Política

CARLES PUIGDEMONT

President de la generalitat de catalunya

“La gent és la garantia del referèndum”

“És important el que ha passat a Valls perquè la reacció ha creat escola”

“Si l’Estat creu que fent por a qui representem el desig de la població resol el problema s’equivoca”

Venim de qua­tre dies molt con­vul­sos, pot­ser els més con­vul­sos en la història recent d’aquest país. Quina valo­ració en fa?
Per a alguns aquests dies no són els més con­vul­sos sinó els més il·lusi­o­nants i espe­rançadors. És un pri­vi­legi aquesta bar­reja de moment trans­cen­den­tal en què pas­sen mol­tes coses com­bi­nada amb la il·lusió del que hem per­se­guit tant temps i és a tocar.
Aquests tres dies al Par­la­ment hem vis­cut algun epi­sodi que no sé si vostè havia pre­vist…
Estava pre­vist una mica, fins i tot aquest ús estra­fet del regla­men­ta­risme per part de l’opo­sició, al qual tenen dret. Això va fer que s’allargués molt més enllà del pri­mer càlcul horari que havíem fet. Però intuïem que les coses ani­rien com van anar…
Li ha que­dat algun regust estrany d’aquests dies?
Sí, perquè uti­lit­zar el Par­la­ment, que hi ha molta gent que ha donat la vida per man­te­nir-lo, deli­be­ra­da­ment només per inten­tar empas­ti­far i crear una sen­sació de cris­pació, per veure si es tras­llada a la soci­e­tat, això és trist i dece­be­dor, perquè això va molt més enllà de la política. Hi va haver bas­tants moments en què es va fal­tar al res­pecte a la pre­si­denta del Par­la­ment i a la ins­ti­tució. Des de Junts pel Sí vam inten­tar sem­pre donar-hi un to serè, seriós, trans­cen­dent… Vam aguan­tar i tenir molta paciència, però no tot­hom va fer-ho. Des d’aquest punt de vista sí que hi ha un cert regust, una imatge que no ens va agra­dar. Pot­ser hi havia algú a qui ja li anava bé…
Aquesta és la imatge que volia que hi hagués, l’opo­sició?
Va donar tota la impressió que hi havia un grup de l’opo­sició, no sé si tots, que bus­cava això, una pro­vo­cació. Hi ha en marxa una Ope­ració Pro­vo­cació a Cata­lu­nya. Que a allò que ens il·lusi­ona, que ens fa som­riure, s’hi posi una mica de vina­gre. Avi­na­grar una mica la sen­sació que és un èxit ja per als qui volem votar. Hi havia un cert dis­seny, una engi­nye­ria del bati­bull, sí.
Els líders d’algu­nes for­ma­ci­ons van par­lar molt sovint de frac­tura del país. Vostè creu que estem davant d’un tren­ca­ment?
És clar que no. Ja els agra­da­ria pot­ser a alguns, perquè això jus­ti­fi­ca­ria la seva nar­ra­tiva, però tot­hom que vis­qui a Cata­lu­nya veurà que com en tots els països madu­ra­ment democràtics hi ha opi­ni­ons de tota mena, dis­crepàncies... És clar que n’hi ha d’haver! Jo vull que el meu país no tin­gui por de dis­cre­par i que es res­pecti l’opinió de l’altre i que quan les coses són prou impor­tants, doncs no només deba­tre-ho, sinó poder posar-nos d’acord en com reso­lem les dis­crepàncies. I com es reso­len les dis­crepàncies en democràcia? Doncs votant. És el que inten­tem fer i això ho veu la majo­ria. Altra cosa és el tea­tre que alguns volen fabri­car al Par­la­ment per fer creure que... però quan sor­tim al car­rer, tots tenim amics i cone­guts que pen­sen dife­rent de nosal­tres i ens res­pec­tem majo­ritària­ment.
Vostè va dir allò de “o referèndum o referèndum” i ara estem en la segona part, la uni­la­te­ral. Aquesta era la millor solució?
És l’única solució pos­si­ble. Per tant, com que és l’única, és la millor i deu ser la pit­jor. No era la millor que havíem plan­te­jat ni la nos­tra pri­o­ri­tat, que era acor­dar un referèndum amb l’Estat. Però prima per damunt de tot el dret dels cata­lans a votar, que és irre­nun­ci­a­ble. L’última paraula no la poden tenir unes elits burocràtiques, jurídiques, polítiques o econòmiques, que és el model que ens dema­nen que accep­tem. No. Amb un tema tan relle­vant, l’última paraula l’ha de tenir el poble.
És evi­dent que no hi ha marxa enrere a aques­tes alçades...
Per part nos­tra, no. Per part del govern espa­nyol, té una marxa enrere pos­si­ble: sap que fins a l’últim minut nosal­tres tenim la porta del diàleg oberta, i si creu que pot acor­dar amb la majo­ria social del poble de Cata­lu­nya de quina manera els cata­lans podem votar, tor­naríem al pla pri­o­ri­tari del referèndum acor­dat.
Què sent quan lle­geix els titu­lars de “Des­a­fi­a­ment” o “Cop d’estat” de la premsa esta­tal?
M’he blin­dat bas­tant d’això i tinc la con­vicció que no em perdo massa res. Em penso que lle­gint-ne un els lle­gei­xes tots. Hi ha com una mena de taula de redacció única, que és un pen­sa­ment força únic, tris­ta­ment, que ser­veix a l’opinió pública espa­nyola una única nar­ra­tiva sobre el que està pas­sant a Cata­lu­nya. Aquí hi ha una part de l’expli­cació del blo­queig polític i men­tal per inten­tar enten­dre i apor­tar solu­ci­ons. Aquesta bom­bo­lla mediàtica.
Es veu a venir que serà molt com­pli­cat a par­tir d’ara. Ahir mateix teníem la Guàrdia Civil en un set­ma­nari, ‘El Vallenc’, vigi­lant també una planta d’impressió a Cons­tantí…
Sí, ja sabíem que l’única alter­na­tiva que ells cre­uen que tenen, i que nosal­tres veiem que pen­sen, és la de la por, l’asset­ja­ment, la uti­lit­zació altra vegada de tot l’immens poder que té l’Estat. No cal ser gaire valent, eh, per fer-ho! El que cal és ser valent per plan­tar-se davant d’això. Estava for­mant part del pre­vist. Jo crec que van molt mal enca­mi­nats. Han hagut d’arri­bar a encer­clar un mitjà de comu­ni­cació, entrar en un mitjà de comu­ni­cació amb qui­nes pro­ves? Exac­ta­ment per què?
La Guàrdia Civil bus­cava pape­re­tes o mate­rial rela­ci­o­nat amb la con­sulta. N’hi tro­ba­ran?
Com es pot ima­gi­nar, no conec aquests proveïdors, no el puc tenir, aquest conei­xe­ment… Fer un referèndum no és un delicte a l’Estat espa­nyol, va que­dar des­pe­na­lit­zat, per tant, pre­pa­rar un referèndum no és un delicte. Delicte és la droga, les armes, el ter­ro­risme, el frau fis­cal… Però aquesta cele­ri­tat a bus­car urnes i pape­re­tes, que mai poden ser ele­ments delic­tius, ens indica alguna de les raons per què també hi ha una immensa majo­ria de ciu­ta­dans que ja en té prou.
També hem vist el TC i la fis­ca­lia des­ple­gant tot allò que jurídica­ment podien. Pre­veu que l’aca­bin sus­pe­nent de fun­ci­ons amb el canvi en la llei del TC?
Tenim el deure de pre­veure-ho tot, si van modi­fi­car aquest arti­cle deu ser per alguna cosa. Per cert, tots els que s’han fet tant els ofe­sos perquè al Par­la­ment volíem tenir un regla­ment que per­metés que els grups de l’opo­sició pogues­sin tra­mi­tar pro­pos­tes per lec­tura única com tenen pràcti­ca­ment tots els par­la­ments autonòmics, han callat quan el Congrés va modi­fi­car per lec­tura única i per tràmit d’urgència la llei del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que per­met això que diu vostè. Que no és altra cosa que qual­se­vol dia d’aquests puguin sus­pen­dre qual­se­vol càrrec públic a Cata­lu­nya. En tot cas és l’Estat qui ha de res­pon­dre si creu que això seria una bona solució per resol­dre la demanda cata­lana.
Tam­poc li estra­nya­ria que apli­ques­sin l’arti­cle 155?
