Política

Rajoy s’erigeix en la màxima autoritat

El president espanyol exhibeix fermesa amb unes mesures que li permeten assumir el control absolut de la Generalitat i deixar el Parlament sense competències

Es dona de termini fins a l’estiu per celebrar eleccions

Presenta la intervenció com un blindatge de l’autogovern

Amb unes mesures que li permeten fer i desfer el que més li convingui a Catalunya –destituir el president i el seu govern, dirigir la Generalitat i el Parlament des de Madrid, fulminar càrrecs i crear-ne de nous, sancionar els funcionaris díscols, ordenar la política de les conselleries, dirigir els Mossos, controlar els mitjans de comunicació públics i liquidar els organismes que consideri superflus–, Mariano Rajoy exhibia ahir la mà de ferro que durant setmanes li havien estat reclamant els sectors més conservadors del seu partit: una intervenció en tota regla que no deixa res a l’atzar. Si bé l’acord d’ahir del Consell de Ministres extraordinari no entra en profunditat en els detalls dels departaments i les àrees de govern, la filosofia és clara: a partir d’ara, el govern espanyol passa a dirigir l’administració catalana, i el Parlament queda en mans del Senat. I, si bé podria semblar que hi ha hagut certa improvisació, la lletra petita, si més no, no deixa lloc a cap mena de dubte: ho poden intervenir tot i, de manera gradual, poden anar modificant els plans inicials en funció de com evolucionin els esdeveniments. Rajoy, doncs, va deixar constància ahir que el desenvolupament de l’article 155 és un calaix sense fons i tot hi té cabuda.

“Legalitat, normalitat i convivència, recuperació econòmica i eleccions.” Aquests són els objectius que va presentar ahir el president espanyol per justificar l’abast de la intervenció. I, en aquest sentit, ell –com a dipositari de la facultat que a hores d’ara només té el president de la Generalitat– serà la màxima autoritat a Catalunya i l’encarregat de decidir la data dels comicis, que, si es compleix el termini màxim de sis mesos establert per convocar-los, es podrien celebrar a finals de juny de l’any vinent. De les seves paraules, en tot cas, es desprenia que no hi havia hagut acord pel que fa a la celebració de les eleccions a finals de gener com havien anunciat el dia anterior el PSOE i Cs.

Malgrat la rotunditat de la mesura, i conscient que bona part de la societat catalana la interpretarà com una fulminació de l’autogovern, Rajoy insistia en la idea que el decret “no suspèn l’autonomia”, sinó que serveix per “destituir les persones que han posat aquest autogovern fora de la llei, de la Constitució i de l’Estat”. “No es posa fi a l’autogovern”, sinó que “es recupera” per fer tornar a “la legalitat tots els catalans, no només els independentistes”.

“Complir amb l’obligació”

El president de l’executiu espanyol va remarcar en diverses ocasions la necessitat de “restablir la convivència”, que, al seu parer, s’ha “trencat” com a conseqüència dels successius moviments dels artífexs del procés. Aquest, de fet, va ser un dels eixos principals de la seva exposició durant la roda de premsa i un dels arguments per avalar la seva actuació. En aquest sentit, no semblava neguitejat per la resposta que es pugui trobar als carrers de Catalunya ni per la resistència que es pugui produir dins de les institucions un cop es produeixi el desembarcament. Tant és així, que assegurava que l’únic temor que pot tenir ara és no complir amb la seva “obligació” d’impulsar el 155.

Ahir, en tot cas, tocava exhibir la duresa de les mesures, i és per això que ni el cap de l’executiu espanyol ni, més tard, altres membres del govern –que van fer una exposició més detallada de la iniciativa– no van voler dir què passaria si abans de divendres vinent el president Puigdemont convoca eleccions d’acord amb l’actual legislació espanyola. Més aviat van donar a entendre que ja feia tard. Fins divendres passat, la pressió sobre el mandatari català per forçar-lo a prendre aquesta decisió i estalviar-se el 155 era màxima. Fins al punt que se li recordava que hi havia temps fins a l’últim minut per evitar-ho. El termini s’exhauria en el moment en què el Senat votés divendres vinent l’acord del Consell de Ministres, reiteraven. Ahir, però, aquest missatge es va fer fonedís i ningú a La Moncloa volia parlar de “futuribles”. Ben al contrari: es presentava com a irreversible i, de fet, en l’exposició s’atribuïa l’acció a una “desobediència” ja consumada i que justificava l’actuació. “El 155 només es pot paralitzar si el Senat no l’aprova”, sentenciava Rajoy. I allà, faci el que faci el PSOE, el PP té majoria absoluta.

Tant és així, que també van desaparèixer de la seva intervenció les ofertes de diàleg –“sempre dins de la legalitat”– que havien llançat ell mateix i el seu govern en aparicions anteriors, i va acusar novament Puigdemont de voler-lo sotmetre a la “imposició” de celebrar un referèndum. “He de dir que, per part de la Generalitat, ningú va plantejar un diàleg”, assegurava.

Sigui com sigui, algunes fonts atribuïen l’absència de cap mena de gest, encara que fos mantenint la pressió sobre Puigdemont –recordant-li que encara té temps per evitar el 155–, al fet que ahir Rajoy el que pretenia, per sobre de tot, era mostrar la imatge de fermesa i contundència que li reclamaven des de sectors del PP, així com de Cs, els seus socis parlamentaris i alhora uns rivals forts en unes futures eleccions espanyoles, tal com s’ha començat a detectar en les enquestes. Ahir, si més no, semblava que es volia excusar argumentant que, si no havia actuat abans amb l’aplicació d’una mesura tan dràstica, és perquè havia volgut ser “prudent i responsable”. Fins i tot subratllava que el govern espanyol havia tingut “moltes oportunitats per fer-ho”, però insistia que va preferir esgotar totes les vies. De fet, acusava els dirigents catalans de voler “arribar a aquesta situació”, és a dir, “a l’aplicació del 155”. “Tinc aquesta convicció, perquè no es poden fer les coses pitjor.”

Sánchez emmudeix

Més enllà del setge electoral dels de Rivera, Rajoy ho ha pogut fer amb el vistiplau del PSOE, el partit que veritablement necessitava per no quedar com un govern que aprovava una mesura d’aquesta envergadura en solitari. Pedro Sánchez, però, ahir va emmudir. Només va fer una intervenció a corre-cuita des de Múrcia, abans que es conegués l’abast del 155. A partir d’aleshores, el PSOE gairebé va desaparèixer d’escena mentre es desfermava una crisi amb el PSC. De la promesa –que assegurava que havia pactat el seu equip i que dijous exposava José Luis Ábalos– que seria una intervenció “molt i molt limitada als serveis essencials” i que abastaria un període de temps “curt”, ahir no en quedava res. Tampoc del compromís que el PSOE i Rivera asseguraven que tenien per celebrar eleccions a principis d’any. Tot i així, el líder de Cs insistia en el 28 de gener com una data probable.

Dos dies per poder anar al Senat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, disposarà de dos dies per presentar al·legacions i defensar-les personalment, si ho considera oportú, davant la comissió creada per tramitar el 155, o bé delegar en algun representant del govern. També els grups tindran el mateix termini per presentar-hi esmenes, si bé l’acord tancat entre el PP i el PSOE farà impossible que prosperi cap de les consideracions que puguin presentar la resta de grups. Així ho va acordar ahir la mesa del Senat, que va acceptar la tramitació governamental amb l’única oposició del PNB. A partir de dimarts, es constituirà la comissió creada expressament per aplicar el 155, en la qual, a banda dels dos partits estatals majoritaris, hi haurà representants d’ERC, el PDeCAT, Podem, el PNB i el grup mixt. Aleshores s’obrirà el període d’al·legacions, que conclourà dijous al matí amb una reunió a porta tancada de la comissió per presentar el seu informe. Ja a la tarda, es tornarà a reunir aquest òrgan per emetre un dictamen, que és el que s’elevarà al ple de l’endemà. Serà llavors, en una sessió que començarà al matí i que es preveu que duri prop de cinc hores –en la qual intervindrà Mariano Rajoy–, quan la cambra alta aprovarà definitivament l’aplicació del 155. A partir d’aquell moment, el govern espanyol tindrà via lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona