Política

Els Marrecs, a la glòria

La colla castellera de Salt va ser la protagonista de la tarda al tram 206, on es van reunir la majoria dels manifestants de la comarca del Gironès

Força gironins van optar per anar a la manifestació de Barcelona amb el tren d’alta velocitat i van omplir tots els combois que enllaçaven les dues ciutats, tant d’anada com de tornada

Al carrer Aragó, cantonada amb Bruc, “al costat muntanya”, que diuen a Barcelona, hi ha una granja fleca, la Santa Glòria, que ahir va ser taula de salvació per a molts dels gironins que van participar en la gran manifestació de la Diada a Barcelona. Els trams 205 i 206, en què s’inscrivien els manifestants procedents de la Selva i del Gironès, eren davant per davant de l’establiment, que va servir de base improvisada –com segurament tants altres de la zona– per a nombrosos manifestants. En molts moments de la tarda, dues cues de clients –la del taulell i la dels serveis– sortien de la fleca i enfilaven Aragó amunt. Molta paciència, doncs, per les dues bandes: per part dels clients, acostumats a les cues d’altres diades, i per part del cambrer i la cambrera del local, d’una professionalitat exquisida.

Són poc més de les dues de la tarda i, a aquella hora, la Santa Glòria encara està força tranquil·la. Per Aragó ja comencen, però, a arribar nombrosos autocars. El carrer encara no està tallat al trànsit i els manifestants s’instal·len a les voreres i aprofiten l’ombra per fer un mos o, simplement, resguardar-se del sol, que escalfa fort.

Enguany hem arribat a Barcelona amb el tren d’alta velocitat. Sort que vam agafar els bitllets fa dies, perquè els diversos trens que han sortit de Girona durant el matí i a primera hora de la tarda han anat tots ben plens. Bé, plens a la zona Avant, la més barata, perquè, ni en una jornada tan especial, Renfe s’ha decidit a rebaixar els preus de la zona AVE, molt més cara. El tren de les 12.56 hores sí que s’ha omplert del tot. Els manifestants, amb estelades i samarretes d’altres diades, molts també amb la fosforescent d’enguany, no passen desapercebuts entre alguns viatgers –pocs– que a aquella hora també van a Barcelona.

Els Marrecs, protagonistes

Quan sortim de nou al carrer havent dinat, els Marrecs de Salt ja han ocupat bona part de la cruïlla entre Bruc i Aragó. Els manifestants, cada cop més nombrosos, van omplint l’asfalt, però molts busquen ben aviat refugi vora els xamfrans. A la banda muntanya, allà on els voluntaris de l’ANC no es cansaran de repartir aigua entre la gent, hi bufa fins i tot un ventet agradable que és tota una delícia. Mentre esperem l’hora que comenci la manifestació, sovintegen les trobades entre gironins. “Això sembla la Rambla!”, sentim que diu un conegut que hem saludat.

Els Marrecs, juntament amb els gegants de Vilobí d’Onyar, el Sol i la Lluna, palplantats prop de la granja, són els protagonistes del tram. Els castellers animen l’espera amb diverses construccions que carreguen i descarreguen amb èxit. També distreu la gent el gegant del Xai i el Porc, de la penya Aoapix d’Olot, que corre esperitat enmig de la multitud ruixant-la amb aigua. Tota una delícia enmig de la calorada de la tarda.

L’ambient entre els manifestants és festiu, l’habitual de les últimes diades, però la transcendència del moment polític actual és molt present en l’ambient, i els comentaris més escoltats fan referència, sobretot, a la pressió judicial desmesurada per part del govern espanyol, així com a la fermesa que demostra l’executiu català i a la importància d’haver demostrat de nou al món la voluntat dels catalans de poder decidir el seu futur. Els crits d’“independència” i de “votarem” són una mostra d’aquesta ferma voluntat del poble.

El minut de silenci en memòria de les víctimes es viu amb molta emoció al tram, ara ja ple de gom a gom, amb gent escampada Bruc amunt i Bruc avall. El cant d’Els segadors és un altre dels punts culminants de la tarda, potser fins i tot més que el moment en què passaven les pancartes i s’havia de fer el canvi de samarreta. Algunes persones, conscients que ja han tingut el seu paper en la manifestació, comencen a marxar. A mesura que passen els minuts, els buits al carrer Aragó es van fent més grans i és més fàcil circular. Mentre la megafonia emet els discursos finals, una colla de nens passa l’estona fent una improvisada partida de cartes a terra. Al voltant seu, ressonen encara algunes proclames i els tambors d’una batucada i d’una banda de jazz. El sol es pon rere els edificis mentre la gentada acaba d’assaborir els últims minuts d’una tarda històrica.

De tornada cap a Girona, un moment per al record. A l’andana de l’estació Passeig de Gràcia, una dona comença a cridar: “Votarem!” Un crit que segueixen amb força desenes de passatgers, ja tots amb la samarreta fluorescent del dia, que s’esperen per tornar cap a casa.

Un revisor sorprès
A vegades hi ha cares i mirades que ho diuen tot. Com la que va fer un dels revisors del tren d’alta velocitat que, arribant de Madrid, va veure l’andana de l’estació de Sants plena de gent amb samarretes de la Diada. La reacció no va anar més enllà, però la seva cara de sorpresa ho deia tot. És clar que l’home no pensava en la Diada ni en res que s’hi assemblés, menys venint de Madrid com venia. L’anècdota, com era esperable, no va passar d’aquí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Pirineu anima el govern a seguir sol l’intent pels Jocs

barcelona
L’OTAN, una utilitat retrobada
opinió
LLUÍS FALGÀS

L’OTAN, una utilitat retrobada

Sánchez es vanta d’articular espais de diàleg per convicció

Barcelona

El TC anul·la la delegació de vot de Lluís Puig al Parlament

Barcelona
Estratègia a la carretera
L’APUNT

Estratègia a la carretera

Junts exigeix a ERC que consensuï si Aragonès s’ha de reunir amb Sánchez

barcelona

El G7 es compromet a ajudar Kíiv “tant temps com calgui”

Berlín

Nou cartipàs a l’Escala amb Cristina Viegas (CdP) com a substituta de Puga

L’ESCALA

Madrid insisteix a fer costat a Rabat en els fets de Melilla

MADRID