Política

Procés sobiranista

A la rampa de llançament

JxSí i la CUP registren al Parlament la proposició de llei del referèndum i demanen que es tramiti d’urgència

Vista la falta d’acord sobre el calendari, s’ajorna la presentació de la llei de transitorietat

Puigdemont i Forcadell, fins al final

La nor­ma­tiva legal que ha d’empa­rar l’1-O ja s’ha situat, ara sí, a la rampa de llançament. Junts pel Sí i la CUP van entrar ahir al regis­tre del Par­la­ment la pro­po­sició de llei del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, el pri­mer i impres­cin­di­ble pas d’una tra­mi­tació que es pre­veu curta, per bé que és més simbòlic que res, perquè el recor­re­gut ofi­cial no s’ence­tarà fins que la Mesa admeti el text a tràmit, en prin­cipi el 16 o el 22 d’agost. Els grups van evi­tar ahir espe­cu­lar amb dates, ja que deci­di­ran en cada moment “quin és el pas més fàcil” en funció del que faci l’Estat, tot i que la idea d’entrada és apro­var la llei en el pròxim ple, pre­vist el 6 i 7 de setem­bre.

La pro­po­sició, sig­nada per 67 dels 71 dipu­tats dels dos grups –se n’abs­tin­drien els qua­tre de la Mesa, pre­ci­sa­ment per garan­tir-ne la impar­ci­a­li­tat–, es va dema­nar que es tra­miti per “urgència extra­or­dinària”, una opció pre­vista en l’arti­cle 105 del regla­ment si ho demana almenys una cin­quena part dels dipu­tats (27), que dis­posa que tots els ter­mi­nis ordi­na­ris fixats es redu­ei­xin a la mei­tat. Això sí, si es fes tot per aquesta via, seria gai­rebé impos­si­ble poder arri­bar a temps de l’1-O, ja que cal­drien dos plens: l’un per al debat a la tota­li­tat –un cop apro­vada la tra­mi­tació a la Mesa i publi­cat el text en el BOPC, la junta de por­ta­veus hau­ria d’obrir un ter­mini de cinc dies per a la pre­sen­tació d’esme­nes a la tota­li­tat– i l’altre per apro­var final­ment el text, i enmig cal­dria com­ple­tar el tràmit en ponència, amb com­pa­rei­xen­ces i esme­nes que podrien allar­gar el procés. Això sense con­si­de­rar una més que pro­ba­ble petició de dic­ta­men al Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries, pas que fonts de l’opo­sició asse­nya­la­ven ahir que es podria fer ja en el moment en què la Mesa accepti el text. La mateixa reforma del regla­ment apro­vada la set­mana pas­sada, també tra­mi­tada d’urgència, va tri­gar qua­tre mesos a com­ple­tar-se des que la mesa l’adme­tia a final de març.

És per tot això que els dipu­tats de JxSí i la CUP es reser­ven l’opció de can­viar de via a mitja tra­mi­tació i, si no pot ser l’arti­cle 135.2 del regla­ment refor­mat –el que ahir va sus­pen­dre el TC–, recor­da­ven que el vigent pre­veu “moltíssi­mes altres vies”, segons Marta Rovira, por­ta­veu de JxSí. És més, el mateix arti­cle 105 pre­veu que els ter­mi­nis reduïts a la mei­tat “encara poden ser reduïts més” –fonts par­la­mentàries par­la­ven de “la mei­tat de la mei­tat”– si ho acorda la Mesa. D’altra banda, també es pot apli­car l’arti­cle 81.3, que pre­veu que es pugui alte­rar l’ordre del dia d’un ple si ho dema­nen almenys dos grups i la majo­ria de la cam­bra ho aprova, tal com es va fer quan es van votar les con­clu­si­ons de la comissió del procés cons­ti­tu­ent, fet que va dur a obrir la pri­mera causa judi­cial con­tra la pre­si­denta Carme For­ca­dell. “Es farà sem­pre d’acord amb el que pre­veu el regla­ment”, indi­cava Lluís Coro­mi­nas, pre­si­dent de JxSí, que asse­nya­lava l’entrada a regis­tre com la “res­posta” a la impug­nació del govern espa­nyol con­tra la reforma del regla­ment.

Benet Sale­llas, de la CUP, insis­tia en la idea de seguir el camí tot i la “con­so­li­dació de l’estat d’excepció”, que per pri­mer cop en l’actual democràcia suspèn el règim d’un Par­la­ment autonòmic, i asse­gu­rava que tre­ba­lla­ran perquè el text, com que és una “llei de país”, asso­leixi durant la tra­mi­tació més suports de dipu­tats d’altres grups, en clara al·lusió a Cata­lu­nya Sí que es Pot.

