Política

Albània

Legislatives

Rama es consolida i mira cap a la UE

Els socialistes albanesos guanyen els comicis parlamentaris que han d’obrir la porta al país balcànic a poder negociar l’entrada a la Unió Europea

La participació, del 43%, és la més baixa des de la desfeta comunista

Els col·legis electoralstanquen una hora més tard del previst a causa de les cues d’última hora

Més que el resultat de les eleccions legislatives d’ahir, en una jornada en què 3,4 milions d’albanesos estaven cridats a les urnes, el que importava al país balcànic era demostrar que sap buscar per la via democràtica una majoria parlamentària que ha de tirar endavant les reformes judicials necessàries per poder negociar l’entrada a la Unió Europea (UE). L’encarregat de liderar aquests canvis serà el primer ministre Edi Rama i líder del Partit Socialista (PS), que va vèncer de forma clara, segons un sondeig d’IPR Marketing. El PS hauria obtingut entre el 45 i el 49% dels vots, mentre que el conservador Partit Democràtic (PD) hauria assolit entre un 30 i un 34% de l’escrutini. Caldrà esperar els resultats oficials d’avui per confirmar si els socialistes arriben als 71 escons necessaris per tenir la majoria parlamentària.

Rama aspirava a renovar el mandat i a ser l’encarregat de començar les converses formals per poder entrar a la UE a finals d’any. Però no és un bon símptoma la fluixa participació, d’un 43%, que és la més baixa des de la caiguda del comunisme, el 1991.

Després de felicitar els musulmans, que són el 60% de la població albanesa, per la celebració del primer dia de l’Aid al-Fitr, la festa que posa fi al Ramadà, el cap de govern va dir que ahir era “un dia molt bonic”. Bonic però amb altes temperatures, de 39 graus, que van fer que molts votants esperessin fins a darrera hora per anar a votar i es fessin llargues cues. Per això, la comissió electoral va allargar una hora la jornada de votació.

El govern albanès era conscient que, ahir, el país balcànic era mirat de prop pels seus veïns perquè arrossega una llarga història d’irregularitats electorals i de violència. En realitat, la campanya ha estat pacífica després d’un pacte entre socialistes i conservadors per demostrar que Albània és capaç de celebrar unes eleccions lliures i netes, una de les condicions perquè Brussel·les obri les negociacions per adherir-se al club europeu.

La policia va desplegar 7.000 agents per vetllar per la seguretat i va arrestar algunes persones acusades de compravenda de vots i per retratar la papereta marcada, dos fets que es consideren delictes castigats amb fins a 5 anys de presó. A més, el Ministeri de l’Interior va denunciar centenars de casos d’intimidació de votants. L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE) va desplegar 330 observadors a Albània que avui faran públic un informe sobre el transcurs de la jornada electoral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona