Vint anys després d'un malson

Roses va viure un dels escàndols municipals més sonats quan un grup de ciutadans van trencar l'urna en la votació d'una moció de censura

El restaurant La Sirena de Roses és un local amb història. Encara que la direcció actual del bar no te res a veure amb el que s'hi va coure fa més de vint anys. Ara fa pocs dies, tot dinant a La Sirena amb un rosinc, vam recordar el que havia representat aquest establiment en la política local del municipi. Aquest és un local que algú ha equiparat amb aquella cafeteria de Madrid que va donar nom a un intent de cop d'estat el 1978 operació Galàxia. La comparació, com totes, pot ser odiosa i exagerada, però respon al fet que fa vint anys, a La Sirena de Roses, s'hi va cuinar la preparació del que es convertiria en un barruer i esperpèntic boicot a una moció de censura contra l'aleshores alcalde de CiU, Joan Bataller. La cosa va acabar amb l'urna trencada i la sessió municipal suspesa per tal d'evitar que es produís cap altercat després dels greus incidents que van protagonitzar un grup de veïns del poble, dos d'ells disfressats de mexicans, que van irrompre en el ple.

La moció de censura

Per a qui no recordi o no conegui la història: El 1989 l'alcalde de Roses era Joan Bataller (CiU). Contra aquest edil es van confabular els regidors del PSC i el PP que van presentar plegats una moció de censura, en la qual proposaven Pere Sanés (PP) com a alcalde.

El motiu de la moció era bàsicament el desacord que hi havia en els grups de l'oposició per la gestió urbanística de l'alcalde. El punt d'inflexió va ser la cessió del castell de la Trinitat a l'Ajuntament, i també els compromisos que, com a contrapartida, va signar l'alcalde amb el representant de la promotora Eurobrava, SA, Joan Rivas. De fet, el traspàs del castell de la Trinitat va ser el detonant de tot plegat.

La moció de censura contra l'alcalde va ser presentada per representants del PSC i el PP, el 15 de març de 1989, i el ple per debatre la moció es va celebrar el 15 d'abril, en una sessió que es va haver de suspendre, perquè enmig dels aldarulls es va trencar l'urna en la qual s'havia de dipositar el vot per triar el nou alcalde. Quatre dies després, en una altre sessió municipal, aquest cop a porta tancada, Pere Sanés (PP) era proclamat alcalde de Roses amb els vots dels sis regidors socialistes, el de l'únic regidor independent del Grup de Defensa de les Platges, i el del mateix candidat del PP a l'alcaldia.

Dinar a La Pelosa

L'intent de boicotejar el ple de la moció de censura i els aldarulls no van ser fruit de la casualitat, ni de quatre caps calents, tal com es va intentar vendre. La nit abans del ple, militants i simpatitzants de CiU i de l'alcalde Bataller van celebrar una multitudinària reunió en El Pòsit de Pescadors de Roses amb l'aleshores president de la federació de CDC a les comarques gironines, Josep López de Lerma. En la reunió, segons explica Joan Esteve Danés, es va analitzar la situació i, al final, Manel Saenz va preguntar què passaria si no se celebrava la moció de censura. «López de Lerma li va contestar que, si passava això, perdrien la moció els que la presentaven i que no en podrien presentar cap més en tot el mandat.»

A partir d'aquesta idea, un grup de persones van preparar el que després es va interpretar com un intent d'assalt a la màxima institució democràtica de Roses. Tot plegat es va preparar en el restaurant La Sirena, on aquell 15 d'abril del 1989, a primera hora del matí, els dos màxim implicats en l'afer, els que es van disfressar de mexicans, havien quedat per esmorzar amb els instigadors del fet. Després va venir un dinar a la platja de la Pelosa. Tots els àpats van anar acompanyats de vins i licors. Ben contents i eufòrics, els dos mexicans, amb els seus acompanyants, van arribar al vespre al saló de plens i es van fer els amos de la sessió amb continues interrupcions, i es van convertir en els protagonistes, sempre animats per un reduït grup de persones amb pancartes incloses. La cosa no va acabar fins que, enmig de la votació i de la confusió, es va trencar l'urna. Aleshores es va suspendre la sessió.

Quatre anys després, una sentència judicial condemnava Miquel Fonolleras, Manel Saenz –els dos mexicans–, i Joan Esteve Danés, Josep Maria Latas, Lluís Mont i Lluís Buscató, com a autors d'un delicte de desordre públic, a penes de quatre mesos d'arrest major i accessòries de suspensió de càrrec públic i dret de sufragi durant el temps de la condemna, a més d'una multa de 50.000 pessetes. La mateixa sentència determinava que Saenz i Mont van ser els responsables directes que es trenqués l'urna, per la qual cosa Saenz va haver de pagar 7.500 pessetes. El restaurant La Sirena de Roses, on havia començat tot, va tornar a ser protagonista de la història, ja que en aquest local, però també a Cal Campaner, es van instal·lar dues guardioles en forma d'urna per recollir diners per pagar la sanció. En aquelles urnes s'hi podia llegir: «Per la llibertat dels mexicans.»

Tot plegat va ser un malson que es va viure ara fa vint anys i que, avui, molta gent no vol recordar, tot i que, indefectiblement, ha marcat la política local.

«Continua la divisió»

Joan Bataller, l'alcalde que va haver de plegar per la moció de censura del 1989, ha continuat sempre vinculat d'una manera o altra a la política municipal. Avui es dedica als seus negocis i, des de la distància, afirma que la divisió que va provocar aquella moció encara es present a Roses. I constata que el fet va passar factura a tots els qui van donar suport a la moció de censura, perquè Pere Sanés, que va ser elegit alcalde, va ser expulsat del PP; Domingo Cusí va ser expulsat del Grup de Defensa de les Platges i, «als socialistes, no se'ls va perdonar mai», ja que van estar fora del govern fins ara, que governa Magda Casamitjana, una persona absolutament desvinculada d'aquell episodi.

En la política activa

De tots els protagonistes d'aquell ple d'ara fa vint anys, només una persona, Joan Esteve Danés, està avui en la política activa a l'Ajuntament de Roses, com a regidor d'ICV-EPM. Aleshores era militant de CDC i va ser condemnat per participar en els aldarulls, igual que Lluís Mont, actualment regidor de CiU a Palau-saverdera. Danés considera que tots plegats van ser víctimes d'uns fets polítics, «d'unes acusacions, d'un judici polític i d'una sentència política, en què ens van fer servir de boc expiatori d'aquella democràcia tan jove». També és avui regidor de Roses Carles Pàramo (CiU), tal com ho era llavors. Recorda el cas com un fet lamentable del qual ell, com altres, només va ser espectador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
croàcia

Els conservadors tornen a guanyar les eleccions, però ho tindran difícil per governar

barcelona
societat

Manifest en suport de Puigdemont amb 250 personalitats

barcelona
Iñaki Soto
Director del diari Gara

“El model del PNB està esgotat, necessita un relleu”

Barcelona
política

Collboni no obté suport per al PAM i no es tramitarà

barcelona
Guerra a Europa

Els líders de la UE destaquen la urgència de dotar Kíiv de sistemes antiaeris

Barcelona
estats units

Els EUA restableixen les sancions contra el petroli i el gas de Veneçuela

barcelona
Orient Mitjà

La UE demana contenció a Israel per evitar una escalada bèl·lica a tota la regió

Barcelona
orient mitjà

Un atac amb drons reivindicat per Hezbol·là deixa divuit ferits al nord d’Israel

barcelona
POLÍTICA

La CUP vol impulsar la transició energètica a la demarcació

GIRONA