Pinten bastos

Sí, em sem­bla que pin­ten bas­tos per la cons­trucció vegue­rial del Penedès. No perquè, amb el bon cri­teri i judici que sem­pre expressa, el con­se­ller Nadal marqués una clara i evi­dent diferència entre el plan­te­ja­ment ter­ri­to­rial i l'orga­nit­zació poli­tico-admi­nis­tra­tiva, sinó per l'esbor­rany de la mateixa llei de les vegue­ries. La pla­ni­fi­cació del ter­ri­tori cal fer-la més enllà de com ens vul­guem estruc­tu­rar política­ment.

La llei d'orga­nit­zació ter­ri­to­rial en vegue­ries que el con­se­ller Ausàs vol apro­var no s'ha fet glo­bal­ment. La seva pròpia com­ple­xi­tat, la ja calen­da­rit­zada con­vo­catòria elec­to­ral i el que això sig­ni­fica de variar les estratègies par­ti­dis­tes han por­tat, crec, a la pre­sen­tació de la llei de manera par­cial amb una pre­visió de set vegue­ries, les apro­va­des per una­ni­mi­tat en el seu moment. Aquest fac­tor nega­tiu per cons­truir un pro­jecte de vegue­ria del Penedès també es pot posi­ti­var si som capaços d'expli­ci­tar aquells aspec­tes que millo­ra­rien l'acció política si dis­poséssim d'orga­nit­zació ter­ri­to­rial i orga­nit­zació política coin­ci­dent. Per altra banda s'ha cone­gut el pro­jecte de llei de l'àrea metro­po­li­tana que reco­llia i estu­di­ava a bas­ta­ment l'edició d'El Punt del 19 de novem­bre pas­sat. En una lec­tura atenta t'ado­nes de la for­ta­lesa de la llei, de la for­ta­lesa que si s'apliqués tin­dria el govern metro­po­lità, amb com­petències i capa­ci­tat per desen­vo­lu­par-les. La potència del ter­ri­tori és evi­dent i ho serà encara més si es posa en marxa la llei, fet que segu­ra­ment el país neces­sita, però la for­ta­lesa de les cen­tra­li­tats pot fer febles els extrems, que poden aca­bar sent sub­si­di­a­ris de les neces­si­tats del cen­tre potent. Per evi­tar-ho cal estruc­tu­rar en el nos­tre cas una vegue­ria equi­li­brada i forta, sense que cal­gui com­pe­tir, sinó col·labo­rar i ade­quar les estratègies de la zona metro­po­li­tana a la nos­tra neces­si­tat i apor­tar també a la regió metro­po­li­tana la nos­tra capa­ci­tat de crear ele­ments gene­ra­dors de poten­cial: ali­an­ces com ara el pacte indus­trial o l'arc metro­po­lità.

La defensa de la vegue­ria és sem­pre en posi­tiu i mai con­tra res ni ningú. Però les pri­me­res notes sobre la llei elec­to­ral tam­poc no ens afa­vo­rei­xen si volem tenir repre­sen­tants que més enllà de l'estricta per­ti­nença par­ti­dista siguin per­so­nes arre­la­des al ter­ri­tori. Tenim la pos­si­bi­li­tat d'estruc­tu­rar el país i podem fer-ho de manera que el ter­ri­tori amb una certa –en el cas nos­tre, molta– pràctica d'acords amb més o menys sort d'exe­cució i resul­tats diver­sos puguin esde­ve­nir capi­ta­lit­za­dors d'ini­ci­a­ti­ves con­jun­tes.

Com a hipotètica vegue­ria del Penedès tenim una massa crítica sufi­ci­ent per tenir els ser­veis neces­sa­ris, ade­quats i amb la qua­li­tat necessària per cohe­si­o­nar les nos­tres ciu­tats. Tenim ciu­tats for­tes i viles i pobles dinàmics que gene­ren una xarxa activa i potent que pot gene­rar riquesa i la seva dis­tri­bució justa i equi­ta­tiva. Tenim un ter­ri­tori que subs­tan­cia la diver­si­tat geogràfica de manera harmònica i equi­li­brada i per tant la pos­si­bi­li­tat de con­vivència de diver­sos sec­tors de pro­ducció. Tenim una diver­si­fi­cació econòmica que sem­pre hem dit que era un actiu i l'equi­li­bri entre els sec­tors. Ara el que cal és qua­li­fi­car-los. Tenim una uni­ver­si­tat que este­nent el seu cam­pus pot esde­ve­nir un motor en el neces­sari canvi pro­duc­tiu que tot­hom invoca amb com­pli­ci­tat amb els sec­tors econòmics i soci­als i amb el suport de les admi­nis­tra­ci­ons. Tenim un pòsit cul­tu­ral for­jat durant anys i un excel·lent marc patri­mo­nial que pot esde­ve­nir un poten­cial econòmic nota­ble d'acords amb els actu­als postu­lats de vin­cu­lar la cul­tura i el crei­xe­ment econòmic. Tenim unes infra­es­truc­tu­res que posant-les pri­o­ritària­ment al ser­vei del propi ter­ri­tori i no només de pas o ser­vi­tud poden aju­dar al desen­vo­lu­pa­ment i con­tri­buir a l'equi­li­bri inter­ter­ri­to­rial. No ho tenim tot, per des­comp­tat, però Déu n'hi do dels recur­sos de tot tipus que podem acti­var i poten­ciar. I els recur­sos econòmics deri­vats de les dipu­ta­ci­ons –si aques­tes des­a­pa­rei­xen, que cal­dria dis­cu­tir-ho a fons– s'han de dis­tri­buir de manera solidària i de manera equi­ta­tiva de manera que aju­din que el ter­ri­tori –i el país– sigui equi­li­brat i sos­te­ni­ble. I això és pos­si­ble en el cas del Penedès.

Què ens cal doncs? Que ens reco­ne­guin la vegue­ria i con­sen­suar el pro­jecte de què col·lec­ti­va­ment ens vul­guem dotar. Les bases sòlides hi són, el (els) pro­jecte(s) també i des de la rea­li­tat del Penedès volem con­tri­buir a la for­ta­lesa i al crei­xe­ment econòmic i social del país. Ara pin­ten bas­tos, però ja veu­rem...