven les zones dels fran­ce­sos que patei­xen, cre­ant un índex a par­tir d'unir la deso­cu­pació amb la pobresa, el nom­bre de famílies mono­pa­ren­tals i els joves sense estu­dis uni­ver­si­ta­ris.

La imatge era con­clo­ent: els dos mapes mos­tra­ven patrons gai­rebé exac­tes. En les zones on l'atur i el pati­ment eren ele­vats, el vot del FN s'enfi­lava molt per damunt del 21,3% obtin­gut pel par­tit el diu­menge 23 d'abril. Tot ple­gat fins a dibui­xar una taca que res­se­guia tot l'est del país, des del Pas de Calais fins a la fron­tera amb Itàlia. Hi havia, però, dues grans zones on aquest color més intens es tor­nava gai­rebé negre: el nord-est i el lito­ral medi­ter­rani.

Són els dos grans feus històrics del FN i, tot i tre­ba­llar amb un dis­curs comú, arre­lat en el refús a la immi­gració i a la glo­ba­lit­zació, cada un d'ells encarna fac­tors de mobi­lit­zació par­ti­cu­lars. Al sud pesa més l'ide­ari del FN tra­di­ci­o­nal, que apunta als immi­grants com a cau­sants de la pèrdua de la iden­ti­tat fran­cesa i pre­gona la ine­vi­ta­ble invasió musul­mana si les coses con­ti­nuen així. És la retòrica que aban­de­rava amb orgull Jean-Marie Le Pen i que uti­litza, d'una manera més sibil·lina però amb el mateix rere­fons, Marine.

No és que aquesta recepta no exis­teixi al nord, però la major con­vergència amb els ter­ri­to­ris del sud no sorprèn. Amb una població més enve­llida que la mit­jana fran­cesa, la costa medi­terrània gal·la té, a banda de grans ciu­tats com ara París i Lió, una mit­jana major d'immi­gració no euro­pea, en bona mesura, pro­vi­nent de les ona­des migratòries del nord d'Àfrica poste­ri­ors als pro­ces­sos de des­co­lo­nit­zació del segle XX. És en aquests ter­ri­to­ris on la con­fron­tació del votant del FN amb la immi­gració, però també amb l'islam, es fa més evi­dent. D'acord amb una enquesta del 15 d'abril de l'ins­ti­tut de son­de­jos Ifop, el 86% dels sim­pa­tit­zants del FN no sen­ten França com casa seva, el 84% no s'hi sen­ten segurs i el 80% pen­sen que la immi­gració costa més del que aporta. La mit­jana fran­cesa per a la resta de votants és pro­pera en tots els casos al 50%. L'estig­ma­tit­zació musul­mana també fa apa­rició en el son­deig. El 73% dels par­ti­da­ris del par­tit d'ultra­dretà veuen incom­pa­ti­ble la República amb el credo islàmic, 30 punts per damunt de la mit­jana fran­cesa.

Cana­lit­zar la còlera

Al nord-est, en canvi, el dis­curs més absor­bit per l'elec­to­rat de Le Pen és el de la glo­ba­lit­zació mortuòria, la lloança al pro­tec­ci­o­nisme i la crítica a l'statu quo. Una rea­li­tat que només bene­fi­cia els habi­tants de les grans ciu­tats però enfonsa de mica en mica les pobla­ci­ons de la França pro­funda, poblets i viles d'ocu­pació agrària i indus­trial. És un argu­men­tari que cala entre obrers per­ju­di­cats per la desin­dus­tri­a­lit­zació, situ­ats majo­ritària­ment al nord-est i antics adhe­rents a l'esquerra fran­cesa. No va ser casu­a­li­tat el xou mediàtic que va orga­nit­zar Le Pen quan es va assa­ben­tar que Emma­nuel Macron anava a visi­tar la fàbrica Whirl­pool d'Ami­ens (regió de Picar­dia), a punt de ser des­lo­ca­lit­zada a Polònia. El cop d'efecte, eri­gint-se en defen­sora d'aquesta França que es desfà, amb menys estu­dis i menys pre­pa­rada per com­pe­tir amb tre­ba­lla­dors estran­gers, va ser sonor, i un avís per a Macron: la França que no fun­ci­ona, que perd poder adqui­si­tiu i llan­gueix, que vol canvi, és seva.

“L'èxit de Le Pen ha estat man­te­nir com a votants actius aquest volum d'elec­tors, que nor­mal­ment opta­rien per desen­ten­dre's de la política i abs­te­nir-se. Ha cana­lit­zat la còlera i la decepció”, explica Pas­cal Per­ri­neau, pro­fes­sor de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Polítics de París espe­ci­a­lista en extrema dreta. En aquest sen­tit, la con­jun­tura actual és un fac­tor que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de valo­rar el feno­men ultra­dretà, apunta. “Junt amb la situ­ació econòmica i l'atur, el ter­ro­risme i la immi­gració són avui les pri­me­res pre­o­cu­pa­ci­ons dels fran­ce­sos. I això ajuda el FN, perquè les seves pro­pos­tes anti­mi­gratòries pas­sen millor que abans, s'han con­ver­tit en pre­o­cu­pa­ci­ons de les clas­ses bai­xes i mit­ja­nes”, raona Per­ri­neau, que reblar: “Avui, pre­ci­sa­ment pel canvi en les inqui­e­tuds de la gent, el FN s'ha con­ver­tit real­ment en un par­tit d'abast naci­o­nal.”

Després d'ana­lit­zar què havia fallat perquè Hillary Clin­ton perdés les elec­ci­ons ame­ri­ca­nes en favor de Donald Trump, l'equip de la can­di­data demòcrata va con­cloure que no s'havia sabut inter­pre­tar què bus­ca­ven els elec­tors que es van decan­tar per l'actual pre­si­dent dels EUA. Van votar, per damunt de cap altra con­si­de­ració, que les coses can­vi­es­sin. El mateix que passa amb el Front Nati­o­nal.

86
per cent dels simpatitzants del Front National ja no senten França com casa seva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.