La nova Caputxinada!

Els estudiants tancats a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona han batejat el seu acte de resistència com la Caputxinada 2017. La nova Caputxinada va començar divendres després que la plataforma Universitats per la República fes una crida a tots els alumnes de les universitats catalanes en protesta per la repressió de l’Estat espanyol i a favor del referèndum de l’1-O. En poc temps més de 6.000 joves van ocupar el pati central de l’edifici, una imatge impressionant que va ser viral a les xarxes socials. Des d’aleshores el claustre ha estat ocupat. Cada nit hi dormen entre 300 i 400 joves i durant el dia són milers les persones, de totes les edats, estudiants o no, que participen en les xerrades i actuacions musicals. També fan Caputxinada a Lleida. Els alumnes de la Universitat de Lleida (UdL) van decidir ahir en assemblea ocupar de manera indefinida l’edifici del Rectorat “en defensa del nostre dret a decidir”. “La UdL encara no s’ha pronunciat en relació amb el referèndum, per això creiem que és el nostre deure estar al carrer i no a les aules”, explicava el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

A Barcelona, una de les conferències amb més audiència va ser la que van fer ahir al matí el fotoperiodista Jordi Borràs i el professor Carles Vinyas sobre com s’ha de reaccionar contra grups d’extrema dreta. Poc després es va fer un taller sobre consells i eines per protegir-se en mobilitzacions massives, a càrrec d’Alerta Solidària, i, després, cap a la una del migdia, la plataforma Universitats per la República va convocar una roda de premsa per explicar els actes de la setmana: dimecres, acte polític amb destacades figures (de moment tenen confirmada la presència del vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull); dijous, manifestació unitària al centre de Barcelona. El mateix dijous i també divendres, vaga total – “pacífica i cívica”– a les universitats. Els instituts l’hauran de fer dimecres i dijous ja que els divendres ho tenen prohibit per norma.

La universitat torna a ser, com a finals del franquisme, un centre de lluita i resistència contra la repressió mostrada per l’Estat. “Estem preparats i quan hi hagi una repressió respondrem”, explicava ahir la Marta, una de les portaveus d’Universitat per la República. La Marta va voler deixar clar que la força d’aquest moviment “és que és transversal”. “Som universitaris que volem la república, estem a favor del referèndum i del sí. Però cal dir que aquí hi ha gent de tots colors.” També hi ha comissions per a tot; res es deixa a l’atzar.

El pati de l’edifici de la UB va quedar més tranquil a l’hora de dinar. Algú es pot preguntar com hi viuen els joves aquí. Doncs ho tenen tot ben organitzat... Els qui es queden a dormir van portar les màrfegues i els sacs de dormir, alguns han aconseguit fer-se una hamaca. “La veritat és que sí que dormim. A les dotze tanquem la porta principal i intentem descansar perquè aquí hi ha molta feina a fer”, explicava la Marta. De menjar i aigua no els en falta. Els en porten de restaurants, bars i forns i l’ANC.

Fora de l’edifici ahir un grup d’estudiants vinguts de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, venien racions de paella darrere d’una taula. L’havia fet en Guifré, d’Argentona. “Fa un parell d’anys em van ensenyar a fer paelles per a molta gent i avui he dut aquesta per a 110 persones”, explicava. Van vendre les racions a 4 euros. “Ho fem per guanyar una mica de diners perquè imprimir és molt car”, explicaven. I reconeixien que, a més, havia quedat “molt bona”.

En unes altres taules, col·locades davant de la façana de l’edifici, a la Gran Via, uns joves amb els seus ordinadors ajudaven a buscar a qui ho demanava el seu col·legi electoral. El cas és que diumenge des d’aquesta universitat es van repartir un milió de paperetes. Això va atraure molta gent que en volia per por de quedar-se’n sense. “Va començar a venir gent, sobretot gran, que potser no sap manegar-se gaire amb els ordinadors, a preguntar-nos si els podríem dir a quin col·legi havien de votar..., i això ha estat espectacular. Hi havia gent que venia amb un munt de carnets d’identitat perquè els ajudéssim”, explica en Sergi.