“No és una campanya normal i no hem de deixar de denunciar-ho”

Per cada dona, un home. Fins i tot, a les pri­me­res posi­ci­ons de la llista hi ha més presència de dones que no pas d’homes.

No, nor­mal­ment la difi­cul­tat és per tro­bar can­di­da­tes, de can­di­dats sem­pre en sur­ten. Aquí el que hi ha hagut ha estat un esforç del secre­ta­riat de la dona d’ERC i una clara volun­tat de tots els ter­ri­to­ris d’apor­tar una dona per cada home. Jo, per exem­ple, hi soc per desig­nació del con­sell comar­cal d’Esquerra al Segrià.

La set­mana pas­sada vam estar visi­tant la Merit­xell Ser­ret i es fa evi­dent que ser a l’exili, lluny de la teva família i de la teva gent, a ningú li agrada. Però el moment és trans­cen­den­tal i hem de tenir clar que això, o ho fem nosal­tres o ens ho faran. Que els joves fem un pas enda­vant és clau per tom­bar aques­tes incer­te­ses que pesen sobre el nos­tre país.

Les enques­tes ens par­len d’un pos­si­ble repar­ti­ment de sis dipu­tats per a cadas­cun o de sis i cinc. En qual­se­vol cas, el més impor­tant és que sumant-nos, més la repre­sen­tació que tin­gui la CUP, tor­nem a tenir almenys 11 de 15. A Esquerra estem dis­po­sats i pre­pa­rats per gover­nar però és fona­men­tal tenir majo­ria inde­pen­den­tista. Si no hi ha aquesta majo­ria, el 21 de desem­bre el procés es refreda, si no és que s’acaba.

Si Europa, que ens estarà mirant, veu que no les gua­nyem nosal­tres sinó els del 155, ens que­dem davant un període de qua­tre anys en el qual ells tin­dran les mans lliu­res per parar el procés.

A les elec­ci­ons totes les pos­si­bi­li­tats són reals. Són par­tits amb un elec­to­rat molt fide­lit­zat, no ho obli­dem.

Això abans es deia dels par­tits d’esquer­res, que tenien la culpa de no saber man­te­nir la seva base elec­to­ral. Nosal­tres tenim un elec­to­rat que és crític, que ens mira amb lupa i ava­lua cada decisió que pre­nem. I així és tal com ha de ser. Ara bé, en el cas del PP, per exem­ple, sem­bla que com més mala­ment ho faci, més vots acon­se­gueix.

A Lleida no passa ni més ni menys del que també passa a la resta de Cata­lu­nya.

Sí, l’Aran sí.

Es fa igual com a tot arreu. El que passa és que hi ha ter­ri­to­ris on tenim més arre­la­ment que en d’altres i on ens és més fàcil arri­bar a la gent. Però la cam­pa­nya es fa de la mateixa manera a tot arreu. Volem apro­par-nos a la gent en mer­cats, als mítings, a les asso­ci­a­ci­ons o a les enti­tats de veïns.

Pri­mer de tot, la con­di­ci­ona des del punt de vista per­so­nal.I després, perquè estem arri­bant a uns punts que estem nor­ma­lit­zant coses que no ho són. Telèfons pun­xats, cor­reus espi­ats o segui­ments a per­so­nes... Aquesta no és una cam­pa­nya nor­mal i no hem de dei­xar de denun­ciar-ho perquè no ho podem nor­ma­lit­zar. Més enllà de tot el tema per­so­nal, que ens afecta, si té o no alguna sig­ni­fi­cació política no ho sabrem. Perquè el resul­tat de les elec­ci­ons es pro­duirà amb Oriol Jun­que­ras a la presó i mai podrem saber quins resul­tats s’hau­rien donat si l’hagues­sin dei­xat en lli­ber­tat.

Els estu­dis interns i els asses­sors diuen que és jus­ta­ment al revés. Junts pel Sí va tenir un efecte posi­tiu: fem la inde­pendència i la fem junts, però ara del que es tracta és d’imple­men­tar la República.

Que dei­xin de jugar a aquest joc d’estar al mig, que vegin que així no aju­den a ningú.