Rajoy perfila avui amb PSOE i C,s com aplica el 155

En les pròximes hores pot passar de tot. L’executiu de Mariano Rajoy ultimarà aquest dimecres amb el PSOE i amb Ciutadans els detalls de com s’aplicarà l’article 155 de la constitució a Catalunya, un pas que es veu gairebé inevitable després que el Govern hagi anunciat que Carles Puigdemont mantindrà la postura de diàleg que va plantejar dilluns. Fonts governamentals espanyoles expliquen que si el President català no aclareix si ha declarat o no la independència i, en cas afirmatiu, no rectifica i torna a la legalitat, es convocarà un consell de ministres, per aprovar mesures concretes a l’empara del 155 i “recuperar l’autonomia de Catalunya”.

Atès que es tracta d’un article “inèdit” que no s’ha aplicat mai a Espanya, Rajoy vol consensuar tots els detalls amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, --que aquest dimecres i dijous està a Brussel·les amb motiu de la cimera europea-- i amb el president de Ciutadans, Albert Rivera.

A les files del PSOE aposten per una aplicació limitada de l’article 155 i enfocat a permetre al govern espanyol convocar eleccions al Parlament.

Això sí, no descarten que la seva vigència vagi més enllà dels 54 dies que preveu la llei entre la convocatòria i la celebració dels comicis.

Fonts de l’executiu espanyol asseguren que en aquesta negociació amb PSOE i C,s també es parlarà de la possibilitat que Puigdemont i les autoritats catalanes mostrin resistència política a les mesures del 155 i s’atrinxerin en les institucions.

Amb tot, a les files del PP i del PSOE no descarten la possibilitat que el president de la Generalitat anunciï aquest dijous o en els pròxims dies una eventual convocatòria d’eleccions a Catalunya, la qual cosa paralitzaria l’aplicació de l’article 155, segons les fonts consultades.

S’espera que en aquest cas aquesta cita amb les urnes sigui amb la Llei Orgànica Electoral General (LOREG), atès que aquesta comunitat autonòmica no té llei electoral pròpia.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, doncs, podria evitar les mesures del Govern espanyol en aplicació de l’article 155 de la Constitució si convoqués eleccions anticipades a Catalunya sense realitzar una declaració unilateral d’independència.

L’opció d’una convocatòria d’eleccions, segons fonts de l’executiu, podria ser vàlida per a la tornada de la Generalitat a la legalitat, però subratllen que dependria de com es fes. Distingeixen entre anunciar eleccions autonòmiques anticipades sense més o que anessin aparellades a la confirmació que s’ha declarat la independència. Si Puigdemont decidís convocar-les, en aplicació dels terminis de la LOREG i si vol que siguin aquest any i abans de les dates nadalenques, hauria de fer-ho com a màxim dimecres de la setmana que ve, 25 d’octubre, perquè són necessaris 54 dies des que es convoquen fins que se celebren. Si això ocorregués, els comicis a Catalunya se celebrarien el 17 de desembre.

Si tira endavant, però, l’altra via, la de la declaració d’independència i república, les mesures concretes que s’aprovin en el consell de ministres es remetran immediatament al Senat, que començarà a aplicar el procediment per aplicar el 155 de la Constitució que figura en l’article 189 del seu Reglament.

L’autorització de la Cambra alta podria produir-se a finals de la setmana vinent, ja que el Senat està valorant si fa un ple extraordinari dijous o divendres, en el qual Rajoy explicaria les mesures que els planteja, segons fonts parlamentàries.

Una de les conseqüència evident de l’aplicació del 155 seria “l’escapçada” política de les institucions catalanes. El ministeri d’Hisenda, per exemple, preveu la substitució del conseller d’Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil “tècnic” i designada pel propi ministerió, tot i que no aclareix si aquesta persona seria un extern o un membre actual de l’Administració espanyola. Fonts pròximes al ministre Montoro apunten que Junqueras “no pot estar al capdavant” de la conselleria perquè el consideren responsable de la fuga d’empreses de les últimes setmanes a Catalunya. Les mateixes fonts apunten que malgrat el control estricte dels comptes de la Generalitat que està en marxa des del 15 de setembre, encara hi ha marge per a una segona fase que permetria incrementar aquests controls sobre els organismes autònoms i la recaptació dels impostos propis de la Generalitat.