El Pacte es reinventa

El Pacte Naci­o­nal pel Referèndum ha aca­bat la feina que se li va encar­re­gar d’aglu­ti­nar esforços polítics i soci­als a favor d’un ple­bis­cit acor­dat entre els governs català i espa­nyol per tal que el resul­tat fos efec­tiu i vin­cu­lant i per­metés el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. El govern espa­nyol ha con­fir­mat ofi­ci­al­ment a l’exe­cu­tiu de Puig­de­mont que no nego­ciarà cap referèndum d’auto­de­ter­mi­nació per Cata­lu­nya i que n’impe­dirà qual­se­vol intent de cele­bració.

Per això, el comitè exe­cu­tiu del Pacte va anun­ciar la seva dimissió a la reunió de ple­nari d’ahir en con­si­de­rar que ha aca­bat la feina; una reunió de ple­nari que, amb un cen­te­nar de repre­sen­tants d’enti­tats i par­tits, va con­ver­tir-se en una de les més par­ti­ci­pa­des, després de l’expec­ta­tiva gene­rada per la funció de futur que li recla­mava Cata­lu­nya en Comú.

El por­ta­veu Joan Ignasi Elena i els altres set coor­di­na­dors –Jaume Bosch, Fran­cesc Pané, Itziar González, Carme Laura Gil, Carme Porta, Maite Arqué i Fran­cesc de Dal­ma­ses– dis­so­len la direcció exe­cu­tiva de l’orga­nisme amb una crida a la con­tinuïtat com a espai de debat dels par­ti­da­ris del referèndum. “La nos­tra era una tasca que començava el 23 de gener i que aca­bava. Més enllà de la dinàmica que pugui afron­tar ara el Pacte, la nos­tra funció s’ha aca­bat”, afir­mava Joan Ignasi Elena en una com­pa­rei­xença poste­rior.

Ahir era l’hora de fer balanç. Elena defensa que el Pacte ha expli­cat a Cata­lu­nya, a Espa­nya i al món que el dret a la sobi­ra­nia és un “anhel col·lec­tiu de Cata­lu­nya” perquè la cen­tra­li­tat del cata­la­nisme s’hi ha situat: “Cata­lu­nya és nació i, en tant que nació, és sobi­rana i vol exer­cir la sobi­ra­nia.” El por­ta­veu de l’orga­nisme defensa que, més enllà del mur en què s’ha con­ver­tit la nega­tiva del govern espa­nyol a per­me­tre el referèndum, s’han sumat suports a l’Estat espa­nyol però també a Europa.

Però l’exe­cu­tiva dis­solta cen­tra les pos­si­bi­li­tats de futur del Pacte en un dels asso­li­ments que con­si­dera més impor­tants: “Hem pre­ser­vat i ampliat el con­sens. El referèndum no divi­deix sinó que uneix entorn de l’urna, una urna trans­pa­rent, clara i neta.” Per ells, el Pacte ha acon­se­guit una dimensió més cívica i social que par­ti­dista gràcies, diuen, al com­promís dels par­tits sobi­ra­nis­tes a no inter­fe­rir-hi i, a par­tir d’ara, “ha de seguir, és viu, ha de mirar la rea­li­tat del país i ser con­vo­cat quan els esde­ve­ni­ments ho reque­rei­xin”, en parau­les d’Elena.

De fet, el mateix pre­si­dent Car­les Puig­de­mont va dema­nar al Pacte que con­tinuï com un espai de debat i de con­sens entre els par­ti­da­ris del dret a deci­dir i els va ins­tar a estar ama­tents a l’evo­lució política fins al setem­bre i, fins i tot, els va avançar la seva dis­po­ni­bi­li­tat a dema­nar-los que es reu­nei­xin segons com evo­lu­ci­oni la situ­ació.

Res­pecte al posi­ci­o­na­ment davant del referèndum que el govern català pre­veu con­vo­car uni­la­te­ral­ment després de la nega­tiva espa­nyola, Elena deixa clar que no és funció del Pacte “ni ava­lar ni desau­to­rit­zar” la fórmula que aca­bin tri­ant govern i majo­ria par­la­mentària. El futur paper del Pacte, afirma Elena, l’han de deci­dir els seus mem­bres, sigui pre­nent posi­ci­ons, sigui esta­blint “un diàleg per veure quins horit­zons tre­ba­lla­ran junts”. Només els fa una petició: “És impor­tant man­te­nir la uni­tat cívica del cata­la­nisme.”

A la sor­tida de la reunió, tots els par­ti­ci­pants con­sul­tats con­fir­ma­ven que la majo­ria de mem­bres estan d’acord en la con­tinuïtat d’aquest espai de debat i con­sens. Hi ha, així, volun­tat de rein­ven­tar-se tenint en compte que s’ha que­dat sense direcció exe­cu­tiva. Una de les pos­si­bi­li­tats fun­ci­o­nals que s’apunta és que es man­tin­gui algun tipus de secre­ta­ria. Tenint en compte que el Pacte estava con­ce­but com una gran pla­ta­forma aglu­ti­na­dora de veus, fins ara Cie­men, Òmnium i la fede­ració d’orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals Lafede havien fun­ci­o­nat com un secre­ta­riat de facto.

Ara es bus­ca­ria una fórmula sem­blant entre les enti­tats que esti­gues­sin dis­po­sa­des a fer de coor­di­na­dora. Pel que fa a objec­tius, s’explora la pos­si­bi­li­tat que el Pacte assu­meixi el debat cívic entre els argu­ments del sí i del no a la inde­pendència que hau­ria de cen­trar el referèndum.