Política

NÚRIA MARÍN

ALCALDESSA DE L’HOSPITALET (PSC)

“Tot fa pensar que aquest referèndum no serà legal”

En la segona fase del mandat, la creació d’equipaments conviurà amb intervencions a l’espai públic

Marín exigeix a la Generalitat que compleixi els compromisos dels consellers anteriors

Treballant per la ciutat
Núria Marín (1963) continua al capdavant de l’Ajuntament de l’Hospitalet defensant la ciutat i exigint a les administracions supramunicipals les inversions que considera necessàries. Sigui quina sigui la conjuntura política. Ho fa des que va agafar el relleu de Celestino Corbacho el 2008 i posteriorment va ser ratificada pels votants, i malgrat que el seu partit, el PSC, hagi perdut pes a la ciutat, com mostra la fi de la majoria absoluta en les últimes eleccions. Els projectes als barris conviuen amb projectes de ciutat, amb més o menys acceptació, com l’anunciada cobertura de les vies de Vilanova i la segona transformació de la Granvia.
El ciutadà veurà l’execució de moltes inversions que afecten tots els barris i tota la ciutat
El cobriment de les vies mai s’ha posat en qüestió i és lògic que ara es reactivi aquest pla necessari
Si el referèndum de l’1 d’octubre no és legal, nosaltres no hi participarem

Núria Marín fa balanç dels dos anys d’un mandat que posa l’accent en projectes diversos que a partir d’ara es començaran a fer visibles.

