I, de sobte, Borràs ja té urnes

Era el penúltim Moment Zero de la temporada. El president de l’ANC, Jordi Sànchez; el president de l’ACM, Miquel Buch; la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. L’endemà de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’admetre a tràmit la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el ja director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, pels tràmits d’homologació d’empreses proveïdores d’urnes, poc es devia pensar la consellera de Governació que, havent dinat, acabaria dipositant una papereta amb el sí perquè Catalunya esdevingui un estat en forma de república. L’experiència ho acredita. Aquests dinars se sap com comencen, però mai com s’acaben.

Tant se val d’on van sortir les urnes. No hi busquin il·legalitats. N’hi havia quatre. De metacrilat, no de cartró. Després del 9-N, ja se sap: les transparents cotitzen a l’alça. El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, considerava que hi havia un “neguit” a satisfer, i així ho va expressar al final del col·loqui: “Ens estem votant a sobre.” I sí, la majoria dels comensals van sortir “votats” d’El Born Centre de Cultura i Memòria, després d’haver fet la petita cua de rigor, amb fotografia inclosa, davant d’un dels objectes més preuats en l’actual imaginari català.

Sobre les urnes van pivotar la majoria de preguntes dels assistents durant la sobretaula. Dubtes sobre el dispositiu i les garanties (per exemple: podran ser agents electorals els majors de 65 anys?) o què passarà en els municipis on els ajuntaments ja han anunciat que no pensen col·laborar amb la votació. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que tot just ha aclarit que no pensa posar a disposició el consistori, es va endur crítiques dels líders de les entitats que acompanyen el govern i el Parlament en el procés. La més dura, la del president de l’ANC.

L’estiu fa dies que ha arribat, però coincidint que ahir s’inaugurava l’estació meteorològica i que els carrers cremen sota un sol canicular, Sànchez va atribuir les paraules de Ros a “un cop de calor excessiu” tenint en compte les elevades temperatures de la capital del Segrià i les companyies de governabilitat (llegeixi’s el pacte amb C’s). “Amb Ros o sense Ros, la ciutadania de Lleida podrà votar”, va assegurar Sànchez. I a Barcelona? Davant la incògnita de la posició que prendrà l’alcaldessa, Ada Colau, respecte a l’organització del referèndum, el president de l’Assemblea ho tenia clar. “A Barcelona no fa tanta calor, per tant no hi haurà cops de calor.” La mar, acompanyada de l’aposta dels comuns pel dret a decidir i la participació ciutadana, semblava temperar el clima, segons es podia inferir de les paraules de Sànchez.

No haurà marxat la xafogor, després de les vacances d’estiu, i tot es complicarà. Amb un somriure, els dirigents de les entitats que empenyen el procés deixaven clar que el que ha de venir no és cap broma. Aquest any la Diada arribarà més escalfada que els anys anteriors. El govern preveu que la signatura del decret de convocatòria del referèndum de l’1-O sigui poc abans de l’Onze de Setembre i resulta que aquest any, també. Atenció: hi haurà samarretes de l’Assemblea. Res de reciclar les dels anys anteriors si volen col·laborar perquè les fotografies de l’encreuament entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó ple de gent projectin una imatge d’“unitat molt potent amb color” que Sànchez va defensar. El pa de cada Diada, fins al final del procés. El final... Quan? El vicepresident de Moment Zero, Marc Arza, no va gosar pronosticar-lo, però va apuntar que aquesta vegada, en el pitjor dels casos, ens atansem “al final d’un començament.” A la fi, tota una col·lecció de samarretes.

“La gent no ha fallat mai. Se’ns pot acusar de moltes coses, però no que la gent falli”, va assenyalar Cuixart, dibuixant l’escenari de “tensió absoluta” que es precipita sobre la política catalana. Les mobilitzacions, però, es complicaran: tindran, segons el president d’Òmnium, “un grau de complexitat més gran.” Sànchez va assenyalar que el referèndum s’haurà de defensar des del carrer “col·legi electoral a col·legi electoral, urna a urna” davant l’actuació de l’Estat espanyol per impedir la votació. Al seu criteri, Madrid té dues opcions: “Embogir definitivament” o “acceptar el repte democràtic”. El temps ho dirà.

Mentrestant, a la taula presidencial del dinar, escoltaven les intervencions dues investigades pel TSJC. A banda de Borràs, també hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Finalment totes dues, al costat de la consellera de Benestar Social i Família, Dolors Bassa, van ser unes de les primeres a estrenar les urnes que es van dipositar sobre l’escenari, marcant la creueta del sí a la papereta. Només se’ls van avançar els quatre ponents del dinar col·loqui. I així és com Borràs va tenir urnes per una estona, tot i que només eren quatre i de préstec. Somriures per a les fotografies i cap a la feina. La consellera creu que l’Estat espanyol és “urnafòbic” i “demofòbic”, i proveir el govern d’aquests artefactes transparents serà terriblement complicat atesa la vigilància de la fiscalia i les amenaces de les institucions de l’Estat. Per si tenien un ull o una orella a El Born, Xirgo va bromejar amb la performance. En concret, sobre la presumpta il·legalitat de les urnes exposades, lluents i per estrenar: “No les ha encarregat la consellera Borràs, les hem fet nosaltres.”