Setge al procés sobiranista
Rajoy demana fer front comú contra el “radicalisme”
El president clou les jornades econòmiques a Sitges i reitera que, el referèndum, ni se’l creu, ni el vol, ni es produirà
Retreu a Puigdemont que limiti el diàleg i la vicepresidenta parla de “deliris”
El president Mariano Rajoy va fer gala ahir de la seva participació durant catorze anys ininterromputs en les jornades que l’organització d’empresaris Cercle d’Economia celebra anualment a Sitges. Amb aquesta expressió de fidelitat a l’auditori va iniciar una intervenció bastida de tota una exhibició de xifres positives i de la feina feta pel govern per demostrar el bon ritme de creixement i recuperació de l’economia espanyola. Aquest escenari contrastava fortament amb el que Rajoy va traçar quan es va referir a una Catalunya independent: una baixada del PIB d’un 20% i la sortida immediata i segura de la Unió Europea.
Abans que parlés Rajoy, però, ho va fer el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, que, tal com havia fet el primer dia amb el president Carles Puigdemont, va reclamar al cap de govern “alternatives possibles a la dualitat del blanc i negre” i “una solució que no sigui únicament judicial” per resoldre el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya.
D’acord amb les preguntes dels assistents, la majoria de participants en les jornades són conscients que els cercles d’actuació, a banda i banda, s’estrenyen i que els marges de maniobra són cada vegada més petits. El més conscient ahir era Rajoy, que es va veure obligat a destinar més temps del que preveia a parlar del conflicte català. Tanmateix, va evitar tornar a oferir al president de la Generalitat la tribuna del Congrés dels Diputats perquè expliqui i es voti la proposta catalana. Contràriament a això, va centrar el missatge a reclutar suports entre els assistents i entre tots aquells que creuen en Espanya. Ho va fer després de tornar a verbalitzar un no rotund al referèndum. “Ni me’l crec, ni el vull, ni es produirà un referèndum mentre jo sigui president”, va sentenciar.
Per rematar la negativa, el no de Rajoy arribava embolcallat d’acusacions més pujades de to cap als dirigents catalans fruit de la limitació del diàleg que, segons ell, imposa Puigdemont per parlar del referèndum —“només em deixa parlar de les condicions”, apuntava— i, sobretot, de la llei de transitorietat, que “en un sol dia pretén liquidar la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la sobirania nacional i la unitat d’Espanya”, clamava Rajoy. “Això és normal?” “Fins a quin nivell de radicalisme hem d’arribar?”, va clamar. Mentre Rajoy feia aquestes declaracions, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría també enfortia el discurs contra el referèndum i el procés assegurant que el govern espanyol no permetrà que “ningú, per ambicions personals ni per deliris de cap mena, pugui posar en dubte aquesta Espanya unida i solidària”, va afirmar en un acte a la ciutat andalusa de Huelva.
Un trauma com el ‘Brexit’
Per contra, Rajoy es referia al “sentit comú” que ha de caracteritzar la solució política que ell vol posar sobre la taula. Una proposta que, segons el líder dels populars, no depèn només del president del govern espanyol, ja que “es tracta del nostre país” i, per tant, també interpel·la “totes les persones que creuen en Espanya”. Per incidir en el conflicte, Rajoy va emprar el context que va envoltar el Brexit per alertar de les “terribles” conseqüències que tindria la celebració d’un referèndum i una posterior independència de Catalunya amb la sortida assegurada de la UE. “Van dir que no passaria res i que tot seria meravellós; després van reconèixer que havien exagerat”, va assenyalar. I com a solucions, les ja conegudes: mantenir la reforma laboral, contenció fiscal, millora del finançament i el corredor mediterrani.
“No podem dir que aquest és un país corrupte”
El president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, també va posar la corrupció en el centre del debat i va reclamar a Rajoy un posicionament ferm tenint en compte que la gravetat dels casos que s’han succeint els darrers anys pot “truncar la recuperació econòmica d’Espanya”. Rajoy va qualificar aquesta situació de “trista i desgraciada” i va assegurar que el seu govern ja pren mesures per combatre-la, com ara les actuacions per controlar la contractació pública i un augment de jutges i fiscals. De fet, la prova que aquestes mesures funcionen és que, segons Rajoy, han servit precisament per fer aflorar els casos de corrupció que es coneixen avui, alguns dels quals es van produir fa més de quinze i vint anys, va explicar.
Però Rajoy no va fer cap autocrítica i es va dedicar a fer una defensa de la classe política. “Fa molts anys que soc en aquest sector i puc assegurar que he conegut càrrecs electes honrats i decents”, va afegir. “Hem de combatre la corrupció, però aquest no és un país corrupte.” Rajoy reclamava, així, limitar la critica a la classe política a causa de la corrupció ja que, al seu parer, això afebleix la democràcia. També es va mostrar preocupat perquè sovint en aquests casos es posa en dubte “la presumpció d’innocència, un dels pilars de la democràcia” i se substitueix per la “presumpció de culpabilitat”.
