Política

anàlisi

Una lliçó als dos grans

Analistes alemanys relativitzen l’impacte de la crisi dels refugiats en la reculada de Merkel i l’SPD

“Punt d’inflexió” és una expressió que s’ha posat de moda a Ale­ma­nya. Mar­tin Schulz, el der­ro­tat líder soci­al­demòcrata, va ser un dels pri­mers a fer-la ser­vir, diu­menge al ves­pre, a l’hora d’inter­pre­tar els resul­tats elec­to­rals. Es refe­ria, és clar, a l’entrada al Par­la­ment d’un par­tit ultra­dretà, Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), en un país que pugna encara per fer net del seu pas­sat nazi. Punt d’inflexió: s’ha tren­cat un tabú i res no serà ja com abans, amb una extrema dreta ava­lada per les urnes que surt de la mar­gi­na­li­tat i obté una magnífica caixa de res­sonància al Bun­des­tag per pro­pa­gar els seus mis­sat­ges xenòfobs.

Però abans que aquest, a Ale­ma­nya ja hi havia hagut un altre punt d’inflexió. Va ser la tar­dor del 2015, quan la can­ce­llera Merkel va obrir les por­tes a més d’un milió de refu­gi­ats i va pro­vo­car, d’aquesta manera, la indig­nació d’una part impor­tant de la població, hos­til a l’arri­bada mas­siva d’estran­gers. Els matei­xos ali­ats bava­re­sos de la CSU van posar con­tra les cor­des la can­ce­llera, que va veure, per pri­mer cop, tron­to­llar el seu man­dat, men­tre AfD, un par­tit nas­cut con­tra els res­cats finan­cers a l’euro­zona, inten­si­fi­cava la seva cro­ada con­tra la qüestió dels refu­gi­ats.

Els resul­tats de les elec­ci­ons de diu­menge es van enten­dre de seguida com un càstig a la política d’aco­llida de Merkel. Com expli­car, si no, aquest milió llarg de vots trans­va­sats de la CDU-CSU cap a AfD, el mig milió de l’SPD o, fins i tot, els més de 400.000 de Die Linke, el par­tit de l’esquerra, als antípodes de la for­mació ultra­dre­tana? Una lec­tura de la dis­tri­bució ter­ri­to­rial dels vots mos­tra també que és als lands de l’antiga Ale­ma­nya comu­nista, bres­sol del movi­ment anti-refu­gi­ats Pegida, on AfD obté més bons resul­tats. Quin dubte hi ha, doncs, que la crisi dels refu­gi­ats ha pas­sat fac­tura a Merkel, tal com titu­la­ven alguns dia­ris digi­tals?

Però un grup d’ana­lis­tes dels prin­ci­pals ins­ti­tuts demoscòpics d’Ale­ma­nya ha des­mun­tat aquesta tesi, en un acte de valo­ració con­junta del desen­llaç elec­to­ral, ahir a Berlín. “Merkel va tenir un prin­cipi de legis­la­tura molt esta­ble, gai­rebé avor­rit, però després hi va haver l’epi­sodi de la segona mei­tat del 2015 [la crisi dels refu­gi­ats], que va pro­vo­car un xoc en la població. Merkel en va pagar les con­seqüències en les elec­ci­ons regi­o­nals del 2016, però a par­tir de lla­vors va bai­xar l’entrada de refu­gi­ats i també el des­con­ten­ta­ment de la gent”, explica Renate Köcher, de l’Allen­bach Ins­ti­tute. “Prova d’això –hi afe­geix– és que en les elec­ci­ons regi­o­nals del 2017, AfD no va tenir bons resul­tats i, en canvi, la CDU sí.”

En la mateixa línia, Peter Matusc­hek, de Forsa, afirma: “Quan vam pre­gun­tar a la gent qui­nes eren les seves prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons, els refu­gi­ats no apa­rei­xien en els pri­mers llocs.” Segons Matt­hias Jung, de Forsc­hungs­gruppe Wah­len, “només un 12% van decla­rar que l’entrada mas­siva de refu­gi­ats tenia un efecte nega­tiu sobre les seves vides”. Jung va des­ta­car la para­doxa que als lands on AfD va reco­llir més suports, els de l’antiga Ale­ma­nya ori­en­tal, és on hi viuen menys refu­gi­ats o estran­gers.

Per aquest ana­lista, és un cúmul de fac­tors el que explica l’auge de la ultra­dreta i no només la crisi dels refu­gi­ats. “Es tracta de les pors que té la gent a la com­petència glo­bal, a per­dre el lloc de tre­ball, a que­dar enrere en la soci­e­tat...”, explica.

Köcher atri­bu­eix aquest suport a AfD a la rebel·lió de les clas­ses mit­ja­nes, que “per pri­mera vegada van voler donar una lliçó als dos gran par­tits” abo­cant la CDU-CSU i l’SPD als pit­jors resul­tats encai­xats mai des de les pri­me­res elec­ci­ons cele­bra­des a la República Fede­ral Ale­ma­nya, el 1949. I aquest –el càstig a l’esta­blish­ment, a la Grosse Koa­li­tion, a la fórmula d’avançar per con­sens que ha seguit inter­mi­tent­ment el país durant les dar­re­res dècades– és també un punt d’inflexió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.