Entre­tant, segons va con­fir­mar Rovira, el que s’ha ajor­nat (en prin­cipi fins a mit­jan agost) és la pre­sen­tació pública del text de la llei de tran­si­to­ri­e­tat, aca­bat i guar­dat en un calaix des del desem­bre i que s’havia pre­vist expli­car a finals de juliol, i cen­tra­ran ara tota l’atenció “política i mediàtica” en la llei del referèndum. “Estem en con­ver­ses per deci­dir el millor moment per pre­sen­tar-la”, es limi­tava a dir la por­ta­veu de JxSí, una manera d’al·ludir a la falta d’acord que hi ha encara al grup i amb la CUP també sobre la idoneïtat d’apro­var-la abans o després de l’1-O.

Per cert, el text regis­trat ahir incor­pora petits retocs res­pecte al que es va pre­sen­tar en públic el 4 de juliol. Els més des­ta­cats, que les pape­re­tes amb la pre­gunta seran en català, cas­tellà i també occità a tot el país (i no sols a la Val d’Aran), i que es crearà una cin­quena sin­di­ca­tura elec­to­ral, la de l’Aran, a més de les ja anun­ci­a­des a les qua­tre demar­ca­ci­ons.

Tot just minuts després que es registrés el text, el PSC va sor­tir a dema­nar a la Mesa que no l’accepti a tràmit, i va recor­dar les diver­ses reso­lu­ci­ons del TC des del 2015 en aquest sen­tit. Els soci­a­lis­tes, que hi detec­ten un munt de punts “gens democràtics”, recor­da­ven que el Con­sell de Garan­ties ja va deter­mi­nar, pel que fa al codi tri­bu­tari, que s’ha de “res­pec­tar la nor­ma­tiva jeràrquica”, i per tant la llei no es pot sobre­po­sar a l’Esta­tut i a la Cons­ti­tució com pretén. A més, cre­uen que el dret d’auto­de­ter­mi­nació no és apli­ca­ble a Cata­lu­nya, veuen “grui­xut i greu” que es creï una sin­di­ca­tura elec­to­ral que segons l’Esta­tut cal apro­var per dos terços dels dipu­tats i es quei­xen que el poder judi­cial no tin­gui cap paper en el referèndum, ni es doni cober­tura jurídica als ajun­ta­ments ni es res­pecti la comissió de Venècia, que diu que la llei hau­ria d’estar vigent almenys un any abans. “No ofe­reix cap garan­tia democràtica”, cloïa la dipu­tada Alícia Romero. Això sí, el PSC no veu motius per sus­pen­dre la reforma del regla­ment, i per això “no com­par­teix estratègies” amb el PP i Ciu­ta­dans, que també hi han pre­sen­tat recurs d’empara. Els soci­a­lis­tes sols ho faran si la llei del referèndum s’acaba tra­mi­tant per aquesta via.

Entre­tant, el pre­si­dent Puig­de­mont va insis­tir ahir a l’agència econòmica Blo­om­berg que està dis­po­sat a anar a la presó abans de renun­ciar al referèndum, i va exi­gir a l’Estat que foca­litzi els atacs en ell i no en el seu entorn, en al·lusió als últims inter­ro­ga­to­ris de la Guàrdia Civil. El pre­si­dent des­a­fi­ava els inver­sors, i l’agència mateixa, que no cre­uen que el procés cul­mini amb la inde­pendència, a veure què passa després de l’1-O. Per la seva banda, la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, també va refer­mar a l’anglès Daily Express que res atu­rarà la votació.

LES FRASES

Estem convençuts que tirarà endavant [la llei]. La democràcia a Catalunya no l’aturarà Rajoy ni el TC
Lluís Corominas
president de junts pel sí
Queda molta partida per jugar, i confiem que s’afegiran suports a la llei quan s’acosti la data de votació
Benet Salellas
diputat de la cup
La millor manera de garantir que no aniré a la presó és que tot [aquest procés] sigui un èxit
Carles Puigdemont
president de la generalitat

Fachin no descarta dividir el vot a CSQP pel referèndum

Emili Bella

El secretari general de Podem i diputat al Parlament Albano-Dante Fachin va instar ahir el seu grup, Catalunya Sí que es Pot, a abordar durant l’agost l’espinós debat per consensuar el sentit del vot a la llei del referèndum. El dirigent del partit morat no descarta que s’acabi produint una divisió i preveu la possibilitat que hi hagi parlamentaris que votin no, d’altres que s’abstinguin i d’altres que votin sí. Fachin va treure-hi importància recordant que Junts pel Sí ha votat en sentit diferent en diverses ocasions: “Forma part de la normalitat democràtica.” De fet, va constatar que els integrants de la coalició “no interpreten de manera uniforme” el referèndum i va posar com a exemple que hi ha forces “com ICV en què molts integrants han apostat per boicotejar de manera activa l’1 d’octubre”. En canvi, Podem es decanta per “no girar l’esquena” al referèndum i ha convocat una altra consulta entre la seva militància –més de 55.000 persones– per ratificar-ho, que se celebrarà entre el dia 7 de setembre i la Diada Nacional.

“La nostra posició no la decidiré jo, ni la decidirà Juan Carlos Monedero, ni Pablo Iglesias; la decidirà la gent”, va remarcar Fachin per respondre a les crítiques de dirigents estatals contra la posició de Podem Catalunya sobre l’1-O.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.