Política

Un criminal de la guerra de Bòsnia se suïcida a l’Haia

L’excap militar dels bosnians croats, acusat de neteja ètnica contra els musulmans, va beure verí en ple judici després que se li ratifiqués la condemna a 20 anys

Va ordenar destruir el pont de Mostar

Slo­bo­dan Pral­jak, exlíder mili­tar croat de Bòsnia, de 72 anys, es va suïcidar ahir davant de les càmeres de tele­visió durant una sessió del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal per a l’anti­gua Iugoslàvia (TPII). Pral­jak va morir en un hos­pi­tal de la capi­tal holan­desa a con­seqüència del verí que va inge­rir després d’escol­tar com el jutge rati­fi­cava la seva con­demna a 20 anys de presó per crims de guerra, segons van infor­mar mit­jans cro­ats i el mateix tri­bu­nal.

Pral­jak, que havia recor­re­gut la con­demna dic­tada el 2013 per crims con­tra els musul­mans en la guerra de Bòsnia (1992-1995), va beure un líquid que duia en un flascó men­tre el jutge con­fir­mava la sentència. “El gene­ral Pral­jak no és un cri­mi­nal de guerra; rebutjo amb menys­preu aquest vere­dicte!”, va excla­mar dret a la sala, men­tre s’acos­tava als lla­vis el reci­pi­ent amb el verí que tenia guar­dat a la mà. El jutge Car­mel Agius li va orde­nar que s’assegués i va con­ti­nuar lle­gint la sentència per a un altre acu­sat, però Pral­jak va fer saber –en croat– que havia inge­rit la substància tòxica, fet que l’advo­cada defen­sora va comu­ni­car al magis­trat en francès. La vista va que­dar imme­di­a­ta­ment sus­pesa i Pral­jak va ser tras­lla­dat a un hos­pi­tal, on va morir. Les auto­ri­tats holan­de­ses han obert una “una inves­ti­gació inde­pen­dent” sobre aquesta mort.

Alt res­pon­sa­ble de les for­ces arma­des de la república cro­ata d’Her­ceg-Bosna, enti­tat auto­pro­cla­mada dels cro­ats de Bòsnia, Pral­jak va donar l’ordre el novem­bre de 1993 de des­truir el pont otomà de Mos­tar, fet que, segons va esti­mar el tri­bu­nal en un pri­mer judici, va cau­sar “un dany des­pro­por­ci­o­nat a la població civil musul­mana” d’aquesta ciu­tat. Símbol de la devas­tació bos­ni­ana durant la guerra, el pont, que datava del segle XVI, va ser recons­truït més tard. Mos­tar va viure un dels pit­jors enfron­ta­ments entre cro­ats i musul­mans de Bòsnia i prop del 80% de la part est de la loca­li­tat va que­dar des­truïda per la guerra. El judici ha estat seguit amb molta atenció a Zagreb. Pral­jak i cinc bos­ni­ans més van ser decla­rats cul­pa­bles de par­ti­ci­par en un pla de neteja ètnica con­tra els musul­mans de Bòsnia. La sag­nant guerra en aquesta exrepública iugos­lava (1992-95), que va cau­sar 100.000 morts i 2,2 mili­ons de des­plaçats, va opo­sar prin­ci­pal­ment bos­ni­ans musul­mans amb bos­ni­ans ser­bis, però també bos­ni­ans musul­mans amb bos­ni­ans cro­ats després del fracàs d’una aliança ini­cial.

La sentència d’ahir va arri­bar una set­mana després que els jut­ges impo­ses­sin una pena de cadena perpètua a l’exco­man­dant mili­tars dels ser­bis bos­ni­ans, Ratko Mla­dic, el car­nis­ser de Bòsnia.

El tri­bu­nal tanca por­tes

L’enti­tat bos­ni­o­cro­ata, que tenia el suport del govern naci­o­na­lista croat de Franjo Tudj­man, va ser des­man­te­llada for­mal­ment el 1996 com a part de l’acord de pau que va posar fi a la guerra. El pre­si­dent d’aquell “estat”, Mate Boban, va morir el 1997 i Tudj­man, el 1999.

La vista d’ahir con­tra Pral­jak i cinc exlíders més per rati­fi­car les seves con­dem­nes són els dar­rers vere­dic­tes del TPII per crims de guerra come­sos durant el col·lapse de Iugoslàvia, els anys noranta. El tri­bu­nal de l’ONU té pre­vist tan­car les seves por­tes el 31 de desem­bre després d’haver jut­jat 161 per­so­nes.

LA FRASE

El seu acte parla de la profunda injustícia [...] contra el poble croat
Andrej Plenkovic
PRIMER MINISTRE DE CROÀCIA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.