Rajoy intensifica l’ofensiva amb l’empar del PSOE i Cs
El president espanyol busca la rendició del govern català adduint que els successius cops d’ahir fan impossible l’1-O
Sánchez i Rivera passen per La Moncloa i Iglesias treu la protesta al carrer
Emparat pels líders del PSOE i de Ciutadans, Mariano Rajoy ha decidit posar tota la carn a la graella por poder proclamar que a deu dies del “simulacre de referèndum” ja no en queden ni les cendres i exigir la rendició dels seus promotors, “perquè encara són a temps d’evitar mals majors”. Sense infraestructura, sense logística i amb els seus principals executors detinguts i els comptes embargats, si fins ara no era “legal”, a partir d’això ja és “una quimera impossible”, sentenciava anit el president espanyol en una declaració institucional. Rajoy va explicitar el que durant tot el dia suggerien dirigents populars després de la successió de notícies que arribaven des de Catalunya sobre les operacions policials tant a les institucions com en empreses dedicades a fabricar material per al referèndum. L’objectiu és inequívoc: desmantellar tot el dispositiu de l’1-0 perquè aquella jornada sigui, en paraules que sovint ha repetit el govern del PP, “una botifarrada”; un dia de “protesta”, però en cap cas no serà “ni una ombra” del referèndum.
Deixar l’hemicicle
Mentre les informacions sobre les primeres detencions saltaven a l’hemicicle, i enxampaven Rajoy en plena sessió de control al seu govern, el president espanyol s’espolsava la pressió d’ERC, el PDeCAT i En Comú –que van voler visualitzar la seva protesta “per l’estat d’excepció” imposat a Catalunya” abandonant la cambra– i llençava una rotunda sentència: “Estaven avisats”. I, sobretot, deixava entreveure que tot plegat és un primer pas de l’ofensiva que té intenció de dur a terme fins al final: “L’Estat ha de reaccionar”, i ho continuarà fent en els pròxims dies fins que desaparegui el “risc” que denunciava més tard el portaveu del seu gabinet, el ministre Íñigo Méndez de Vigo. “Ningú no està per damunt dels jutges i fiscals o de les sentències del Tribunal Constitucional.”
I precisament el PSOE usava el paraigua de la decisió judicial per allunyar les detencions de l’àmbit de les decisions polítiques –en les quals donen suport a Rajoy– mentre Cs procurava emfasitzar el discurs de duresa per fer front a l’1-0 i aplaudia el setge judicial. En aquell moment, Sánchez ja havia passat per La Moncloa, i Rivera estava a punt d’anar-hi –sembla que convocat des de la nit anterior– per tal d’analitzar amb Rajoy els darrers esdeveniments i els pròxims moviments. Sobre el contingut d’aquestes trobades, mutisme absolut, més enllà que el president espanyol agraís una vegada més el seu suport.
La relació entre Sánchez i Rivera, però, cada cop s’enverina més. Amb la mirada posada en l’electorat català, Cs ha decidit embolicar-se en la bandera de la defensa aferrissada de l’estat de dret per intentar esgarrapar vots del PSC, posant el PSOE davant el mirall de les seves contínues contradiccions i acusant-lo de connivència amb l’independentisme. La direcció de Sánchez havia d’endurir al seu discurs, després que sorgissin veus des del Baix Llobregat o des del presidència de les Illes Balears demanant que cessin les detencions i assegurant que amb aquestes accions s’havien passat “les línies vermelles”. Finalment, i després de mitja jornada de silenci, anit compareixia a Ferraz el secretari d’organització, José Luis Ábalos, per mostrar-se conciliador amb els alcaldes catalans –adduint que pateixen pressió– i desautoritzar la presidenta Francina Armengol. Al cap i a la fi, la posició expressada per la resta de barons socialistes discrepa força de la balear.
En aquest punt, doncs, Ábalos va proclamar que la justícia és un poder independent, que actua “en conseqüència” quan “s’incompleix la llei”. “Quan algú desafia l’Estat, l’Estat reacciona”, reblava. Això sí, en un intent de desmarcar-se de la cruesa del discurs del PP i, molt especialment de Cs –que el dia anterior, amb “la seva intransigència”, els va forçar a un no que no desitjaven a una moció de suport a l’estratègia de Rajoy–, Ábalos hi afegia: “La solució política no vindrà de mans de la justícia”, insistint en la crida al govern català perquè abandoni el referèndum i obri la porta al diàleg. En tot cas, i després d’alguns tímids intents de desmarcar-se de la línia dura de Rajoy, Sánchez ha calibrat que, vistes les reaccions dels líders territorials, també en clau interna, li convé fer costat a Rajoy i no discrepar públicament.
Tot el contrari de Pablo Iglesias, a qui els esdeveniments d’ahir van servir per situar-se completament al marge de la triple entesa del PP, el PSOE i Cs i proclamar que l’estat “d’excepció” a Catalunya a derivat en el fet que hi hagi “presos polítics”. Podem i En Comú van començar el dia protestant i exigint “més democràcia” a les institucions, i a la tarda s’unien a la protesta de la Puerta del Sol.
El TC anul·la la tramitació de les lleis vinculades a l’1-O
El Tribunal Constitucional va anul·lar ahir els acords de la mesa del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre de permetre la tramitació de la llei del referèndum i la de transitorietat. L’òrgan judicial, a més, envia els fets a la fiscalia perquè investigui l’actitud de la presidenta de la cambra catalana, Carmen Forcadell, i dels membres de la mesa que van fer possible que les normes arribessin al ple, per si se’n deduís la comissió de delicte. El TC es pronunciava ahir per unanimitat davant l’exigència de l’executiu espanyol perquè actués davant el que el va considerar una desobediència a anteriors sentències del mateix tribunal, que havien barrat el pas a debatre la ruptura.
A banda, el TC també està estudiant aquesta setmana la possible sanció als cinc membres de la sindicatura electoral, que també van ser escollits durant el ple del dia 6. Aquest organisme va continuar amb els preparatius del referèndum, designant els membres de les diferents circumscripcions que han de vetllar pel desenvolupament de l’1-0. Els síndics, en tot cas, han recusat tots els magistrats del tribunal.
