El govern i l’Estat també topen als ajuntaments

Una de les batalles polítiques i jurídiques per a l’organització de l’1-O es bat als ajuntaments. Poc després de signar el decret de convocatòria de la votació, el govern va enviar una carta als alcaldes donant-los 48 hores perquè confirmin la disposició dels locals electorals habituals per al referèndum d’autodeterminació. Si la Generalitat situava el focus sobre els alcaldes, el govern espanyol esquivava els càrrecs polítics per pressionar els funcionaris: en concret, els secretaris i els interventors municipals. Ho feia amb una altra carta, mentre plovien les adhesions municipals a la convocatòria.

El govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras va activar els mecanismes d’organització de l’1-O la mateixa nit de dimecres. A més de l’activació del front municipal, va fer pública la campanya de participació de la votació, va posar en funcionament la web referendum.cat amb informació de la convocatòria i va obrir a la ciutadania el procés d’inscripció dels col·laboradors electorals.

En l’escrit adreçat a tots els alcaldes del país, Puigdemont i Junqueras els demanaven la confirmació de l’ús dels espais municipals com a col·legis i, en cas contrari, que hi presentessin al·legacions. La carta recorda que la llei del referèndum aprovada dimecres estableix un “règim jurídic excepcional” per garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació, i fixa que els consistoris posen a disposició de l’administració electoral del govern els locals de titularitat municipal perquè puguin ser punts de votació. Puigdemont i Junqueras assenyalen en la missiva, tanmateix, que la Generalitat pot usar “locals alternatius per fer efectiu el dret de vot dels electors”. El govern ha treballat sempre amb la previsió que hi hauria alcaldes que no posarien a disposició els locals electorals, com ja ho van confirmar fa setmanes el de Lleida, Àngel Ros, o l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. La Generalitat té locals de la seva propietat en els municipis i la previsió és obrir-los perquè hi hagi el mateix nombre de col·legis que en unes eleccions convencionals, a diferència del 9-N, en què n’hi havia menys.

Davant de la participació necessària dels batlles amb la celebració del referèndum, el president espanyol, Mariano Rajoy, va demanar que el TC també els adverteixi personalment de les responsabilitats penals en què poden incórrer. En paral·lel, el secretari d’estat per a les administracions territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va recordar als secretaris i als interventors municipals que l’alt tribunal ha “prohibit” el procés català, de manera que els consistoris no poden cedir els locals. Remarcava, a més, que la Generalitat, en adreçar-los la petició, no feia cas al TC. El juliol passat, el mateix secretari d’estat ja els va enviar una carta per demanar-los la seva col·laboració en la preservació de la legalitat espanyola. El president de l’ACM, Miquel Buch, va exigir al govern de Rajoy que deixi d’“amenaçar els funcionaris” i busqui una interlocució política per abordar el conflicte. “Deixin els treballadors públics en pau”, va sentenciar en declaracions al Parlament.

El PP també va mobilitzar els seus grups municipals, que es dirigiran als alcaldes per advertir-los que la cessió de locals per a l’1-O “vulnera la legalitat vigent i incorre en un delicte”. El PSC va recomanar als seus batlles que escoltin les indicacions legals dels secretaris i interventors municipals abans de respondre a l’emplaçament de Puigdemont i Junqueras.