Escoles plenes de clavells de pau

Aquarts d’onze del matí d’ahir el carrer de Consell de Cent, al davant de l’escola Ramon Llull era ple de veïns i famílies vinculades al centre fent pintades a terra, portant cartells demanant pau i llibertat i elaborant flors de paper amb els nens que anaven a col·locar a la porta de barrots del col·legi. La mateixa entrada on l’1-O les forces policials espanyoles van intervenir amb virulència contra els ciutadans per aturar la votació. Aquí va ser on va resultar ferit un noi a l’ull amb una pilota de goma.

L’escola va estar tancada tot el dia, afegint-se a la jornada d’aturada general, que en el sector educatiu va aconseguir gairebé un seguiment del cent per cent. La Ramon Llull es va convertir ahir en tot un símbol de les protestes contra la violència policial en convocar-se davant la seva porta una acció reivindicativa que va reunir representants polítics i institucionals com el vicepresident Oriol Junqueras, els consellers Toni Comín, Santi Vila, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, l’alcaldessa Ada Colau, la secretària d’ERC, Marta Rovira, els dirigents de CCOO i UGT Javier Pacheco i Camil Ros, i els presidents de l’Assemblea i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Els dos dirigents sobiranistes van demanar a la ciutadania que seguís mobilitzant-se de forma pacífica. “Hem aturat el país per aturar la violència, no volem mai més el que vam patir diumenge”, deia Sànchez, mentre Ada Colau recordava que les escoles i la comunitat educativa tenen un model de convivència “que teixeix la nostra ciutat”. Manel Lombardia, el director de la Ramon Llull (un centre creat en els temps de la República, el 1931, i símbol de la llibertat educativa), deia commogut: “Estem molt tristos i indignats, i només desitgem la normalitat per poder recuperar el dia a dia de les aules.” No va ser fàcil enfrontar-se al dilluns “en estat de xoc” després de les impactants imatges que es van difondre arreu diumenge, tot i que el director confia plenament en el professorat i creu que s’ha de treballar amb els alumnes incidint en els valors de la multuculturalitat, el respecte i la tolerància.

“Ho he estat parlant amb una mestra, i el més complicat és explicar als pàrvuls per què un policia, que en teoria és la persona que ens defensa dels dolents, ha pegat al seu pare, que per a ell és el seu ídol”, deia a aquest diari Enric Cols, un pare d’exalumnes del centre que va viure des de dins de l’escola la terrible nit dels fets. “Va ser horrible veure com la policia pressionava físicament la gent per passar; la reixa era tancada i a dins hi havia gent gran votant.” Alguns veïns creuen tot plegat va voler ser un cop d’efecte matiner que pretenia atemorir la població perquè no sortís a votar. “Vam ser la primera escola on van venir, ens van agafar de sorpresa i es van capficar a entrar per la porta on érem tots quan aquest edifici és molt gran i té altres entrades molt més desprotegides”, diu Imma Solé, mare d’un exalumne.

Manel Guerris hi va dormir la nit anterior, i va detectar que hi anava “gent molt rara a treure el nas”. Aquest enginyer també va estar dues hores a les portes aguantant la pressió policial (“fins i tot els policies van demanar reforços”), un temps en què els altres centres de votació dels voltants es van anar constituint. Allà és on van anar a votar finalment els convocats a la Llull (que havia de tenir 10 meses), després que la policia s’endugués les urnes. Totes menys una, que van amagar en una habitació fosca, i que finalment, no es va fer servir. “Entraven com els orcs, regirant-ho tot, obsessionats amb les urnes i les paperetes”, relata Daniel Solé, que hi era a dins.

Va ser a la sortida quan la gent va avançar i es van succeir els episodis de violència amb pilotes de goma, i la ferida en un ull d’un home. Gerard, de 16 anys, ho va veure tot, i impressionat amb les imatges, ahir va voler col·locar el seu clavell a la reixa de l’escola. No és alumne del centre, però és veí: “Avui he sentit que havia de ser aquí”, diu al costat de Paola Podestà, que repartia roses artificials molt treballades fetes per ella mateixa a casa. També la jove enginyera Anna Díaz n’hi penjava una, blava, que havia fet amb paper als tallers del carrer, plens de nens: “Soc de les Franqueses, on vam votar tranquils, i vull aprofitar el dia d’aturada per ser al costat dels que van patir violència i protestar per les declaracions de polítics que asseguren que les úniques víctimes de tot això són policies. És que no han vist les imatges?”

Qui sí que les poden haver vist són algunes criatures petites. Manel Guerris i Iolanda Bofill són pares de dos nens de 4 i 7 anys, que ahir vestien les mateixes samarretes fosforescents d’aquest 11-S dels seus pares. “Els ho hem explicat tot, al seu nivell, perquè creiem que els nens han de saber el que passa. Van ser a l’escola fent activitats el dissabte i després van sentir l’helicòpter...”, diu la Iolanda, que diumenge va patir molt pel Manel. “Ens va avisar que no vinguéssim, va ser molt angoixant”, diu mentre ell recorda “els ulls d’odi i la cara curiosament marcada amb Mercromina dels agents”.

Ahir, en canvi, res no va trencar la calma de la concentració de centenars de persones a l’escola, on, en veure col·locar flors a Marta Rovira, Alfred Bosch i Oriol Junqueras, ràpidament van agafar els mòbils per immortalitzar el moment. Els líders van xerrar amb una àvia d’edat avançada i es van sumar a la manifestació que ja havia començat darrere la pancarta “La dignitat d’un barri ens fa forts com a poble”. “Volem que es retirin les forces policials espanyoles dels carrers perquè no ens ofereixen garantia de seguretat sinó tot el contrari, és molt urgent que passi”, deia Rovira, i Cuixart hi afegia que el que està passant aquests dies, com l’aturada general, “són fets sense precedents que demostren que aquest país mai més serà igual”.

Mentre la gent l’aturava per fer-s’hi selfies (alguns plorant, emocionats, fins i tot l’abraçaven), Oriol Junqueras assegurava que “vivim una situació excepcional per la brutalitat de l’acció policial de diumenge, per les detencions de dimecres i per altres tantes coses, però també vivim una situació excepcional en resposta dels ciutadans cívica i pacífica i al mateix temps ferma i convençuda”.