Política

A DUES BANDES

“Si som independents hem de seguir exigint als nostres polítics el màxim”

Els polítics m’han decebut. Hem passat moments durs i no tinc la sensació que els polítics hagin passat el mateix
Abans anava a Madrid i parlava de política. Ara hi vaig i callo. Això demostra com està d’embolicada la situació
L’única carta als Reis que faig és tenir un sistema de salut sostenible que puguin veure els nostres fills
Si no podem votar o si la votació resulta un fracàs, haurem begut oli per als pròxims quinze anys

El doctor Josep Brugada té des de fa molts anys un nom propi en la disciplina cardiològica a tot el món. I, a més, és el gran impulsor dels aparells de desfibril·lació que trobem en llocs públics i que han salvat vides.

El doctor Josep Maria Campistol és el director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, una de les institucions que més contribueixen a fer que la sanitat pública catalana sigui vista amb admiració per altres països del nostre entorn.

En aquesta conversa tots dos valoren la situació de la sanitat, com hi pot influir la independència de Catalunya i, també, l’avenir polític que ens espera. Tocant tots dos i en tot moment de peus a terra.

Com veurem, els dos metges coincideixen en moltes opinions. Opinions fonamentades en els fets, com pertoca a dos científics. Per exemple, que la sanitat catalana “és d’un altíssim nivell, molt reconeguda arreu del món i amb individualitats que hem exportat”, valora el doctor Brugada.

El doctor Campistol coincideix fil per randa amb la descripció del seu col·lega. “Jo crec que ens podem comparar amb els serveis sanitaris del Japó, d’Austràlia i els de molts països europeus, ara i des de fa temps. Tenim un gran sistema i n’hem d’estar orgullosos. Però...”

Però? El doctor Campistol no cau en la trampa del cofoisme. “Tenim una necessitat absoluta de preservar aquest sistema. Hem d’aconseguir que sigui sostenible no només ara, sinó en el futur. Això és complicat i requereix un pacte. Si no, en quinze anys el sistema estarà en risc.”

Entrem en les qüestions polítiques. La independència de Catalunya, quin impacte tindria sobre el nostre sistema de salut? Els dos metges tenen una actitud prudent. “No sabem com es finançarà aquesta estructura ni què passarà en els primers moments”, raona el doctor Brugada. “El que sí que crec –hi afegeix– és que com més s’acosta la decisió a les persones, millor.”

I a continuació posa el dit a la nafra: “Els polítics d’aquí i els d’Espanya m’han decebut. Hem passat moments molt durs de crisi econòmica durant els quals hem fet molts sacrificis, i no tinc la sensació que els polítics hagin fet el mateix.”

Parla amb coneixement de causa. Ell era el director mèdic de l’Hospital Clínic quan “es van retallar els salaris dels metges un 27 per cent”: “Per a mi va ser una època molt difícil. Els salaris ja eren més baixos que els dels europeus. I a més encara els vam haver de demanar que fessin més esforços.”

En conclusió, afirma el doctor Brugada: “Hi ha molt a criticar de com es finança Catalunya, però també hi ha molt a criticar sobre com s’utilitzen els nostres recursos. Hem de ser conscients que no pel fet de ser independents els nostres polítics seran millors que els que hem tingut fins ara. Els haurem de controlar de prop.”

El doctor Campistol es pregunta si “aquesta Catalunya independent tindrà més recursos per a l’estructura pública, i també si els polítics apostaran per la sanitat pública o no”.

Llavors, la independència serà o no la panacea? El doctor Campistol toca de peus a terra i, sense referir-se al procés, avisa: “Hem fet errors. En el passat i en el present. Els polítics posen determinades persones en un lloc perquè interessa o per obtenir alguna cosa a canvi.”

El doctor Brugada amplia la crítica als polítics: “Cauen molt en el parany del populisme. De vegades s’han de prendre decisions que tenen conseqüències, i no les prenen.”

Populisme

Un exemple? Tant ell com el doctor Campistol es declaren grans defensors de la sanitat pública. “Això no vol dir –aclareix el doctor Brugada– que estiguem en contra de la sanitat privada, perquè el ciutadà té dret a ser tractat per qui vulgui. Doncs bé: quan de vegades fas alguns moviments a l’hospital per voler valorar els mèrits de cadascú i tenir una sanitat millor, des del món polític s’entoma com una privatització. De vegades costa prendre decisions.” Unes decisions, afegeix, que són imprescindibles si volem que els nostres hospitals “siguin referència mundial”.

Estan fent la carta als Reis? El doctor Campistol és clar sobre això: això no és fer la carta als Reis “sinó tocar de peus a terra”. Els polítics “també ho han de fer” i han de valorar el professional. “L’única carta als Reis que faig –insisteix– és aconseguir un sistema sostenible que puguin veure els nostres fills.”

