El jutjat número 13 investiga si el Govern ha destinat 6,2 milions a l’1-O

El jutge que va ordenar ahir l’operació policial pels preparatius del referèndum investiga si el Govern ha destinat a l’organització de l’1-O les partides pressupostàries de 6,2 milions d’euros que el Parlament va aprovar per a la consulta i que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional.

En un acte d’entrada i escorcoll de l’operació llançada ahir, a què ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona encarrega als guàrdies civils que intervinguin qualsevol indici sobre “actuacions encaminades al desenvolupament de les estructures d’Estat i independència de Catalunya”. Concretament, el jutge busca documentació relacionada amb les tres partides pressupostàries, de 5 milions, 407.450 i 800.000 euros, que van ser aprovades pel Govern català per a la celebració del referèndum i suspeses pel Constitucional el mes de juny passat, després que el Govern espanyol les impugnés.

En el seu acte, el magistrat ordena registrar els despatxos particular i professional dels investigats i inspeccionar “la totalitat d’arxius, mobles i habitacles” existents a la recerca de qualsevol documentació, en suport físic o digital, relacionada amb “la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i la creació d’estructures d’Estat”. El jutge ordena buscar especialment els documents que puguin estar relacionats amb “la contractació amb entitats públiques o privades” per a la “planificació, disseny, construcció i posada en funcionament d’estructures d’Estat”. “Tot allò que permeti conduir a l’aclariment dels fets i descobrir tots els autors, col·laboradors, participants o encobridors de totes les actuacions encaminades al desenvolupament de les estructures d’Estat, la celebració del referèndum per a la consecució de la independència de Catalunya i d’altres fets objecte de la present investigació (...)”, prossegueix l’acte.

Segons manté el magistrat, l’operació policial d’ahir està justificada “no només per la gravetat dels fets i la plena convicció de l’autoria dels mateixos, sinó que es constata a través del minuciós relat contingut en l’atestat” de la Guàrdia Civil.

Amb la pràctica dels registres, afegeix el jutge, es pretén “localitzar i assegurar documentació i efectes” i obtenir informació d’interès per a la causa, a l’hora que evitar la “possible destrucció de proves” així com l’ocultació de “fons procedents de l’activitat presumptament delictiva” o d’“informació que vinculi a altres persones amb la trama”.

A més de la informació emmagatzemada en els dispositius informàtics, el jutge va ordenar als guàrdies civils intervenir “qualsevol dispositiu de comunicació o electrònic” que tinguessin els detinguts i realitzar un bolcat del contingut dels aparells, de ser tècnicament possible. “De la mateixa manera s’autoritza l’adopció de qualsevol mesura (inclusivament la detenció), contra tots aquells que intentessin impedir, obstaculitzar i evitar la practica de les diligències acordades en aquesta resolució”, afegeix l’acte d’entrada i escorcoll.

En la seva resolució, el magistrat argumenta que hagi declarat el secret de sumari de la causa per la necessitat de “prevenir una situació que pugui comprometre de forma greu el resultat de la investigació i, a més, per la rellevància pública dels investigats, als quals ha de preservar-se el seu bon nom i crèdit personal (...)”