Política

Pròxim capítol: 22. Els fets de Llers (Veïnat d’Hostalets, Llers)

La mort del Cap d’Estopes

El 5 de desembre de 1082, el rei Ramon Berenguer II, també conegut com el Cap d’Estopes, va morir assassinat a l’altura del Gorg del Perxistor, al terme de Sant Feliu de Buixalleu

Des de l’any 1982 un monument en el qual es reprodueix tota la nissaga reial catalana serveix de recordatori d’aquell regicidi

Desprésde rebre la punyalada, l’astor del comte va posar-se al damunt d’una perxa que hi havia prop del camí ral
Segons la llegenda, l’instigador del crim va ser el germà de Ramon Berenguer II, amb qui mantenia una agra rivalitat

El 5 de desembre de l’any 1082, el comte Ramon Berenguer II, més conegut com el Cap d’Estopes per la seva espessa cabellera rossa, va morir assassinat molt a prop de la Tordera, al terme de Sant Feliu de Buixalleu, entre el Montnegre i el Montseny. L’episodi és força conegut i ha deixat un rastre inesborrable en el nomenclàtor; i fins i tot algunes llegendes. Les informacions sobre el crim, molt escadusseres, cal complementar-les amb les llegendes que s’han traspassat de generació en generació i que han deixat empremta en el nom de l’indret on va morir Ramon Berenguer II, conegut com Perxa d’Astor o Perxistor. Segons sembla, després de rebre la punyalada, l’astor del comte va posar-se al damunt d’una perxa que hi havia a la vora del camí ral i, quan va arribar el seguici que acompanyava el comte, va guiar-los fins al gorg on havia estat llençat el cos del noble. Es tractava d’un indret que, aleshores, era cobert per un bosc espès, atapeït de gorgs i travessat pel camí ral i la Tordera, per la qual cosa les indicacions de l’astor van permetre recuperar el cos del Cap d’Estopes. La llegenda continua explicant que l’astor va acompanyar el seguici del comte fins que aquest va arribar a la catedral de Girona, on havia de rebre sepultura.

Resulta impossible descobrir l’autor o l’instigador del crim; però les llegendes apunten directament cap al germà bessó de l’assassinat, Berenguer Ramon II, més conegut com el Fratricida. Les relacions entre els dos germans sempre havien estat tibants, sobretot a partir de la disputa per l’herència del seu pare, Ramon Berenguer I el Vell. Segons el testament, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions; però la situació real es va decantar cap al Cap d’Estopes. En una ocasió, el comte es va veure obligat a fer promesa solemne davant dels bisbes de Girona i Barcelona de repartiment amb el seu germà davant dels vescomtes d’aquests comtats, així com el de Cardona. Finalment, el comte va donar al seu germà part de l’herència contreta del seu pare, rebent la pària de l’Emirat de Làrida. Malgrat tot, Berenguer no es va donar per satisfet i va continuar reclament fins que el 1080, pocs mesos abans del crim, va rebre la meitat del castell de Barberà, del de Bleda i els comtats de Carcassona i Rasés; i fins i tot es va comprometre a compartir totes les futures adquisicions, incloent-hi les naus que es construïssin i les que es compressin.

En tot cas, si ens atenem a les informacions que apareixen en la llegenda, no sembla que aquestes concessions servissin per apaivagar les tensions entre els dos germans; sobretot perquè deixen ben clar que Berenguer Ramon II va ordenar l’assassinat del seu germà. Durant els funerals, l’astor va voleiar per damunt del cap del germà, talment com si l’assenyalés com a principal responsable de l’homicidi. No va ser l’únic indici que va apuntar al possible instigador de l’assassinat. En començar els funerals, els clergues van llançar un càntic en què es repetia: “On és Abel, el teu germà?” Fos com fos, després de l’enterrament l’ocell va morir de pena i dolor. I, encara avui, en la pedra d’una arcada interior de la catedral de Girona hi ha la figura d’un astor. A banda de les llegendes, la mort de Ramon Berenguer II es va convertir en un tema literari, amb un drama històric de Francisco de Rojas Zorrilla (1644) i diverses novel·les històriques, una de les quals signada per Antoni Altadill. En qualsevol cas, des d’aquell dia el Cap d’Estopes resta enterrat a la catedral de Girona, just al davant d’on hi ha les restes d’Ermessenda, la seva besàvia, sota l’atenta mirada d’un astor de pedra, que recorda l’au fidel que va seguir-lo fins a Girona i que a les portes de la catedral va caure mort.

Malgrat la desaparició física del seu germà, l’autoritat del Fratricida va ser qüestionada pels altres comtes i magnats catalans, que van unir-se al voltant de la figura del comte Guillem Ramon de Cerdanya. Finalment, veient la gravetat de les acusacions, Berenguer Ramon II va acceptar de sotmetre’s a judici per la mort del seu germà i després de ser declarat culpable va desaparèixer sense gairebé deixar rastre. Segons els Gesta comitum, va morir a Jerusalem com a pelegrí, sense que es pugui determinar l’any ni l’indret on va ser enterrat.

Com s’hi arriba
El monument que recorda la mort de Ramon Berenguer II es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d’Astor, actualment Can Perxistor. Per arribar-hi, cal sortir de la C-35 al polígon de Gaserans i seguir pel carrer que duu el nom del Gorg fins arribar on aquest es converteix en el carrer de Repiaix. Arribats a aquest punt, prenem un camí forestal i després de recórrer gairebé 200 metres arribem a l’esplanada on es troba el monument.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Izquierda en Positivo vol reunir el govern i les parts que han recorregut l’ajornament electoral

Barcelona

Solé: “Tornaria a ser al costat del poble”

Barcelona

Aragonès veu una “irresponsabilitat” que el TSJC faci triar els catalans “entre el dret a vot i el dret a la salut”

Barcelona

El TSJC manté provisionalment les eleccions el 14 de febrer

Barcelona

El PSC podria superar ERC i JxCat a les eleccions catalanes, segons el CIS

Barcelona

El ponent del PP per l’informe sobre euroordres de l’Eurocambra nega que l’hagi “polititzat” pel cas Puigdemont

Brussel·les

Suport polític i d’entitats al conseller d’Exteriors després de la sentència

Barcelona

El TSJC inhabilita Bernat Solé per facilitar l’1-O com a alcalde d’Agramunt

Barcelona

El Govern entrega les al·legacions al TSJC contra la suspensió cautelar de l’ajornament electoral

Barcelona