Política

GEMMA ESPIGARES

NÚMERO TRES DE LA LLISTA D'ERC PER LLEIDA

“No és una campanya normal i no hem de deixar de denunciar-ho”

Balaguer (1988). Debuta en política. Ha exercit tasques de representació dels estudiants al Consell de l’Estudiantat de la UdL (CEUdL) i al Consell de les Universitats Catalanes (CEUCAT)

Vista la llista que han con­fec­ci­o­nat, queda clar que no se’ls pot pre­gun­tar on són les dones.
Per cada dona, un home. Fins i tot, a les pri­me­res posi­ci­ons de la llista hi ha més presència de dones que no pas d’homes.
Ha estat difícil tro­bar can­di­dats atès el con­text que viu el país?
No, nor­mal­ment la difi­cul­tat és per tro­bar can­di­da­tes, de can­di­dats sem­pre en sur­ten. Aquí el que hi ha hagut ha estat un esforç del secre­ta­riat de la dona d’ERC i una clara volun­tat de tots els ter­ri­to­ris d’apor­tar una dona per cada home. Jo, per exem­ple, hi soc per desig­nació del con­sell comar­cal d’Esquerra al Segrià.
Amb l’ofen­siva judi­cial que hi ha hagut con­tra els càrrecs polítics cata­lans, un can­di­dat inde­pen­den­tista s’hi pensa més d’una vegada abans d’acce­dir a anar a una llista?
La set­mana pas­sada vam estar visi­tant la Merit­xell Ser­ret i es fa evi­dent que ser a l’exili, lluny de la teva família i de la teva gent, a ningú li agrada. Però el moment és trans­cen­den­tal i hem de tenir clar que això, o ho fem nosal­tres o ens ho faran. Que els joves fem un pas enda­vant és clau per tom­bar aques­tes incer­te­ses que pesen sobre el nos­tre país.
El 2015 JxSí va obte­nir el 55% dels vots i va acon­se­guir 10 dels 15 dipu­tats que hi havia en joc a Lleida. Però ara l’antiga Con­vergència i ERC van sepa­rats. Qui­nes pers­pec­ti­ves té per aques­tes elec­ci­ons i quin pano­rama pre­veu per després del 21 de desem­bre?
Les enques­tes ens par­len d’un pos­si­ble repar­ti­ment de sis dipu­tats per a cadas­cun o de sis i cinc. En qual­se­vol cas, el més impor­tant és que sumant-nos, més la repre­sen­tació que tin­gui la CUP, tor­nem a tenir almenys 11 de 15. A Esquerra estem dis­po­sats i pre­pa­rats per gover­nar però és fona­men­tal tenir majo­ria inde­pen­den­tista. Si no hi ha aquesta majo­ria, el 21 de desem­bre el procés es refreda, si no és que s’acaba.
Ho té clar?
Si Europa, que ens estarà mirant, veu que no les gua­nyem nosal­tres sinó els del 155, ens que­dem davant un període de qua­tre anys en el qual ells tin­dran les mans lliu­res per parar el procés.
La victòria del bloc del 155 la pre­veu com una pos­si­bi­li­tat real?
A les elec­ci­ons totes les pos­si­bi­li­tats són reals. Són par­tits amb un elec­to­rat molt fide­lit­zat, no ho obli­dem.
Aquesta, la del vot uni­o­nista fide­lit­zat, és una can­ta­re­lla recur­rent. Si els par­tits inde­pen­den­tis­tes no tenen un elec­to­rat fidel, pot­ser és que han fet alguna cosa mala­ment?
Això abans es deia dels par­tits d’esquer­res, que tenien la culpa de no saber man­te­nir la seva base elec­to­ral. Nosal­tres tenim un elec­to­rat que és crític, que ens mira amb lupa i ava­lua cada decisió que pre­nem. I així és tal com ha de ser. Ara bé, en el cas del PP, per exem­ple, sem­bla que com més mala­ment ho faci, més vots acon­se­gueix.
Lleida té un fet dife­ren­cial?
A Lleida no passa ni més ni menys del que també passa a la resta de Cata­lu­nya.
L’Aran sí que té unes carac­terísti­ques espe­ci­als?
Sí, l’Aran sí.
Com es fa una cam­pa­nya elec­to­ral a l’Aran?
Es fa igual com a tot arreu. El que passa és que hi ha ter­ri­to­ris on tenim més arre­la­ment que en d’altres i on ens és més fàcil arri­bar a la gent. Però la cam­pa­nya es fa de la mateixa manera a tot arreu. Volem apro­par-nos a la gent en mer­cats, als mítings, a les asso­ci­a­ci­ons o a les enti­tats de veïns.
El fet de tenir el número 1 del seu par­tit a la presó, com con­di­ci­ona la cam­pa­nya?
Pri­mer de tot, la con­di­ci­ona des del punt de vista per­so­nal.I després, perquè estem arri­bant a uns punts que estem nor­ma­lit­zant coses que no ho són. Telèfons pun­xats, cor­reus espi­ats o segui­ments a per­so­nes... Aquesta no és una cam­pa­nya nor­mal i no hem de dei­xar de denun­ciar-ho perquè no ho podem nor­ma­lit­zar. Més enllà de tot el tema per­so­nal, que ens afecta, si té o no alguna sig­ni­fi­cació política no ho sabrem. Perquè el resul­tat de les elec­ci­ons es pro­duirà amb Oriol Jun­que­ras a la presó i mai podrem saber quins resul­tats s’hau­rien donat si l’hagues­sin dei­xat en lli­ber­tat.
Els per­ju­di­carà no concórrer amb una llista unitària?
Els estu­dis interns i els asses­sors diuen que és jus­ta­ment al revés. Junts pel Sí va tenir un efecte posi­tiu: fem la inde­pendència i la fem junts, però ara del que es tracta és d’imple­men­tar la República.
Què n’espera dels Comuns?
Que dei­xin de jugar a aquest joc d’estar al mig, que vegin que així no aju­den a ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.