El control sobre la llengua
El TC retalla la quota del cinema en català al 25%
El sector audiovisual també ha vist suprimit un impost bàsic per finançar-se
El mateix dia que el Teatre Nacional de Catalunya acollia un solemne acte per presentar la llei del referèndum que havia de donar cobertura jurídica a la consulta de l’1 d’octubre, el Tribunal Constitucional recordava que feia anys que la pols s’amuntegava sobre quatre recursos que feien referència a l’estatus del català en àmbits tan diversos com és l’etiquetatge i l’acollida d’immigrants. Tot i que el TC només ha estimat parcialment els recursos que el PP i el Defensor del Poble van presentar contra els apartats lingüístics del codi de consum, la llei d’acollida d’immigrants, la llei de l’audiovisual i la llei del cinema, matisa, limita i passa una tisorada a diversos punts. En el cas de la llei del cinema 20/2010, la quota que han de complir les empreses exhibidores de projectar les sessions en català (doblat o subtitulat) es rebaixa del 50% al 25%. Per a la Plataforma per la Llengua, es tracta d’un “atac directe” a la llengua catalana.
El sector audiovisual recorda que la quota del 50% és un percentatge que s’havia d’aplicar progressivament però al qual mai s’ha arribat –ni de bon tros– perquè el govern no va desplegar el reglament previst per la llei. En tot cas, la rebaixa no ajudarà a apujar unes xifres que demostren clarament que el català està en franca minoria respecte a la resta de produccions. Segons el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, la quota de pantalla del cinema en català era el 2015 del 3,1%. Les xifres continuen estancades.
Futur molt incert
De tota manera, el que més preocupa el món audiovisual català és la decisió del TC d’anul·lar l’impost que la Generalitat cobrava a les operadores d’internet, ja que servia per finançar el sector. El cànon digital ha recaptat des del novembre del 2014, quan es va aprovar, 33 milions. Abans s’havien anul·lat altres impostos com el dels dipòsits bancaris o sobre l’energia nuclear, però la diferència és que en aquest cas cinc dels dotze magistrats van emetre un vot particular. En el seu dia, el sector ja va posar el crit al cel i l’alarma s’ha accentuat. “Estem molt espantats”, reconeix Raimon Masllorens, president de l’associació Productors Audiovisuals Federats, ja que “el compromís de la conselleria era fer per l’any que ve una llei similar i posar-hi els mateixos diners, però ara sembla que no serà així”. “Són diners que ens donen múscul i permeten que fem coses molt potents. El que ha fet el TC és un drama, no té nom.”
