Passat demà

Pas­sat demà és el dia esco­llit per fer la con­sulta sobre el «dret a deci­dir» i pel que he lle­git la nos­tra ciu­tat tindrà obser­va­dors inter­na­ci­o­nals. Que bé! I què obser­va­ran? Ela­bo­ra­ran un informe davant les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals? Calia fer venir dos dipu­tats fla­mencs. Es dubta de la puri­tat del procés? Veient la com­po­sició de la «junta elec­to­ral» desig­nada (tan pecu­liar que un del seus mem­bres es posi­ci­ona públi­ca­ment sobre la votació) cal que vigi­lin les urnes d'anada i tor­nada? Cal que es con­troli el vot dels que tenen 16 anys no ins­crits en el cens ofi­cial. En fi, ells sabran si vénen a obser­var o veuen com poden trans­por­tar l'experiència al seu país.

El resul­tat de la con­sulta em resulta indi­fe­rent perquè ja està can­tat, gua­nyarà el sí de lluny. Vol­dria creure que dir això, avançar el resul­tat, no és delicte elec­to­ral, però el resul­tat pos­si­ble­ment sigui indi­fe­rent sobre la rea­li­tat del país, el que crec que pot resul­tar digne d'atenció és la par­ti­ci­pació amb la cor­recció entre cens de la con­sulta i cens elec­to­ral. La dava­llada de la par­ti­ci­pació en les dar­re­res elec­ci­ons és sig­ni­fi­ca­tiva d'un cert procés de sepa­ració cons­ta­ta­ble entre ciu­ta­da­nia i par­tits. Ara caldrà veure si aquesta con­sulta fa remun­tar els nivells de par­ti­ci­pació. Segu­ra­ment, no és com­pa­ra­ble una situ­ació amb l'altra, però pre­ci­sa­ment per això l'anàlisi de la par­ti­ci­pació crec que serà deter­mi­nant res­pecte als can­vis estruc­tu­rals que calen a les orga­nit­za­ci­ons polítiques pel que fa a la seva relació amb la ciu­ta­da­nia.

Es pot estar a favor de la votació i votar el que es vul­gui i es pot estar en con­tra de la votació. Amb­dues posi­ci­ons són ben legítimes i també ho és, com sem­pre, la passió davant la con­sulta o bé la indi­ferència. Però entenc que quan es vol des­bor­dar de manera pacífica i par­ti­ci­pa­tiva l'actual marc, diguem-ne legal, cal dis­po­sar de solvència i capa­ci­tat per­so­nal i política. Les capa­ci­tats per­so­nals no cal posar-les en qüestió, per des­comp­tat, però la dis­po­sició i solvència política, per més que senti adhe­si­ons d'actors llo­re­jats, de pre­si­dents de clubs tri­om­fants o de gastrònoms amb (de) gorra, no aca­ben de satis­fer si plan­te­gem la gestió poste­rior dels resul­tats, siguin els que siguin.

Per­so­nal­ment em pot seduir la idea de la inde­pendència, però amb això no en tinc prou. Quan par­lem d'inde­pendència jo hi vull més coses: quina política social hi ha al dar­rere, qui­nes dis­po­si­ci­ons econòmiques, quin model de soci­e­tat se'm pro­posa, i això que pos­si­ble­ment vin­gui –se'm dirà– després no em con­venç perquè tots i totes sabem que els pro­ces­sos moderns cap a la inde­pendència són molt més que el que avui se'ns pro­posa. I també pos­si­ble­ment seria bo ade­quar el con­cepte d'inde­pendència en l'espai euro­peu que va entrar en vigor fa pocs dies... El genèric de la inde­pendència –com de massa idees i pro­jec­tes polítics– és d'una trans­ver­sa­li­tat que abasta des del popu­lisme extra­va­gant fins a plan­te­ja­ments seri­o­sos i ver­sem­blants amb vista al futur.

El resul­tat està can­tat. Quants ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes el can­ta­ran pot ser el més relle­vant i més enllà de la nul·la vali­desa jurídica per vin­cu­lar el resul­tat a cap decisió de les admi­nis­tra­ci­ons, sens dubte té la vali­desa del pro­nun­ci­a­ment públic d'una part de la ciu­ta­da­nia, i veure com això es recull per la repre­sen­tació política legítima en les pro­pe­res elec­ci­ons, i com poden influir a l'hora que els ciu­ta­dans eme­tin el seu vot: en qui faran con­fiança o a qui la hi reti­ra­ran en funció del seu posi­ci­o­na­ment davant la con­sulta. I com que els par­tits són capaços de reco­llir les legítimes pre­ten­si­ons expres­sa­des de la volun­tat popu­lar, cal veure en quina quan­ti­tat es mani­festa i posi­ci­ona. Anar a votar o no és ben lliure. Qui ho faci mereix tot el res­pecte del món i qui no hi vagi, també. Des dels que cre­uen en el procés i el defen­sen com un procés de par­ti­ci­pació, fins els que el menys­te­nen per la seva nul·la trans­cendència jurídica i algu­nes lleu­ge­re­ses pro­ces­sals; tot és res­pec­ta­ble.

El resul­tat cadascú l'inter­pre­tarà a la seva manera. A nosal­tres ens agra­da­ria conèixer l'informe final dels obser­va­dors fla­mencs ni que sigui per saber què pen­sen de nosal­tres més enllà dels Piri­neus.