Atrapats en el temps

Respecte al referèndum de l’1-O, Catalunya en Comú tenia molt al cap que ara no volia repetir “l’error” d’ICV, una de les formacions integrades en el nou partit, en la gestió dels preàmbuls de la consulta del 9-N, el 2014. En aquell moment, el coordinador i líder al Parlament d’ICV, Joan Herrera, va anunciar per sorpresa que no aniria a votar el 9-N i després va acabar fent marxa enrere i hi va acudir. Això sí, deixant clar que no avalava el 9-N i que allò només era “una mobilització” i en cap cas, una consulta. Els ecosocialistes es van avenir a sumar-s’hi perquè fos una “jornada de dignitat democràtica” per “denunciar l’actitud del PP” –segons declaracions d’aquells dies dels seus dirigents–, i hi van sumar una recollida de signatures per censurar l’actitud del PP davant de Brussel·les.

Malgrat les distàncies que els comuns han volgut marcar amb les posicions dels ecosocialistes en aquell moment –i les cremades que això va generar dins la mateixes ICV–, ara hi ha una part de l’argumentari desplegat pel partit d’Ada Colau i Xavier Domènech que no només recorda la prèvia del 9-N sinó que en certs aspectes és calcat. Els comuns entenen que l’1-O no és “el referèndum que Catalunya mereix i necessita, a fi de solucionar de forma definitiva el seu futur polític”. “Amb tot, considerem lògic que amplis sectors de la població catalana vulguin participar en l’1 d’Octubre enfront l’immobilisme” del PP, afegeixen, en l’acord que va aprovar la coordinadora del partit. Tot i així, aquest acord no concreta si els comuns acudiran a votar l’1-O o si criden a participar-hi, i això no ho decidiran fins al setembre (encara que alguns dirigents del partit fa uns mesos donaven per fet que farien campanya per participar-hi). El seu ambigu “des de Catalunya en Comú donarem suport a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir” ja ha trobat, dins mateix del partit, interpretacions diferents. Si després d’aquest acord Colau i Domènech van mostrar-se predisposats a anar a votar, el cap de setmana passat va aparèixer un manifest, signat per més de 200 membres dels comuns, en què demanaven que no s’hi participés. Entre els signants, curiosament, hi havia diversos militants d’ICV.

El fil d’alguns equilibris dialèctics que ara fan els comuns és el mateix que el d’ICV el 2014, motivats per la resposta que cal donar a la via unilateral per fer el referèndum, davant el no infranquejable de Madrid. Per justificar-se, fa tres anys, en els seus comunicats i declaracions públiques ICV apel·lava a la seva diversitat interna, que assimilava amb la diversitat social del país, cosa que també fan els comuns. Poc abans del 9-N, Herrera reclamava una consulta “amb plenes garanties” –el terme referèndum havia deixat de ser utilitzat pel sobiranisme– i quan el president Mas el va convertir en un procés participatiu, arran de les envestides del Tribunal Constitucional, va acusar-lo d’estar-lo “instrumentalitzant”. També va dir que estava preparant el terreny per a unes eleccions, la mateixa acusació que ara han llançat els comuns signants del manifest. En qualitat de coordinador general d’EUiA i aliat d’ICV, Joan Josep Nuet (ara dirigent de Catalunya en Comú) assenyalava que “el procés participatiu” amenaçava de “convertir-se en un procés preelectoral, concebut per salvar el president Mas i el projecte polític de CiU”. En una línia propera a aquest argument, la cúpula dels comuns considera ara que el govern de Junts pel Sí ha fet “una fugida endavant” d’ençà de les eleccions del 27-S, cosa que ha comportat que “una part significativa de la població catalana no se senti convidada a participar” en l’1-O.

El 2014 ICV apel·lava a obrir una nova etapa l’endemà del 9-N. “El més rellevant és que el dia 10 s’obre una nova etapa, que coincideix amb un escenari de fi de règim també a Espanya, on l’esquema tradicional dels dos partits hegemònics s’esquerda”, va afirmar Herrera. Els comuns expressen el mateix. Sense anar més lluny, en un article recent signat conjuntament per Domènech i el líder estatal de Podem, Pablo Iglesias, a El Periódico, asseguraven que després del dia 2 “caldrà seguir treballant per a un referèndum que ha d’interpel·lar tots els implicats”.

Si ICV va criticar “el procés participatiu” que havia proposat per Mas perquè el trobaven un mer “substitut” de la consulta, ara els comuns critiquen, de l’1-O, que no tingui prou garanties. En els dos casos, però, més enllà de la defensa aferrissada que han fet del concepte del dret a decidir, han elaborat poques aportacions concretes de com s’hauria d’exercir, ara i aquí, perquè tingués efectes pràctics veient el blocatge acèrrim del govern del PP. La malfiança política entre independentistes i ara comuns tampoc no sembla que hagi canviat gaire.

“Els ciutadans de Catalunya es mereixen una consulta ben feta, legítima i creïble”, assenyalaven, aleshores, des de les files d’ICV. Ara els comuns també demanen més detalls al govern sobre l’1-O. ICV, però, hi va acabar donant suport com a partit i fent una consulta interna per decidir el signe del seu vot. Els comuns s’emplacen al setembre i a tenir més detalls per decidir si acudeixen a les urnes. I mentrestant, el temps corre –més de pressa i amb conseqüències més imprevisibles que pel 9-N– i el dau no acaba de ser mai al mateix lloc.