La sanitat està traspassada, però es nota la mà de Madrid? Els dos doctors coincideixen a dir que a l’Hospital Clínic no. “És un centre molt independent i autònom”, però el doctor Campistol matisa: “Sí que és veritat que en determinades qüestions reguladores que depenen del Ministeri de Sanitat, i a nivell global, apareixen totes les dificultats derivades d’una maquinària burocràtica i fiscalitzadora que ens complica una mica la vida. Però en altres aspectes tenim una raonable llibertat.”

I pel que fa a la situació política actual, què n’opinen? Com hem arribat al punt on som ara? El doctor Brugada coincideix amb l’anàlisi de moltes altres persones: “La sentència de l’Estatut va marcar un abans i un després. Es va aprovar al Parlament, es va ribotar al Congrés i es va aprovar en referèndum. El que va passar després va ser una indecència jurídica absoluta. Dues baixes del Constitucional que no es van cobrir, un magistrat recusat... Tot per tombar l’Estatut per cinc vots contra quatre... Això és lògic?”

Es lamenta el doctor Brugada en aquest punt del canvi de clima: “Abans anava a Madrid i parlava de política. Ara hi vaig i callo. És impossible parlar, i és preocupant que no ho puguem fer a títol personal, perquè això demostra com està d’embolicada la situació.”

La sentència de l’Estatut va provocar, segons l’opinió del doctor Brugada, una radicalització. En aquesta banda. “En l’altra ja estaven radicalitzats, perquè penso que ja els anava bé. Guanyen les eleccions gràcies a això. Així obtenen el 32 per cent de vots que els va bé per guanyar a Espanya. No necessiten cap vot de Catalunya. Hi ha una part important de la societat espanyola que els dona la victòria. Per què haurien de canviar una cosa que ja els va bé?”

El doctor Campistol matisa un aspecte: la sentència de l’Estatut “va marcar un punt d’inflexió” i Madrid sempre serà el nostre adversari “per diverses raons”, però també “hauríem d’entonar un mea culpa”. Per què? Doncs perquè “hem fet errors”: “Si som independents hem de seguir exigint als nostres polítics el màxim. De vegades no ho hem fet.”

De quins errors parla? Per exemple, afirma: “Puc parlar de corrupció, però també de com s’han negociat les coses en el passat. Al final, ens vam vendre per un plat de llenties en comptes de negociar el que interessava al país, que era el règim fiscal i preservar la nostra cultura.” La situació actual és complicada. Però, segons aquests dos metges, encara es podria reconduir? El doctor Brugada opina que Madrid no mourà fitxa fins després de l’1 d’octubre. “Possiblement esperen que sigui un fracàs. Ja fan tot el possible perquè passi.” Després, afegeix: “Vendran l’1 d’octubre com un fracàs per començar a parlar estant nosaltres en una situació de debilitat. Aquí, en canvi, es vendrà com un èxit i que el procés continua.”

El doctor Campistol opina que la situació s’ha de reconduir “d’una manera o altra”. Perquè, si no, “ens aixafaran, ens humiliaran i ens deixaran a la mínima expressió econòmica”. Considera que tot dependrà del que passi l’1 d’octubre. “De si es podrà votar i de quanta gent voti”, en concret. “Si voten tres milions i mig de persones i el vot és favorable, ens hauran d’escoltar” i l’endemà “Carles Puigdemont haurà de negociar amb Mariano Rajoy”. Però, afegeix, “si no podem votar o si la votació és un fracàs, haurem begut oli per als pròxims quinze anys”. Amb tot, està segur que algun dia caldrà negociar, i el doctor Brugada es pregunta si no s’haurien d’obrir altres canals. Fins i tot, hi afegeix el doctor Campistol, amb intervenció europea, “que hauria de fer seure els negociadors.”

J.M. Campistol Nefròleg, director general de l’Hospital Clínic

“Si hi voten tres milions i mig ens hauran d’escoltar”

“Si som independents hem de seguir exigint als nostres polítics el màxim”

“Hauríem d’entonar un ‘mea culpa’. Hem comès errors”
“Ens vam vendre per un plat de llenties en comptes de pactar el que interessava, que era la qüestió fiscal i preservar la nostra cultura”

Cardiòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona Josep Brugada

“Com més s’acosti la decisió a les persones, millor”

“Hem de ser conscients que no pel fet de ser independents els nostres polítics seran millors que els que hem tingut”

“Madrid espera que l’1-O sigui un fracàs. Ja fan tot el possible perquè passi”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona