Macron gira cap a la dreta moderada
El president francès escull com a primer ministre Édouard Philippe, jove alcalde d'Els Republicans i un desconegut per al gran públic
L'objectiu és fagocitar el sector més centrista del partit conservador
Emmanuel Macron va sortir ahir per primer cop de l'ambigüitat política brandada en campanya, i va evidenciar els límits de la seva proposta centrista. El nou president francès va anunciar la primera gran decisió del seu mandat amb el nomenament com a primer ministre d'Édouard Philippe, de l'ala moderada d'Els Republicans (partit conservador) i alcalde de Le Havre, ciutat portuària normanda.
La decisió s'ha de llegir des d'una lògica d'aritmètica parlamentària, ja que Macron intenta així atraure un gros important dels conservadors més centristes de cara a les eleccions legislatives. Un factor que no amaga, d'altra banda, que el cap de l'executiu de Macron, fins a l'agost passat ministre d'un govern socialista, serà un liberal convençut dels límits de l'Estat. Un polític de dreta, com el mateix Philippe es va descriure reiteradament ahir en la presa de possessió, en què també es va definir com un conqueridor de tendència moderada.
El nomenament allunya Macron de l'etiqueta de continuador de François Hollande, tot i que la crítica no li arribava pel vessant socialista de l'expresident, sinó pel viratge liberal que va efectuar a mig mandat. Amb Philippe, Macron deixa clar que vol anar més lluny que el seu predecessor en el reformisme liberalitzador.
Recels generalitzats
Tots dos es reuniran avui al matí a l'Elisi per acabar de traçar la composició del govern. La trajectòria de Philippe avala moltes de les exigències que Macron s'havia posat en la recerca de primer ministre. El nou cap del govern és jove (46 anys), una cara desconeguda per al gran públic i, com Macron, no porta una vida consagrada a la política. Mentre era estudiant, anys abans d'unir-se a les files de la dreta, Philippe va tenir un fugaç pas pel Partit Socialista, per la branca més liberal de la formació, encarnada pel sempitern i influent Michel Rocard, llavors primer ministre. Boxejador, de tarannà irreverent, enarca i fill de professors, va formar part de l'equip municipal de Le Havre el 2001, abans d'esdevenir-ne alcalde, el 2010.
Les reaccions no es van fer esperar a l'esquerra, que va aprofitar el nomenament per acusar Macron d'haver-se revelat, per fi, com un home de dreta. El líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va assegurar que els conservadors havien estat “annexionats”, i alhora declarava més necessari que mai fer de l'Assemblée Nationale un contrabalanç del poder executiu. En la mateixa línia es va expressar el cap de files socialista, Jean-Christophe Cambadélis. A la dreta, les respostes van virar entre la sorpresa i l'estupefacció. El secretari general d'Els Republicans, Bernard Accoyer, va negar que el nomenament es pugui entendre com una coalició de govern i el va qualificar de “decisió individual” de Philippe, de qui va posar en dubte el futur a la formació. “Ell mateix s'exclou. Sostindrà els candidats del moviment del president o els de la seva família política?”, es va preguntar.
No sorprèn el recel conservador. I és que l'elecció d'un polític d'Els Republicans també deixa una lectura menys evident: la intenció de Macron de fagocitar la dreta a llarg termini, en especial el sector juppeista, amb qui la similitud programàtica és notable i les complaences, públiques. El primer mesurador de l'èxit d'aquesta estratègia es podrà veure aviat, amb el tancament del període oficial de presentació de les llistes per a les eleccions legislatives, que es produirà divendres.
La República en Marxa, el rebatejat moviment de Macron, ha presentat 428 candidats per a un total de 577 circumscripcions, i ha deixat obertes vacants amb la idea d'atraure càrrecs conservadors. L'aspiració és imposar-se en les eleccions i obtenir una majoria parlamentària. Amb Philippe a Matignon, el transvasament serà molt més probable. Les propostes de Macron, començant per la disrupció dels partits tradicionals, són rupturistes, però el seu tacticisme polític és de la vella escola.
LES XIFRES
De crític a íntim col·laborador
albert lladó romeroEl primer contacte amb la vida pública estatal del nou primer ministre, Édouard Philippe, es remunta al 2002, quan l'avui alcalde de Bordeus, Alain Juppé, el va reclutar com a secretari general de l'antiga UMP, amb només 32 anys. L'afiliació de Philippe amb l'ideari de Juppé va esdevenir absoluta. Encara més en contraposició amb un emergent Sarkozy amb qui va mantenir diferències properes a l'enfrontament físic. El compromís de Philippe amb Juppé va ser també durador: en la campanya de cara a les primàries de la dreta del novembre, en què l'ex-primer ministre va ser derrotat per François Fillon, Philippe va tenir un paper destacat. “L'ambició de parlar poc i actuar bé, el desig d'unir, el refús de la demagògia, el sentit d'estat.” Philippe lloava així el seu mentor al març en una tribuna a Libération. Va ser també col·laborant amb aquest diari que va publicar una columna setmanal per analitzar la campanya electoral. Molts se'n van recordar ahir, ja que Philippe hi va criticar Macron, a qui va definir com “un adepte del populisme, que no assumeix res, però ho promet tot, amb l'ardor d'un conqueridor juvenil i el cinisme d'un veterà”. Des d'ahir és el seu col·laborador més íntim.
