Política

Líders contra els ciutadans

Els violents aldarulls embruten la imatge d’una cimera del G-20 sota lideratge alemany

Hamburg apareix com una ciutat segrestada per un dispositiu policial sobredimensionat amb més de 19.000 agents desplegats

Dos alta­veus una mica pas­sats de moda, amb música punk ale­ma­nya a tot volum i enfo­cats cap als anti­a­va­lots que cus­to­dien l’ano­me­nada “zona d’exclusió” entorn del cen­tre de con­gres­sos d’Ham­burg, on se cele­bra la cimera del G-20. Aquest era el mis­satge de rebel·lia esco­llit per Jan i Peter, dos ham­bur­gue­sos de 30 i 45 anys que viuen a 300 metres de la seu tri­ada per a la reunió dels vint líders de les eco­no­mies més potents o emer­gents del pla­neta. D’altres, com ara Andreas Blechsch­midt, del col·lec­tiu anti­sis­tema Rote Flora (Flora Roja), van tor­nar ahir al vol­tant de l’espla­nada a la riba de l’Elba, al barri de St. Pauli. En aquest dis­tricte d’Ham­burg, amb tra­dició de com­ba­tiu i des­tra­ler, la nit de dijous a diven­dres es van pro­duir els alda­rulls més greus de la ciu­tat, amb uns 150 poli­cies ferits, cap xifra con­creta de lesi­o­nats entre els mani­fes­tants i una cin­quan­tena de deten­ci­ons. Així, les imat­ges de la jor­nada es repar­tien entre les agres­si­ons a les for­ces de segu­re­tat i joves ensan­go­nats. “Les mani­fes­ta­ci­ons vio­len­tes posen en perill vides huma­nes”, va sen­ten­ciar Angela Merkel, en una com­pa­rei­xença després de la pri­mera sessió plenària del dia, en què s’havia trac­tat de temes com ara el canvi climàtic, la lluita con­tra el ter­ro­risme i el lliure mer­cat, amb Donald Trump com a ene­mic del con­sens i Vladímir Putin com a fac­tor impre­vi­si­ble. “Anar amb el ros­tre tapat no només està pro­hi­bit, sinó que a més és un risc enorme en temps d’alarma anti­ter­ro­rista, també per a la segu­re­tat dels mani­fes­tants”, deia ahir Timo Zuill, por­ta­veu de la poli­cia, amb un con­tin­gent de 19.000 agents des­ple­gats per Ham­burg aquests dies. Un con­tin­gent que les auto­ri­tats locals van con­si­de­rar insu­fi­ci­ent, i per això van dema­nar reforços als altres estats fede­rats.

Les imat­ges que havien dei­xat la nit de dijous a diven­dres embru­ten una cimera que la seva pre­sidència ale­ma­nya volia impe­ca­ble i que s’havia dis­se­nyat per llançar al món el nou Ham­burg, ciu­tat on va néixer Merkel. Cot­xes incen­di­ats, anti­a­va­lots car­re­gant con­tra joves enca­put­xats, poli­cies ferits i, sobre­tot, un nucli urbà on nor­mal­ment viuen 1,7 mili­ons d’habi­tants con­ver­tit en infran­que­ja­ble pel sobre­di­men­si­o­nat dis­po­si­tiu poli­cial.

“Amb quin dret ens roba la lli­ber­tat de movi­ment un grup d’impre­sen­ta­bles reco­ne­guts, líders d’un grup, el G-20, que ningú no sap exac­ta­ment què repre­senta, si no és el capi­tal”, deia Bechsch­midt, habi­tant d’una casa ocu­pada des de fa deu anys del barri de St. Pauli. Per què s’ha triat el nucli urbà d’Ham­burg per a la cimera –ofi­ci­al­ment, perquè la ciu­tat té capa­ci­tat hote­lera per a les 36 dele­ga­ci­ons que hi par­ti­ci­pen– és la pre­gunta prin­ci­pal que es fan aquests dies els ciu­ta­dans, cas­ti­gats a no poder-se bellu­gar o, si poden, a pas­sar el cap de set­mana fora. Hi ha qui asse­nyala que l’alcalde de la ciu­tat, el soci­al­demòcrata Olaf Scholz, volia treure par­tit de la cita glo­bal i pre­sen­tar al món la luxosa Elbp­hil­har­mo­nie –la nova fil­harmònica de la ciu­tat, el pro­jecte cul­tu­ral més car d’Ale­ma­nya, inau­gu­rada l’any pas­sat després de molts endar­re­ri­ments–. Hi ha qui apunta a Merkel, ham­bur­guesa de nai­xe­ment, encara que poques set­ma­nes després de venir al món la família es tras­lladés a viure a ter­ri­tori comu­nista, on va créixer, en una mena d’exili sen­ti­men­tal res­pecte a l’àvia i la tieta que va dei­xar allà.

Merkel i el seu espòs, el catedràtic Joac­him Sauer, van ser els amfi­tri­ons del con­cert a l’Elbp­hi­lar­mo­nie de Donald Trump i Mela­nia; els fran­ce­sos Emma­nuel Macron i Bri­gitte, els argen­tins Mau­ri­cio Macri i Juli­ana Awada, i altres pare­lles sin­gu­lars en el reper­tori de matri­mo­nis no sem­pre tan con­ven­ci­o­nals que for­men el món actual dels lide­rat­ges.

La jor­nada havia trans­cor­re­gut entre notícies en què s’afir­mava que Mela­nia no podia sor­tir de la residència on estava allot­jada, per pro­ble­mes de segu­re­tat; de llançament d’objec­tes con­tun­dents con­tra els poli­cies que cus­to­di­a­ven l’hotel del pre­si­dent rus, Vladímir Putin, a més d’atacs amb ben­ga­les con­tra helicòpters poli­ci­als i sabo­tat­ges a vies del tren.

Al con­cert, després de les ses­si­ons de tre­ball, Mela­nia apa­rei­xia aga­fada de la mà de Donald Trump; el matri­moni Macron, també, i Merkel amb la seva pare­lla, d’acord amb el cos­tum, va man­te­nir un dis­tan­ci­a­ment físic. Ken Nagano inter­pre­tava Ludwig van Beet­ho­ven. I el món sem­blava en ordre. Si més no, entorn d’una sala de con­certs vigi­lada per sub­ma­ri­nis­tes i dese­nes d’helicòpters, a més de milers de poli­cies. A St. Pauli, com a la bar­ri­ada d’Altona, els anti­sis­tema es pre­pa­ra­ven per a la segona nit de rebel·lia con­tra la reunió dels pode­ro­sos, intru­sos a la seva ciu­tat.

150
policies
almenys van resultar ferits en els aldarulls registrats a Hamburg la nit de dijous a divendres, mentre que es desconeix la xifra concreta de lesionats entre els manifestants.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia