Piñera, a un pas de La Moneda
L’expresident conservador xilè és el favorit en la primera volta de les presidencials, que se celebren avui
Si, com auguren els sondejos, el vencedor no arriba al 50% dels vots, hi haurà segona ronda al desembre
La dreta xilena es prepara per tornar al poder per segona vegada des del final de la dictadura d’Augusto Pinochet, que va durar del 1973 al 1990. No serà un gir dramàtic. Al capdavant, hi té una cara coneguda per als xilens, l’expresident Sebastián Piñera, un empresari milionari que, entre el 2010 i el 2014, va pilotar l’única experiència conservadora de la transició. Piñera és el favorit en tots els sondejos, amb el 34% dels vots. Dobla en preferències el candidat oficialista, Alejandro Guillier, però es manté lluny del 50% dels vots que necessita en primera volta. Si les previsions es compleixen, els xilens tornaran a les urnes el 17 de desembre, en segona volta.
El probable retorn de Piñera al poder és més una derrota de l’actual presidenta, Michelle Bachelet, que un triomf personal de l’empresari. Com a líder del centreesquerra, Bachelet va intentar en el segon mandat aprofundir en les reformes que Xile tenia pendents des del 1990. Va avançar en la despenalització terapèutica de l’avortament, la gratuïtat parcial de l’ensenyament, una reforma laboral que va donar més drets als treballadors i un sistema tributari més equitatiu. També va eliminar el sistema electoral heretat de la dictadura, pensat per deixar sense representació els partits minoritaris, sobretot el Partit Comunista, i per garantir la sobrerepresentació de la dreta al Congrés. Els canvis van ser suaus, però gairebé revolucionaris a Xile, un país conservador i poc amant dels canvis bruscos. El taló d’Aquil·les de Bachelet no va ser la profunditat de les reformes, sinó l’economia, que va créixer un 1,8% anual, l’índex més baix des del 1990, i un escàndol de corrupció vinculat al seu fill que, de cop i volta, li va erosionar l’aura de líder inqüestionable.
Divisió
Als problemes de Bachelet, s’hi va afegir la destrucció total de l’aliança entre socialistes i democratacristians que els havia garantit el poder durant prop de 30 anys. Així doncs, el centreesquerra es presenta avui dividit en sis llistes d’un total de vuit. Aquest és el millor escenari per a Piñera, que ha vist com el centre, amb un suport ampli de la classe mitjana, li donarà el vot. Durant la campanya, l’empresari, que té una fortuna d’uns 2.300 milions d’euros, segons la revista Forbes, ha defensat el discurs de la “unitat, de la classe mitjana, dels infants, de la gent gran i del món rural”, tal com va dir en l’últim míting de campanya.
El candidat conservador s’ha esforçat a situar-se en el centre per no desfer els avenços socials que ha aconseguit Bachelet. Piñera promet la creació d’un ministeri de desenvolupament social i una xarxa de classe mitjana protegida amb l’objectiu de convertir Xile en un país “millor per néixer, créixer, educar-se, treballar, formar una família i envellir”.
Per aturar l’onada conservadora, la formació governant ha triat un candidat sense experiència política i poc carisma, però molt conegut com a periodista televisiu: Alejandro Guillier. La seva intenció de vot supera per poc el 14%, però calcula poder sumar el vot progressista en cas d’anar a la segona volta del desembre.
La seva campanya s’ha centrat a reivindicar el llegat de Bachelet; en particular, les reformes socials. Davant de 13.000 persones reunides dijous al voltant del Palau de La Moneda, la seu del govern a Santiago de Xile, Guillier va dir que “la història demostrarà que Bachelet va prendre les decisions correctes”. El periodista va prometre aprofundir en els canvis iniciats per la mandatària, sobretot en la Constitució, en què encara s’estableix que les forces armades rebin recursos directes de l’exportació del coure, la principal font de divises del país.
El desafiament del centreesquerra serà avui vèncer l’abstenció d’un electorat que s’ha resignat al retorn de Piñera. El vot no és obligatori a Xile des de l’any 2012 i els analistes preveuen que fins a un 60% dels xilens optaran per quedar-se a casa.
L’esquerra no ha sabut seduir els joves, que constitueixen el gran cabal electoral. Bachelet va fer un intent la setmana passada, en una entrevista a la cadena nord-americana CNN, en què va dir que, “si un no vota, després no té dret a queixar-se”. I hi va afegir: “Durant tants anys, no vam tenir dret a vot, i més de 40.000 persones ho faran des de fora de Xile. L’abstenció no va bé per a la democràcia.”
Un triomf de Piñera també alinearà Xile amb el gir ideològic que ja han fet altres països de l’Amèrica Llatina com ara l’Argentina, el Brasil i el Perú. Les relacions de Piñera són especialment bones amb el president argentí, Mauricio Macri. I, si Piñera arriba finalment a La Moneda, s’accelerarà la integració del Mercosur amb l’Aliança del Pacífic, el bloc que Xile integra amb Colòmbia, Mèxic i el Perú. El cert és que l’Amèrica del Sud està preparada per rebre Piñera amb els braços oberts.