No m’estra­nya­ria res, però no obli­dem que el Par­la­ment de Cata­lu­nya ha apro­vat una llei que supera tot això, i ja no pot ser impug­nada per aquest sis­tema polític espa­nyol. És una llei vigent, que emana de la sobi­ra­nia del Par­la­ment de Cata­lu­nya.
Per tant, vostè no con­si­dera la llei sus­pesa pel TC?
És que no la pot sus­pen­dre. Hi ha una nova lega­li­tat cata­lana empa­rada en la legi­ti­mi­tat de les elec­ci­ons del 2015, en els drets humans i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels pobles al qual el Par­la­ment mai ha renun­ciat. I, per tant, aquesta legis­lació pre­val i ens empara per orga­nit­zar el referèndum de l’1-O.
La seva actu­ació i la del govern desprèn con­vicció política, però li fa res­pecte l’amenaça de presó o deman­des pel patri­moni?
Sem­pre et fa res­pecte, això. Qui digui que no, men­teix. A tots ens fa res­pecte. És més, desit­gem que no passi. Però és una pos­si­bi­li­tat. És un recurs més dels que té l’Estat. Si l’Estat creu que fent por, per­se­guint, repre­sa­li­ant, inten­tant arruïnar la vida de les per­so­nes que repre­sen­tem el desig d’una part impor­tant de la població, amb això ajuda a resol­dre el pro­blema, segu­ra­ment ho faran ser­vir. Però jo crec que s’equi­vo­quen de cap a cap. Això no és que no sigui una solució, és que ho empit­jora tot moltíssim.
Vostè es refe­ria a aques­tes ame­na­ces com una cam­pa­nya per fer por, que ara s’indi­vi­du­a­litza amb reque­ri­ments per­so­nals. Creu que això pot tenir incidència en el resul­tat de l’1-O?
Jo crec que al revés. La gent ha entès que con­ce­dir espai a la por és la victòria del qui mai ens dei­xarà votar. El resul­tat serà el que hagi de ser i si en aquest con­text de posar tots els vots a l’urna gua­nya el no, hem d’estar con­tents, perquè és un no sobirà. Un no del poble de Cata­lu­nya. I con­tra això no hi podem fer res. Si cadascú entén que té un tros de res­pon­sa­bi­li­tat a les mans, i que és ben sen­zill exer­cir-la i té zero risc, zero, i va a votar, hem gua­nyat.
Tot i això, el fis­cal gene­ral ha donat ins­truc­ci­ons a totes les fis­ca­lies de Cata­lu­nya perquè actuïn i d’alguna manera dona peu a l’actu­ació de qual­se­vol cos. Els Mos­sos inves­ti­ga­ran on són les urnes i les pape­re­tes?
A veure, cadascú ha de fer el paper que li toca. Estem par­lant de futur, de fer un país nou, i superar tots aquests entre­bancs. No ens dei­xem arros­se­gar per aquesta lògica i deci­dim en lli­ber­tat. Els Mos­sos són una poli­cia pro­fes­si­o­nal al ser­vei de les ins­ti­tu­ci­ons i el poble de Cata­lu­nya.I han rebut el suport, diria incon­di­ci­o­nal, dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya pel seu bon fer. No hi haurà res que pugui tren­car això. Els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya con­fien en els Mos­sos, una poli­cia pro­fes­si­o­nal que no actua per cri­te­ris polítics. Hi ha parts d’alguns cos­sos que s’han pres­tat al joc de la política. No és el cas, per sort, de la poli­cia de Cata­lu­nya.
Si li pre­gunto on són les urnes no m’ho dirà.
Li puc dir on seran les urnes el dia 1. Seran a lloc.
I el cens?
Tots els pro­ces­sos elec­to­rals dema­nen cen­sos, pape­re­tes, urnes, infor­mació, dema­nen que la gent hi par­ti­cipi. Ens hem dei­xat arros­se­gat a un debat molt pro­ce­di­men­tal amb l’objec­tiu de des­pis­tar-nos del debat de fons. Que no s’ama­guin rere pro­ce­di­ments i regla­ments, que ho diguin: “mirin cata­lans, soc el repre­sen­tant de tal par­tit i mirant-vos els ulls us dic: no podeu votar, desen­ga­nyeu-vos, no us dei­xaré votar mai”. Obli­dem-nos del debat pro­ce­di­men­tal, del debat orga­nit­za­tiu i infra­es­truc­tu­ral i de tot, estem par­lant d’això: volem resol­dre la demanda cata­lana a través del vot, sí o no? Hi ha polítics que volen con­ser­var el pri­vi­legi de ser ells que deci­dei­xin per tot el poble i nosal­tres diem això s’ha aca­bat.
Hi ha alcal­des que no han expres­sat encara, o pot­ser no ho faran mai, la dis­po­ni­bi­li­tat a cedir locals. Què passa a Bar­ce­lona, per exem­ple?
El nos­tre deure és garan­tir als ciu­ta­dans, al marge d’on vis­quin, que tin­dran pos­si­bi­li­tats d’anar a votar. I ens encar­re­ga­rem que això sigui així. Si ho podem fer d’acord amb cada ajun­ta­ment, millor. I si no, ho farem d’una altra manera. Però que ningú pensi que, encara que algú no vul­gui que en el seu muni­cipi la gent voti, ens resig­na­rem. Sem­pre hi ha alter­na­ti­ves.
I la pro­testa ciu­ta­dana té algun efecte?
La gent ha de sor­tir d’entrada a la Diada i, sobre­tot, l’1 d’octu­bre. Ara li toca demos­trar que, efec­ti­va­ment, l’eina és el referèndum i que el resul­tat que vol que apli­qui el govern de Cata­lu­nya i el seu Par­la­ment és el que desitja la majo­ria. A par­tir d’aquí, cada muni­cipi s’orga­nit­zarà com cre­gui con­ve­ni­ent. No és el govern el que s’ha de rela­ci­o­nar amb els seus ciu­ta­dans direc­ta­ment. I si el ple muni­ci­pal aprova que no han de col·labo­rar, doncs han d’expli­car-ho. Però que no s’eviti el dret dels ciu­ta­dans a votar.
Amb l’alcal­dessa Colau, n’ha par­lat?
No, però si tinc opor­tu­ni­tat en par­la­rem. Hem de bus­car solu­ci­ons, i si un ajun­ta­ment direc­ta­ment no pot posar-se al davant de la solució, però accepta no for­mar part del pro­blema, hi ha marge per tre­ba­llar. Hi ha unes lec­tu­res que no són cor­rec­tes, en el sen­tit de dir que ja defi­ni­ti­va­ment a Bar­ce­lona no es podrà votar. Jo he lle­git de diri­gents de l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona que tenen ganes d’anar a votar. Per tant, veig molt difícil que tota aquesta volun­tat no es pugui con­cre­tar amb una solució pràctica.
De fet, en aquest espai que n’hem dit dels comuns, sem­bla que hi ha una divisió interna bas­tant gran. I si ho ampliem, i anem a CSQP, el tren­ca­ment sem­blava evi­dent.
Això ho hau­rien de res­pon­dre ells. Tenen uns pro­ble­mes evi­dents. Aquesta ambigüitat, de nedar i guar­dar la roba no té res a veure amb la nova política. Si ells volien pre­sen­tar-se a la soci­e­tat com una rege­ne­ració de la política, han aga­fat els pit­jors tics de la vella: la inde­fi­nició, l’ambigüitat, l’espe­cu­lació... Això ha de ten­si­o­nar molt un grup de gent amb sen­si­bi­li­tats molt diver­ses. Si, a més, resulta que fan un dis­curs tan vehe­ment i tan vio­lent en defensa dels drets dels dipu­tats i els pri­mers que no es res­pec­ten són els del seu propi grup i se cen­sura la inter­venció de dipu­tats que havien dema­nat par­lar... això ho explica tot per si mateix. La qüestió és no defi­nir-se.
Des­carta que final­ment hi hagi aque­lla imatge de la poli­cia, del cos que sigui, reti­rant urnes?
Seria un immens error. Si la bus­quen la poden a arri­bar a tenir. No poden reti­rar més de si s mil urnes. Vaja, si fes­sin això, aquell dia seria festa major pels delinqüents. Perquè hau­rien de des­ti­nar tots els poli­cies a reti­rar urnes i no a vigi­lar el trànsit ni a pre­ve­nir el delicte... Jo crec que això és impen­sa­ble.
Tem que la situ­ació es vagi cris­pant? Ho dic perquè el minis­tre por­ta­veu Iñigo Méndez diu que està “pre­o­cu­pat per la violència que hi pugui haver”...
Tenint en compte que aquesta gent quan veu una urna veu un cop d’estat, quan veu un par­la­ment que aprova una llei per fer un referèndum hi veu col­pis­tes, pro­ba­ble­ment pensa que una pape­reta deu ser una arma i pot­ser està pre­o­cu­pat perquè votar deu ser un acte de violència. Crec que l’ha traït el sub­cons­ci­ent. Els ha moles­tat molt que les mani­fes­ta­ci­ons que ens han pre­ce­dit a les dia­des no només la par­ti­ci­pació mas­siva sinó la forma com ens hem mani­fes­tat això és cert, els ha inqui­e­tat molt. Què poden fer? Saben que la garan­tia del referèndum és la gent. I si tren­quen a la gent fent-li aga­far por a veure si la cris­pen poden tren­car una part de les garan­ties del referèndum. Per tant és molt impor­tant el que ha pas­sat a Valls, perquè la reacció que hi ha hagut ha creat escola: fes­tiva, iro­nia, música, res­pecte... No ens en des­viem, de l’acti­tud de paci­fisme, d’un punt d’iro­nia, d’humor, de des­dra­ma­tit­zar. Si no ens des­viem d’aquí no hi posa­rem en cap cas la violència. Si li posa algú no serem nosal­tres. I espero que a ningú li vin­guin temp­ta­ci­ons tam­poc de poti­ne­jar amb aquest tema. Quan ara sento que el por­ta­veu d’aquest estat que uti­litza les cla­ve­gue­res diu ‘ai, ai, que no hi hagi violència’, quan durant sis anys no n’hi ha hagut ni una, no sé exac­ta­ment a què es refe­reix..
Aquesta diada serà un termòmetre de la situ­ació?
Crec que sí, i això la gent ho ha entès. El ritme d’ins­crip­ci­ons i el que es res­pira indica que la gent ha entès que és el seu moment. Ha arri­bat el moment de deci­dir. Ara la gent sap que això va de veri­tat, i que li toca. Podria tenir l’excusa de no venir, de no mobi­lit­zar-se si hagués tro­bat unes ins­ti­tu­ci­ons a les quals els hi tre­mo­les­sin les cames. Jo vaig dir des del pri­mer dis­curs que no ens tre­mo­la­rien. Els ho vaig pro­me­tre. I crec que estem demos­trant que no ens han tre­mo­lat les cames. Quan la ciu­ta­da­nia veu que allò que vam dir passa, ales­ho­res sap que ella hi ha de posar una part.
Què passa si no es pot votar? La decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència segueix sobre la taula?
No estem tre­ba­llant en cap altra hipòtesi, li dic ben sin­ce­ra­ment, que no sigui orga­nit­zar molt bé el referèndum. Hem demos­trat que no és cap coar­tada per fer res, i esta­ria bé que tots els que han vol­gut menys­prear la nos­tra posició ara reco­ne­gues­sin que es van equi­vo­car.
Sor­ti­rem de la Diada i esta­rem a qua­tre dies per començar la cam­pa­nya pel referèndum. Però no serà ben bé com sem­pre perquè no hi ha ningú que faci cam­pa­nya pel no, de moment...
Ja ho veu­rem. De cam­pa­nya pel no fa molt de temps que en fan, perquè sinó no es pren­drien tan­tes molèsties. Si tin­gues­sin clar que la gent no anirà a votar i que la gent no vol votar, vostè es creu que es pren­drien tan­tes molèsties? Que s’arris­ca­rien a ridículs com anar a imprem­tes i mit­jans de comu­ni­cació? El gruix de la gent no té una ads­cripció política deter­mi­nada i té un cri­teri propi, i es detecta ganes de votar. I, per tant, la cam­pa­nya del no ja hi és, i el que esta­ria bé és que tots aquests que no s’atre­vei­xen a fer-la però vol­drien que hi fos, sor­tis­sin de l’armari i fes­sin una cam­pa­nya pel no tal com es merei­xen els demòcra­tes que volen votar no a la inde­pendència. Obli­dar els votants del no per part dels par­tits polítics que no volen la inde­pendència de Cata­lu­nya crec que és un acte de covar­dia. Per què obli­den tota aque­lla gent de Cata­lu­nya que vol votar que no, donar-los argu­ments ideològics, sòlids?
Perquè a Espa­nya no ha sor­tit pràcti­ca­ment ningú, ni del món intel·lec­tual, defen­sant...
No ho sé, crec que té a veure amb el què explicàvem dels mit­jans de comu­ni­cació. Una soci­e­tat en la qual els mit­jans de comu­ni­cació no siguin diver­sos s’empo­breix democràtica­ment. La premsa espa­nyola és mono­tema i és mono­e­di­to­rial. I gai­rebé sem­bla que no és feta en la pròpia redacció. Hi ha una uni­tat de pen­sa­ment que fa sos­pi­tar i tot. I això explica també, i ho dic amb decepció, el perquè no hem pogut quan ho hem vol­gut esta­blir inter­can­vis amb la gent que ben legítima­ment no vol que ens inde­pen­dit­zem.
No hi ha una part de fracàs en no haver pogut esta­blir diàleg?
Segur. Jo recordo quan va tor­nar el Joan Ignasi Elena de Madrid i va fer l’intent de par­lar amb els grups par­la­men­ta­ris al Congrés dels Dipu­tats, que la majo­ria no el van rebre, no el van voler rebre. és molt greu això. Jo aquí he rebut a Soci­e­tat Civil Cata­lana; jo he rebut els de la ter­cera via, he rebut a tots els grups polítics. A l’Estat espa­nyol, en el sis­tema polític espa­nyol, no hi ha hagut el coratge de rebre el Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, que dema­nava un referèndum acor­dat.
S’ha t
ornat a veure amb el pre­si­dent Rajoy? Vam saber que es van tro­bar al gener, hi ha hagut alguna con­versa des de lla­vors?
L’última con­versa que hem tin­gut va ser arran pre­ci­sa­ment dels atemp­tats. Ens hem vist crec que en un parell d’oca­si­ons més, al saló de l’automòbil, en l’entre­mig, i no sé si ens vam veure en algun lloc més. Però par­lem del que ens ocupa en aquell moment. I per des­comp­tat, en l’ocasió dels ter­ri­bles atemp­tats, no vàrem par­lar de res més. Vaja, ens va sem­blar que era bas­tant ina­de­quat par­lar d’alguna altra cosa.
S’acla­rirà mai què sabia la poli­cia espa­nyola i que no va comu­ni­car als Mos­sos d’Esqua­dra, per exem­ple en relació a l’imam de Ripoll?
Espe­cu­lar en un tema tan deli­cat en aquests moments encara és molt diguem-ne ina­de­quat, però espero que se sàpiga. I com no tinc queixa d’aquells dies del tre­ball con­junt que es va fer entre les ins­ti­tu­ci­ons i els dife­rents cos­sos i for­ces poli­ci­als, quan això s’asse­reni i tin­guem certa pers­pec­tiva hem d’ana­lit­zar a fons mol­tes coses.
Van denun­ciar una cam­pa­nya con­tra els Mos­sos, post atemp­tats, no?
És evi­dent que a algú sem­bla que li va moles­tar que els Mos­sos ho fes­sin bé i rebes­sin l’aplau­di­ment, diria unànime, de molta gent. Però sobre­tot que existís aquesta comunió que feliçment dura entre ciu­ta­da­nia i poli­cia; és un bon senyal. Però els Mos­sos són molt forts i la con­fiança de la gent amb els Mos­sos és molt alta. I no ens des­vi­a­rem ni un gram. Que una soci­e­tat tin­gui con­fiança amb la seva poli­cia crec que això ajuda a la segu­re­tat.
Deixi’m tor­nar al referèndum. Si final­ment Cata­lu­nya pot votar i hi ha una bona par­ti­ci­pació, això és que Mari­ano Rajoy haurà ’per­dut’ d’alguna manera?
De fet, Rajoy anun­ci­ava que el referèndum no tin­dria lloc i el referèndum ja s’estava pro­duint perquè hi ha gent a l’estran­ger que ja ha enviat la seva pape­reta de vot. Per tant, el referèndum és un fet. No m’ho plan­tejo en ter­mes de der­rota o victòria de Rajoy, hem superat molt aquesta etapa. El plan­te­ja­ment del referèndum el fem amb men­ta­li­tat sobi­rana cata­lana.
Han rebut algun aval inter­na­ci­o­nal?
No n’hem dema­nat cap.
Con­fia que, amb l’arri­bada dels obser­va­dors, qui faci seure a la taula a nego­ciar sigui la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal?
Pri­mer, demano al govern espa­nyol i a les for­ces polítiques opo­sa­des al referèndum que rebin la comissió inter­na­ci­o­nal, amb tota lli­ber­tat, i hi par­lin. Si no els reben serà senyal d’alguna altra cosa. I segon: en el moment que els cata­lans acre­di­tem que una majo­ria volem for­mar un estat inde­pen­dent, si és evi­dent que en el 100% dels pro­ces­sos d’inde­pendència euro­peus ha aca­bat seient en una mateixa taula gent que fins i tot havia arri­bat a la inde­pendència per vio­len­tes guer­res, com no hauríem de ser capaços de seure gent civi­lit­zada que fem de la pau i la democràcia i de l’urna l’únic vehi­cle, i que no tenim pro­blema per par­lar-nos? És clar que ens asseu­rem. Si ens ha d’aju­dar la UE, que ens ajudi. Ho han fet en el pas­sat. No pre­jutja cap reco­nei­xe­ment. No dic que l’endemà de gua­nyar el referèndum ens reco­nei­xe­ran no sé quants països, Aquest és un procés lent. Però vindrà.
Però podria ser que l’endemà l’Estat digui que no reco­neix el i que no es vol asseure, no?
Home, segur que pas­sarà això per part del govern espa­nyol l’endemà, però el tema és fins on podrà aguan­tar aquesta posició de tan­ca­ment, de negació d’una rea­li­tat que ja veurà tot el món, una rea­li­tat que ha d’afron­tar de cara perquè no pot ser que quan un pro­blema irromp de manera tan explícita en el pai­satge d’Europa hi hagi un govern que sigui tan irres­pon­sa­ble de no reconèixer-lo. Vaja, n’estic con­vençut que en aquell moment, si passa això, dei­xarà de ser un pro­blema estric­ta­ment domèstic de l’Estat.
El paper de la gent serà fona­men­tal no només el dia 2, si no fins i tot abans...
Molt abans, des de ja. Sense gent no es pot fer. Des del sofà de casa ni es fa la inde­pendència ni es defensa la uni­tat d’Espa­nya. Qui pensi que pot defen­sar una Cata­lu­nya unida amb Espa­nya des de la como­di­tat del sofà o qui pensi que se li arre­gla­ran els pro­ble­mes que tenim amb Espa­nya des del sofà, tots dos s’equi­vo­quen, perquè sem­pre hi haurà algú altre que deci­deix per tu si dei­xes l’espai buit. Per tant, el que et tocarà és recor­dar a la gent que té aquest poder de can­viar les coses.
Li pre­o­cupa la moció de cen­sura que ha anun­ciat Arri­ma­das?
No. Li hau­ria de pre­o­cu­par a ella, perquè les moci­ons de cen­sura s’hau­rien de pre­sen­tar per gua­nyar i em sem­bla no està tro­bant gaire suports. Pot­ser s’ha arri­bat a creure aquesta ficció segons la qual ells repre­sen­ten aquesta majo­ria silen­ci­osa del poble de Cata­lu­nya, quan a les elec­ci­ons pas­sa­des va anar a votar la més alta xifra de la història. Hi ha una negació per­ma­nent de la rea­li­tat, aquests dos mili­ons de cata­lans que hem votat inde­pendència som una majo­ria clara i ales­ho­res arriba la fan­ta­sia que diu “farem una moció de cen­sura” i ve l’altre que diu “no, no, el que vull és uti­lit­zar el Par­la­ment per fer un espot publi­ci­tari de la meva can­di­da­tura com a can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat”. Això seria molt des­ho­nest, i espero que no sigui aquest el motiu. Però, en qual­se­vol cas, té el dret a pre­sen­tar-la i si té la majo­ria s’ha de cele­brar i s’ha de votar i serà una opor­tu­ni­tat per demos­trar exac­ta­ment al Par­la­ment qui­nes majo­ries hi ha.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia