La universitat ho té clar

La comunitat universitària també es va aturar ahir al migdia per exigir la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un bon exemple es va viure a l’edifici central de la Universitat de Barcelona (UB), on part de la direcció, professors, alumnat i personal administratiu es van sumar a una convocatòria que durant una bona estona va quedar distribuïda entre dos escenaris. Al pati de Lletres, desenes d’estudiants, liderats per la plataforma Universitats per la República, es concentraven sense pancartes ni estelades.

Lluny queda aquella imatge de la universitat ocupada durant la detenció de diferents alts càrrecs de la Generalitat, amb el pati com a fortí dels protestants. La UB mirava les darreres hores de recuperar la normalitat però com bé assenyalava la portaveu d’Universitats per la República, Aina Delgado, “el govern espanyol ens ho està posant molt difícil perquè tots vivim la situació amb nervis i angoixa”. “Això sí –puntualitzava–, sense cap incident entre companys d’aules, al contrari del que alguns volen fer veure”.

Els estudiants concentrats al pati de Lletres van llegir un manifest en què, a banda de condemnar la detenció dels dos Jordis, instaven el Parlament a aixecar la suspensió de la independència de manera immediata, seguint el mandat que el poble va expressar a les urnes l’1 d’octubre passat. Just abans que es donés lectura al manifest, una docent de la universitat va recordar als presents, força indignada, que estaven davant “d’un problema de país” i que la concentració, en conseqüència, havia de tenir lloc al carrer, no pas a l’interior de l’edifici. I és que fora, davant la plaça Universitat, el nombre de concentrats encara superava el de l’interior. Va ser una protesta sense consignes, sense simbologia, ja que al migdia només es tractava de fer acte de presència i de fer una crida a la participació en la manifestació de la tarda.

Aquest fet no va impedir que en moltes rotllanes afloressin els comentaris sobre les detencions de les nits anteriors. “Això ja va de defensar la democràcia, no pas de la independència”, comentaven uns estudiants de filologia catalana i del grau de lingüística que ja superen la vintena i que també asseguraven que amb tots els companys d’aula “podem parlar amb normalitat sobre el tema, siguem o no independentistes”. Sobretot, matisaven, “perquè tots coincidim a l’hora de rebutjar la violència policial i les detencions”.

Ahir, gairebé tots els manifestants es declaraven demòcrates i independentistes a la vegada, i la majoria en aquest ordre d’importància. Hi ha algú que no sigui independentista i que avui estigui condemnant les detencions? A tots els grups es contestava negativament, tot i que tothom assegurava que mantenia les amistats amb qui no compartia ideologia. “A les aules no hi ha cap problema ni cap fricció, que alguns deixin de manipular la veritat”, insistien tots.

Els estudiants van assegurar que la mobilització continua, tot i que, aquest cop, encara s’han de preveure les futures protestes. “És inacceptable que en ple segle XXI hi hagi presos polítics”, afirmava indignada Aina Delgado, instants abans de cridar, micròfon en mà: “Ara república!”.