Quin balanç fa de la primera fase del mandat?
L’avantatge d’aquest mandat és que nosaltres teníem molt clar el que volíem impulsar en aquests quatre anys, i ens vam presentar a les eleccions amb un programa concret amb la intenció de desenvolupar-lo si arribàvem al govern de la ciutat. Durant aquests dos anys, hem posat tota la maquinària en marxa perquè tot el que volíem impulsar es pogués fer, i ara estan totes les peces preparades perquè aquests projectes es puguin veure en la segona part del mandat. Els terminis formals ens porten en aquesta direcció.
Què veurà el ciutadà en els propers dos anys?
Veurà l’execució de moltes inversions que afecten tots els barris i tota la ciutat. Hi ha projectes de tot tipus, com intervenció de microcirurgia als barris, de millora de carrers, de voreres i d’espais públics, i també veurà nous equipaments esportius, casals per a la gent gran i els joves… Intervencions que són fruit del diàleg amb les associacions i a través dels pressupostos participatius.
S’està incidint més en el microurbanisme que en els grans projectes?
De grans projectes, sempre n’hi ha: posarem en marxa el poliesportiu de Santa Eulàlia i el camp de futbol de la Torrassa, que suposen més inversió. Però per a mi tan important és això com asfaltar carrers i millorar les voreres. Fer una ciutat més amable vol dir eliminar obstacles del carrer i donar una amplada suficient a les voreres perquè la gent pugui anar amb carretons i amb cadira de rodes.
Passat el pitjor de la crisi, es poden començar millorar les coses pendents?
Aquesta és una ciutat molt gran i sempre hi ha moltes coses a fer. Les possibilitats d’inversió s’han pogut ampliar una mica pel bon resultat de l’exercici passat: vam acabar amb un superàvit de 20 milions, que invertirem en la millora de l’enllumenat, en els carrers… Farem una inversió molt potent que el ciutadà notarà no només en equipaments i en projectes importants, sinó també a peu de carrer.
El macroprojecte de la ciutat, el PDU Granvia, ha estat molt criticat i fins i tot ha arribat al jutjat en forma de contenciós presentat per tres partits de la ciutat. Per què pensa que està sent més criticada la segona transformació de la Granvia que la primera?
En el cas de la plaça Europa, també van presentar contenciosos algunes empreses.
Però no pas partits polítics.
Algunes formacions polítiques pensen que els problemes es resolen per la via judicial, i ho respecto. Crec que la política està per fer política i la justícia, per fer justícia. Aquest és un projecte en el qual jo crec molt fermament, i penso que és molt interessant per a la ciutat. Com tot projecte estratègic i potent, té els seus defensors i els seus detractors. I serà el tribunal el que decidirà si aquestes formacions polítiques tenen raó. Fins ara, en aquesta ciutat les coses sempre s’han fet correctament i els jutges ens han donat la raó. I estic convençuda que en aquest cas també serà així. Ja s’està treballant en aquest projecte; ara s’estan fent els projectes executius i d’aquí a dos anys començaran les obres de transformació de la Granvia. Estic convençuda que els tribunals ens donaran la raó en aquests contenciosos que han presentat els partits polítics i també algunes empreses propietàries dels terrenys que defensen els seus interessos i entenen que no els donem tot el que els correspon… El projecte que s’ha aprovat és molt equilibrat i permet desenvolupar econòmicament la ciutat i alhora obtenir un espai públic verd de 30 hectàrees.
Un altre gran projecte que hi ha damunt la taula és el cobriment de les vies. Hi ha algun element que la porti a pensar que ara sí que s’executarà?
Durant els anys de crisi, mai s’ha posat en qüestió el projecte, sinó que es creia que no es podia fer per motius econòmics. És lògic que, en la postcrisi, Foment reactivi aquest pla necessari. El projecte continua sent vàlid, si bé potser s’haurà de retocar algun aspecte de seguretat. Tinc tants motius per creure el que diuen l’Estat i la Generalitat com per no creure-hi, perquè, d’incompliments, n’hi ha hagut per les dues parts. Si confio que la Generalitat complirà el compromís amb la renovació de les escoles, també he de confiar en Foment fins que no em demostri el contrari.
Continua la bona relació amb la Generalitat aconseguida amb el govern de Puigdemont?
Sí, i espero que els canvis que s’han produït en els últims dies no modifiquin aquesta relació.
Hi ha hagut canvis a Ensenyament, després del compromís de la consellera anterior de millorar i construir escoles.
Sí, i ja hem enviat una carta en què convidem la nova consellera a tancar tots els compromisos que entenc que són d’un govern. Malgrat que la conjuntura és la que és, jo he de seguir treballant per la ciutat. No podem aturar tota l’activitat en espera de veure com es resol el procés.
Què farà l’Ajuntament l’1 d’octubre pel que fa al referèndum?
A mi no m’ha arribat cap comunicació del govern. Ells tenen clar quina és la meva opinió. Quan aprovin formalment aquest suposat full de ruta, ens comunicaran el que creguin convenient i, com sempre hem fet en aquest consistori, la secretària municipal ens dirà què podem fer i què no.
I quina és la seva opinió?
Nosaltres respectarem la llei. Sempre hem col·laborat en qualsevol elecció, però tot fa pensar que aquest referèndum no serà legal. I, si no és legal, nosaltres no hi participarem.
Heu detectat problemes amb els pisos turístics d’Airbnb com passa a Barcelona?
La nostra és una problemàtica comparativament ridícula. Que existeix algun pis turístic és evident.
Ho pregunto perquè heu suspès les llicències de pisos turístics en blocs de veïns.
És que tenim una moratòria justament perquè això no esdevingui un problema. Vam detectar un creixement en la petició de llicències que començava a ser potent. Però els pisos d’Airbnb no necessiten llicència.
Ja, però a Barcelona ja s’està intervenint per posar-hi fre. Hi podria haver problemes també a l’Hospitalet?
La magnitud no és comparable. Hi podria haver un problema, però la nostra intervenció pot ser immediata; no és una qüestió inabordable. De seguida que tenim notificació d’un veí, podem actuar immediatament. Barcelona té milers de pisos turístics; nosaltres, algun centenar. Però, com que no volem que sigui un problema, estem intervenint abans que passi.
S’ha resolt l’afer amb les multes de trànsit de l’entorn del mercat de Santa Eulàlia?
Les multes, sí. I el sistema de vigilància amb càmeres no s’ha posat de nou en funcionament. Encara s’està debatent de quina manera es posa en marxa el sistema de vigilància. Si volem zones de vianants, s’ha de controlar la circulació de vehicles.
Sí, però la informació va fallar.
Si he decidit tirar el sistema enrere, és perquè no estava convençuda que la nostra actuació hagués estat perfecta. No volem castigar ningú, però haurem de prendre decisions que tampoc agradaran a tothom. Hem de partir del principi que tothom ha de tenir la informació.
Com està solucionant el govern el cas dels plusos irregulars de la Guàrdia Urbana?
Un sindicat va fer una denúncia i, arran d’això, jo vaig encarregar un expedient per posar el tema damunt la taula i veure si era cert o no. L’expedient va concloure que hi havia uns plusos que venien de molt temps enrere que s’estaven cobrant incorrectament, i el que fem és corregir totes les situacions que hi havia dins de la Guàrdia Urbana i que afecten moltíssima gent.
Aquesta situació es dona només a la Guàrdia Urbana o a més àrees de l’Ajuntament?
Només a la Guàrdia Urbana. El funcionament de la Guàrdia Urbana és diferenciat de la resta de personal. S’està treballant coordinadament entre recursos humans i la Guàrdia Urbana perquè això no torni a passar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Elisabeth Megias
Alcaldessa de Tordera (Junts)

“Volem fer canvis estructurals i de pes dins de l’Ajuntament”

Tordera
Nil Papiol
Alcalde d’Hostalric (Sumem per Hostalric)

“Els ingressos per turisme han pujat un 28% en tres anys”

Hostalric
política

La CE tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid
Les Preses

Desmenteixen l’autoria de Les Preses 2020-2030

Les Preses
Kenya

El cap de l’Exèrcit mor en un accident d’helicòpter

Barcelona
país basc

L’Audiencia Nacional tramita una denúncia contra Otegi

barcelona
escòcia

Acusen el marit de Nicola Sturgeon de malversació de fons

barcelona
Pròxim Orient

Els EUA veten l’admissió de Palestina com a membre de ple dret de l’ONU

Barcelona
Estats Units

Descartat un segon jurat del judici contra Trump a Nova York

Barcelona