La Generalitat denuncia una campanya contra els Mossos

El govern va denun­ciar ahir una cam­pa­nya mediàtica per desa­cre­di­tar l’actu­ació dels Mos­sos d’Esqua­dra en els atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils. “Em sorprèn que, havent-hi una amenaça difosa per Estat Islàmic, la pre­o­cu­pació d’alguns mit­jans de comu­ni­cació sigui dis­mi­nuir la feina dels Mos­sos d’Esqua­dra”, va decla­rar el con­se­ller d’Inte­rior, Joa­quim Forn. L’exe­cu­tiu va negar ahir que el cos poli­cial tingués una comu­ni­cació ofi­cial amb la poli­cia belga, després que diver­sos mit­jans de comu­ni­cació avan­ces­sin que un agent de poli­cia del muni­cipi fla­menc de Vil­vo­orde (Bèlgica) havia fet arri­bar el 2016 a un coman­da­ment dels Mos­sos la seva inqui­e­tud per si l’imam de Ripoll, Abdel­baki es Satty, tenia vin­cles amb el ter­ro­risme, coin­ci­dint amb una estada al país durant la qual bus­cava feina com a imam. El govern va pre­ci­sar que era una comu­ni­cació “infor­mal” a través de cor­reu electrònic, que no con­te­nia cap “adver­ti­ment” de la poli­cia belga i que el res­pon­sa­ble dels Mos­sos havia res­post que no els cons­tava que estigués inves­ti­gat ni fos perillós. La infor­ma­li­tat de la comu­ni­cació es deu al fet que els dos agents es conei­xien.

En el cor­reu electrònic, fet públic per Efe, l’agent belga s’expressa amb infor­ma­li­tat i demana al poli­cia català que inda­gui sobre Es Satty, i l’informa que s’està plan­te­jant des­plaçar-se al febrer a Bar­ce­lona, on està casat. El mosso, després de bus­car en la base de dades de la poli­cia cata­lana, li res­pon que no els consta cap dada sobre l’imam, si bé sí que hi figura una per­sona amb el seu mateix cognom i de nom Mus­tafa, que va ser inves­ti­gat el 2006 en el marc d’una ope­ració con­tra el giha­disme en una mes­quita de Vila­nova i la Geltrú. De fet, segons van asse­gu­rar el Sin­di­cat Uni­fi­cat de Poli­cia (SUP) i l’Asso­ci­ació Uni­fi­cada de Guàrdies Civils (AUGC), l’imam era dei­xe­ble d’un dels detin­guts en el marc de l’ope­ració Xacal I de la Policía Naci­o­nal el 2007. Ho reve­la­ven en el comu­ni­cat de dimarts en què cri­ti­ca­ven la vul­ne­ració dels acords de coo­pe­ració i dels meca­nis­mes de coor­di­nació poli­ci­als en matèria ter­ro­rista. A més, l’imam havia estat a la presó per tràfic de dro­gues. El SUP con­si­dera que els Mos­sos hau­rien hagut de con­tac­tar amb el Citco (Cen­tre d’Intel·ligència con­tra el Ter­ro­risme i el Crim Orga­nit­zat), i així ho va piu­lar a Twit­ter. De fet, el sin­di­cat poli­cial espa­nyol va tor­nar a cri­ti­car que els Mos­sos no dema­nes­sin a la poli­cia espa­nyola els ante­ce­dents d’Es Satty. “Pre­ment un botó li reen­viem l’his­to­rial. Així de sen­zill”, va decla­rar a El Plu­ral el por­ta­veu del SUP, Ramón Cossío.

Forn, per la seva banda, va recor­dar que els Mos­sos “no poden tenir relació directa amb poli­cies de fora”, de manera que si hi hagués hagut una comu­ni­cació for­mal s’hau­ria hagut de fer a través del Minis­teri de l’Inte­rior. Abans que trans­cendís l’existència d’aquest inter­canvi infor­mal d’infor­mació, el govern espa­nyol havia negat que cap ins­ti­tució belga hagués infor­mat sobre l’imam, con­tra­di­ent l’alcalde de Vil­vo­orde, que havia asse­gu­rat que havien transmès les seves sos­pi­tes sobre Es Satty a les auto­ri­tats espa­nyo­les.

En aquest con­text d’aflo­ra­ment de fric­ci­ons entre sin­di­cats poli­ci­als després dels atemp­tats, Forn va rei­te­rar que ningú va adver­tir els Mos­sos que l’imam de Ripoll hagués estat inves­ti­gat ni que fos perillós. El males­tar es va fer visi­ble a par­tir de dimarts, a través de l’esmen­tat comu­ni­cat dels sin­di­cats espa­nyols. En aquest text van denun­ciar l’“exclusió” i l’“aïlla­ment” de les for­ces i els cos­sos de segu­re­tat de l’Estat en la inves­ti­gació dels atemp­tats giha­dis­tes com a con­seqüència de la “debi­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons i dels res­pon­sa­bles polítics” espa­nyols. L’objec­tiu hau­ria estat, segons els sin­di­cats, trans­me­tre la imatge d’un “estat català auto­su­fi­ci­ent”. Un fun­ci­o­na­ment, gai­rebé com a estat inde­pen­dent, que ha estat ana­lit­zat per la premsa inter­na­ci­o­nal, com ara The Wall Street Jour­nal, el Frank­fur­ter All­ge­meine i la BBC.

En res­posta a les acu­sa­ci­ons dels sin­di­cats poli­ci­als espa­nyols, els sin­di­cats dels Mos­sos d’Esqua­dra (SME i USPAC) van tro­bar “fora de lloc” i “massa injust” el to i les crítiques. Tot ple­gat es produïa men­tre el dele­gat del govern espa­nyol, Enric Millo, asse­gu­rava que la col·labo­ració entre els Mos­sos d’Esqua­dra, la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil havia estat “fluida, cons­tant, per­ma­nent i lle­ial”. El govern espa­nyol s’ha man­tin­gut per ara al marge de la polèmica entre els sin­di­cats, en un intent de man­te­nir la uni­tat política fins a la mani­fes­tació de demà. Pre­ci­sa­ment per això, Forn no com­pa­rei­xerà demà al Par­la­ment com havia dema­nat per donar expli­ca­ci­ons sobre el dis­po­si­tiu anti­ter­ro­rista i les actu­a­ci­ons poli­ci­als en els atemp­tats. L’opo­sició volia ajor­nar-ho.

En la mateixa línia de Forn, i arran de les infor­ma­ci­ons sobre els con­tac­tes infor­mals entre el mosso i l’agent de poli­cia belga, el con­se­ller de la Pre­sidència, Jordi Turull, va denun­ciar una “onada mediàtica” per des­merèixer l’actu­ació dels Mos­sos. També va insis­tir a recla­mar l’entrada en l’Euro­pol. “Si l’Estat ens diu que per ser mem­bres d’Euro­pol hem de tenir un estat propi, que tot­hom en pren­gui nota”, va rema­tar.