El govern no veurà ni un euro del model de finançament
El ministeri crea un compte al Banc d’Espanya per dipositar el romanent que no gasti en assumir nòmines i serveis bàsics
Economia estudia pagar els sous també aquest mes tot i la intervenció
Ni les engrunes. El govern espanyol podria anunciar avui, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, que d’aquí a uns dies assumirà plenament les regnes del Departament d’Economia, però encara que no ho fes, ja ha confirmat que no li transferirà ni un euro del que per llei li correspondria dels ingressos del model de finançament vigent, uns 1.400 milions al mes. El BOE va publicar ahir l’ordre d’obertura d’un compte específic al Banc d’Espanya on el Ministeri d’Hisenda dipositarà els romanents que li quedin després de pagar les nòmines dels treballadors públics de la Generalitat, a més de les partides que troba bàsiques, com Salut, Educació, Serveis Socials i els subministraments dels equipaments, una mesura coercitiva que havia aprovat ja el 15 de setembre la comissió delegada del govern per Afers Econòmics. Llavors ho va justificar per evitar que es destinés res al referèndum (per això la intervenció general de la Generalitat ara ha deixat d’enviar a Madrid informes setmanals, que ja tornen a ser mensuals) però l’ordre ja apuntava que seria vigent fins que es decideixi que ha “desaparegut la situació de risc per a l’interès general” a Catalunya.
La resolució fixava que tot plegat es pagaria amb càrrec a les bestretes del sistema que a l’Estat li correspondria enviar a la Generalitat, una aixeta que per tant tancava. I ara s’aclareix que, si sobren diners, s’ingressaran en el nou compte, el titular del qual serà la secretaria general de Finançament Autonòmic i Local, l’única que en podrà autoritzar pagaments a altres creditors (seguint les instruccions del BOE d’ahir) i s’erigirà així com a guardiana dels fons segrestats, almenys fins que es vulgui aixecar la mesura i els tornin a la Generalitat. “És una escalada més; els diners són nostres però els tenen ells”, es resignaven ahir des de la conselleria. En aquest primer mes d’aplicació, entre final de setembre i principi d’octubre, fonts del ministeri asseguraven ahir a Europa Press que s’han gastat uns 940 milions en assumir les despeses bàsiques, sense comptar el FLA (uns 100 milions) que destina a pagar directament els proveïdors de la Generalitat.
Això sí, després que s’anunciés la intervenció, el govern va pagar les nòmines el 21 de setembre passat, quatre dies abans de l’habitual, que era el dia 25 després de l’acord de mesos enrere amb les entitats financeres que li permetia avançar-ho ja des del 28. I ahir des d’Economia admetien, en una mesura bàsicament simbòlica, que s’estudia fer el mateix aquest mes, ja que té prou romanent a la tresoreria, nodrida ara pels tributs propis i cedits i que va tancar el juliol en superàvit. Això sí, per fer-ho cal també el vistiplau estatal.
Factures més tard
Tal com ha denunciat repetidament, la intervenció estatal bloqueja qualsevol pagament que vulgui fer el govern, i deixa en situació tècnica de tancament de pressupost partides per valor d’uns 480 milions que, per tant, es deixaran de pagar enguany a sectors com l’agricultura, la recerca, la cultura o l’habitatge, entre d’altres –ahir mateix el ministeri ja deia per exemple que no permetrà destinar 300.000 euros per implementar els acords de pau a Colòmbia, com el conseller Romeva va anunciar la vigília–, tot i que el fet que molts ajuts ja es donessin els primers mesos de l’any ha evitat efectes més greus. L’Estat, a més, al final ha permès incloure com a excepció que es pugui pagar la renda mínima garantida.
Des del govern, en tot cas, ahir ja es lamentava que el ministeri va trigar dotze dies a posar en marxa el dispositiu de pagament de serveis després de bloquejar-ne els comptes al setembre, i tem que a partir d’ara el mecanisme serà menys àgil i creixerà el període mitjà de pagament a proveïdors, que havia situat en 28 dies.
LES XIFRES
Un mecanisme feixuc que implica els bancs
A banda de les factures de proveïdors que l’Estat paga directament a través del FLA, la Generalitat disposa de dues grans bosses per fer els seus pagaments, i ara pot “triar” amb càrrec a quina paga, si bé en tots dos casos el ministeri ho ha de permetre prèviament i explícitament: la caixa nodrida de fons propis i la de bestretes del model de finançament, que es reserva directament l’Estat.
Si vol utilitzar fons propis, tècnicament bloquejats, Economia ha d’emetre una ordre de pagament diària als bancs gestors (CaixaBank i BBVA, que van guanyar el concurs per a la gestió de la tresoreria) acompanyada d’un certificat de la interventora general, Rosa Vidal, conforme els pagaments no incompleixen cap normativa ni sentència judicial. Per si no fos prou, els bancs (que han acceptat el mecanisme imposat per l’Estat, tot i que el govern denuncia que no té cap base jurídica) s’han d’assegurar abans de pagar que el ministeri té ja el certificat.
En el cas del fons de les bestretes, amb què l’Estat diu que pagarà per exemple els sous, el govern passa la llista de despeses (de moment no ha passat encara la de nòmines) amb la justificació corresponent, directament a l’agència tributària estatal a través d’una plataforma electrònica específica. En aquest cas és el ministeri qui directament fa el pagament, en un mecanisme semblant al FLA. A més del fet que així es perd agilitat i temps, el govern s’ha queixat que això li suposa també un important esforç per adaptar-se als nous requeriments tècnics i informàtics.
