Política

Teresa Pallarès

Número 2 de Junts per Catalunya a Tarragona

“Em vaig arribar a creure l’Espanya plurinacional, però ara ja no”

Exmilitant socialista que havia ocupat diversos càrrecs, fins i tot el de subdelegada del govern espanyol (entre els anys 2008 i 2011), ara s’ha incorporat a la llista de Junts per Catalunya

Com explica el seu pas del PSC –fins i tot havent estat sub­de­le­gada del govern– a ocu­par el número 2 de la llista de Junts per Cata­lu­nya?
A la vida tot són cir­cumstàncies i esce­na­ris dife­rents, no tant polítics com soci­als i econòmics. En els càrrecs exe­cu­tius que vaig ocu­par quan mili­tava al PSC –el 2012 em vaig donar de baixa–, sem­pre vaig creure que estar en política sig­ni­fica vocació de ser­vei a les per­so­nes i al ter­ri­tori, però també al país. Cinc anys després, el menys­preu vis­cut, les càrre­gues poli­ci­als, gent a la presó, un pre­si­dent que és fora... És insos­te­ni­ble. Tot i que he reco­ne­gut que jo no era una per­sona inde­pen­den­tista, el camí és cons­truir país, tirar enda­vant. I si això vol dir ser inde­pen­den­tista, doncs sí senyor, soc inde­pen­den­tista!
Des de quan té aquest sen­ti­ment?
És un procés, d’estar un temps veient que estàs dis­cu­tint-te amb Madrid pel tema de l’ener­gia; que estàs amb els alcal­des del ter­ri­tori i encara estem par­lant de l’A-27; que estem dis­cu­tint pel cor­re­dor medi­ter­rani, quan aquí tenim unes empre­ses molt potents que neces­si­ten aques­tes infra­es­truc­tu­res. Això no ho puc enten­dre. Ja n’hi ha prou; ja no hi puc com­bre­gar més. Jo em vaig arri­bar a creure el fede­ra­lisme asimètric, em vaig creure allò de l’Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal, però la rea­li­tat demos­tra que aquesta és una altra cir­cumstància, un altre moment, i t’ado­nes que aquesta no és la via. Cal tre­ba­llar per cons­truir de nou el país, per res­ti­tuir les ins­ti­tu­ci­ons i treure la gent de la presó. Al segle XXI qui es podia ima­gi­nar viure unes cir­cumstàncies com aques­tes a Cata­lu­nya?
Per què es va donar de baixa del PSC?
En aquell moment [el 2012] hi havia alguns temes amb els quals dis­cre­pava i quan en un pro­jecte no hi tens il·lusió i pen­ses que pots fer una altra cosa, el més lícit és reconèixer-ho, expo­sar-ho i pren­dre la decisió. I és el que vaig fer. Després vaig entrar en el món pri­vat, però l’àmbit polític sem­pre m’ha interes­sat moltíssim. Amb el PSC ara no puc com­par­tir el suport –o la no prou denúncia– a l’apli­cació del 155 i algu­nes ali­an­ces que han tirat enda­vant. Res­pecto les seves deci­si­ons, i demano que res­pec­tin les meves.
Tenia pen­sat tor­nar a la política?
No, però després de viure aques­tes cir­cumstàncies i d’angoi­xar-me, quan em van tru­car i em van fer la pro­posta, hi vaig estar dis­po­sada.
Li va tru­car el mateix Car­les Puig­de­mont?
Sí. Va ser el pre­si­dent. Hi va haver con­tac­tes pre­vis, sobre­tot a través de l’Albert Batet [alcalde de Valls i número 3 de la mateixa llista de Junts per Cata­lu­nya]. Em va col­pir que em truqués el pre­si­dent. Vaig pen­sar que si ell ho creia con­ve­ni­ent, hi havia de ser. És inau­dit tot el que hem vis­cut, amb con­se­llers a la presó o a l’exili.
Creu que a par­tir del 21-D s’hau­ria de seguir amb la via uni­la­te­ral?
El pre­si­dent ha dei­xat molt clar que s’ha d’apos­tar pel diàleg. Evi­dent­ment, hem de par­lar de la res­ti­tució de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Hem de par­lar de democràcia. Hem de tre­ba­llar perquè es res­pecti el resul­tat d’aques­tes vota­ci­ons i hem de creure que això ha de ser així.
Com a direc­tora gene­ral –fins fa pocs dies– de l’Asso­ci­ació Empre­sa­rial Química de Tar­ra­gona, com s’ha vis­cut el procés català des del sec­tor?
El sec­tor econòmic vol esta­bi­li­tat política. Però com a sec­tor mai no es pot defi­nir en ter­mes polítics perquè no és la seva feina. Ells han de seguir tre­ba­llant per l’esta­tus econòmic. A Tar­ra­gona, només el sec­tor químic repre­senta gai­rebé un 33% de la con­tri­bució al PIB de la demar­cació; l’altre 33% és del turisme. Amb una com­pa­ti­bi­li­tat de les dues acti­vi­tats bru­tal. A mi m’ha tocat pre­ser­var la imatge de neu­tra­li­tat política del sec­tor. Ara hem de con­so­li­dar aque­lles infra­es­truc­tu­res que recla­men. La con­so­li­dació del tei­xit empre­sa­rial depèn del fet que l’admi­nis­tració faci la part dels deu­res que li toca.
Quins són els pro­jec­tes que s’han de pri­o­rit­zar al ter­ri­tori?
Estem abso­lu­ta­ment igual que fa molts anys. Jo no em volia creure que era per una qüestió política que no s’hagin tirat enda­vant. És tan difícil que tin­guem el cor­re­dor, l’estruc­tura que ens uneix a Europa? Tan difícil és d’enten­dre que la zona indus­trial de Tar­ra­gona forma un nexe d’unió tan natu­ral amb Europa? Tan difícil és que en un lloc que és un pol turístic tan impor­tant no tin­guem una auto­via que ens uneixi amb Bar­ce­lona? Ja no tinc argu­ments.
Quina reacció del govern espa­nyol espera a par­tir del 21-D?
Només espero democràcia, que enten­guin que el 155 ha estat una mesura coer­ci­tiva, que ha coar­tat la lli­ber­tat d’expressió i la lli­ber­tat de mol­tes per­so­nes. I que es demos­tri amb fets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia