Els autonomistes de Còrsega insten París a obrir el diàleg
Intenten fer valer la seva victòria en els comicis regionals de diumenge
Un estatut propi i la cooficialitat de la llengua corsa són les seves principals reivindicacions
La classe política francesa es va despertar ahir commocionada per l’onada nacionalista que va arrasar en la primera volta de les eleccions territorials a Còrsega. Malgrat que la llista Per a Corsica (Per Còrsega), formada per autonomistes i independentistes, partia com a gran favorita, aquesta va aconseguir fins a un 45,36% dels vots, uns resultats força superiors a les previsions i que els van deixar a les portes de la majoria absoluta, que obtindran segurament en la segona volta de diumenge que ve.
Després de la clara victòria de l’autonomista Gilles Simeoni, l’actual president del govern regional de l’illa, la majoria nacionalista que governa Còrsega des del desembre del 2015 va exigir a París que abandoni la seva intransigència. “Estem davant d’una onada democràtica”, va assegurar ahir al matí Simeoni en declaracions a l’emissora de ràdio Europe 1. El president del govern regional cors va demanar a l’executiu francès que “accepti finalment d’iniciar el diàleg”. “Demanem al president de la República que trenqui amb la política de la indiferència i del rebuig de la democràcia”, va declarar, per la seva part, Jean-Guy Talamoni, l’actual president de l’Assemblea regional de l’illa i el líder dels independentistes corsos.
Segons va recordar Talamoni a l’emissora France Inter, “la idea de la independència encara és minoritària, no ens trobem en la mateixa situació que Catalunya”. Les principals reivindicacions dels nacionalistes corsos consisteixen en la concessió d’un estatut d’autonomia per a l’illa, el reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa, l’apropament dels presos polítics i la creació d’un estatus de residents a l’illa que obligui a viure a Còrsega si s’és propietari d’una casa, una mesura, aquesta, destinada a frenar l’especulació immobiliària.
Macron fa l’orni
Davant de les peticions de diàleg dels dirigents corsos, els membres de l’executiu gal van preferir fer l’orni i pràcticament no es van pronunciar sobre els resultats de la primera volta de les territorials. De moment, el president francès, Emmanuel Macron, ha ignorat les reivindicacions dels nacionalistes corsos, tot i que durant la campanya presidencial va defensar un model més descentralitzat. “El govern fa tot el possible perquè nosaltres perdem aquestes eleccions. Ha respost de manera negativa a totes les nostres peticions”, ha reconegut Simeoni en declaracions al diari digital Mediapart. “Com s’explica que, sis mesos després de l’arribada a la presidència de Macron, que va ser escollit amb la perspectiva d’un pacte girondí, no hagi mostrat cap signe d’obertura en les relacions entre l’Estat i Còrsega?”, es preguntava Simeoni la setmana passada en un article al diari Le Monde.
A més de la imponent victòria dels nacionalistes, l’altra gran notícia de diumenge van ser els decebedors resultats de Charles Orsucci, el candidat de La República En Marxa, el partit de Macron. Amb només l’11% dels vots, aquest va quedar en la quarta posició, darrere dels candidats conservadors Valérie Bozzi (12,77%) i Jean-Martin Mondoloni (14,97%).
Tant Orsucci, Bozzi com Mondoloni, que s’han classificat per a la segona volta en haver obtingut més del 10% dels sufragis, van descartar la possibilitat de presentar-se conjuntament el 10 desembre. Una decisió que facilita encara més la victòria dels autonomistes. “L’èxit dels nacionalistes a les urnes i la seva victòria ideològica i cultural obliguen Macron a oblidar el seu malestar (respecte a la qüestió corsa). Aquest haurà de començar a negociar i trobar respostes”, defensava ahir Le Monde en el seu editorial.
Després que els nacionalistes corsos arribessin, per primera vegada, al govern regional de l’illa, el desembre del 2015, la seva victòria va ser ignorada per la premsa francesa. En canvi, ahir aquesta estava present en les portades dels principals rotatius. Una mostra més de la força de l’onada autonomista a Còrsega.
