Política

Orient pròxim

La pressió no fa enrere els kurds

El 25 de setembre el Kurdistan iraquià votarà per decidir sobre la seva independència

Els governs de Turquia i l’Iraq s’oposen a la celebració del referèndum i anuncien sancions i represàlies

“Tallem els nos­tres car­nets ira­quians! Fem one­jar la nos­tra ban­dera!”, can­ta­ven els ciu­ta­dans kurds reu­nits en un fes­ti­val de la loca­li­tat d’Akre la set­mana pas­sada. Després de dècades d’existència irre­gu­lar dins l’Iraq, inclo­ent-hi dos aixe­ca­ments popu­lars con­tun­dents, el Kur­dis­tan ira­quià ha gau­dit de rela­tiva esta­bi­li­tat els últims anys, però mai ha aban­do­nat el seu desig de secessió. Diven­dres pas­sat el Par­la­ment kurd a Erbil, inac­tiu des de fa mesos, va dur a terme una sessió espe­cial amb 68 dels seus 111 dipu­tats i va donar el vis­ti­plau al referèndum per a la inde­pendència anun­ciat al juny.

Però tenint en compte la com­plexa història del Kur­dis­tan ira­quià i la seva situ­ació geo­política, la votació ha fet sonar les alar­mes de governs pro­pers, començant per Bag­dad. El Par­la­ment ira­quià va votar en con­tra de la cele­bració del referèndum, tot avi­sant que Erbil “està jugant amb foc”. El pre­si­dent kurd, Masoud Bar­zani, va rebut­jar la decisió: “Fa cent anys que desit­gem la inde­pendència. Quants més hem d’espe­rar per merèixer-la?”

Una de les pro­blemàtiques inter­nes més greus és la ciu­tat de Kirkuk, actu­al­ment sota con­trol kurd. Nete­ges ètni­ques i flu­xos de població l’han con­ver­tit en una zona mixta on con­vi­uen kurds, turc­mans i àrabs. La seva inclusió dins la regió del Kur­dis­tan s’havia de deci­dir en un referèndum que mai es va dur a terme. Bag­dad ha votat expul­sar el seu gover­na­dor par­ti­dari del referèndum, però aquest ha deses­ti­mat l’acció com a il·legal. A causa de xocs vio­lents entre ètnies la poli­cia s’ha des­ple­gat a la ciu­tat dies abans de la votació.

Els Estats Units, el Regne Unit i l’ONU han dema­nat a Bar­zani que endar­re­reixi el referèndum, al·legant que la situ­ació a l’Iraq encara no està prou esta­bi­lit­zada, tenint en compte la guerra con­tra l’Estat Islàmic. Tot i així el líder kurd sosté: “Opo­sar-se a la decisió del nos­tre poble és posar en dubte prin­ci­pis uni­ver­sals.” Les auto­ri­tats kur­des asse­gu­ren que no vio­la­rien cap llei inter­na­ci­o­nal, citant el cas de Kosova.

Però, més enllà del marc legal, les reper­cus­si­ons polítiques regi­o­nals podrien ser des­as­tro­ses. Tur­quia, que fins ara havia man­tin­gut bones rela­ci­ons diplomàtiques i econòmiques amb Erbil, s’ha mos­trat extre­ma­ment crítica. Ankara indica que un Kur­dis­tan cap a la inde­pendència podria esva­lo­tar els kurds de països veïns, començant amb els del sud-est turc, i que les acci­ons de Bar­zani “tin­dran con­seqüències”. A Rojava, el Kur­dis­tan sirià, els ciu­ta­dans també han sor­tit al car­rer per donar suport al referèndum, un fet que el govern turc observa amb pre­o­cu­pació.

El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, però, ja ha anun­ciat que està dis­po­sat a impo­sar san­ci­ons al Kur­dis­tan ira­quià si con­ti­nuen enda­vant amb la intenció de dur a terme el referèndum. L’anunci ha anat acom­pa­nyat de més pressió econòmica, així com el des­ple­ga­ment de tro­pes tur­ques prop del prin­ci­pal pas fron­te­rer comer­cial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.