París delega en l’assemblea local l’organització de la consulta de Nova Caledònia
El Congrés d’aquest arxipèlag del Pacífic decidirà la data i la pregunta del referèndum d’independència, el 2018
El ‘premier’ francès hi conclou una gira
El 5 de desembre és una data assenyalada en la memòria del poble autòcton de Nova Caledònia, els canacs. Aquest dia es commemora l’aniversari de la mort dels “deu de Tiendanite”, deu joves independentistes canacs que van ser assassinats per les forces d’elit de la gendarmeria francesa, el 1984.
Trenta-tres anys després d’un dels fets més sagnants de la guerra civil que va haver-hi en aquesta antiga colònia francesa entre 1984 i 1988, el procés de descolonització de Nova Caledònia va avançar ahir un pas més cap al referèndum d’independència que es celebrarà a finals de l’any que ve en aquest arxipèlag del Pacífic, situat uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia.
Després d’una visita oficial de quatre dies en terres neocaledonianes, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va desgranar ahir al matí al Congrés de Nova Caledònia les suposades bones intencions de l’executiu gal pel que fa a la consulta.
“Tinc confiança.” Philippe va concloure amb aquestes paraules un discurs en què va avançar nous detalls sobre el referèndum. “Em semblaria útil que vosaltres us encarreguéssiu de la formulació de la pregunta”, va dir als diputats neocaledonians tot recordant que la qüestió haurà de ser “sense ambigüitats i precisa”.
Philippe també va defensar que siguin els representants locals de Nova Caledònia els que decideixin en els propers mesos la data exacta del referèndum. Per garantir el bon funcionament de la campanya, va proposar la creació d’un “comitè de savis”. Segons va recordar, els membres del govern francès i els dirigents locals es tornaran a reunir a principi de març a París, sota el marc del Comitè dels Signataris. A l’última reunió d’aquesta instància que vetlla per garantir el procés de descolonització, els partidaris i els opositors de la independència van acordar el 2 de novembre passat una qüestió espinosa: el cens electoral.
El primer ministre francès va insistir en el fet que “el camí del referèndum ha estat marcat per uns gegants”, com ara l’exprimer ministre socialista Michel Rocard i els dirigents neocaledonians Jacques Lafleur i Jean-Marie Tjibaou, tots tres signataris dels Acords de Matignon (1988), inici del procés de descolonització de Nova Caledònia, on les tropes de Napoleó III van arribar a mitjan segle XIX.
Plaça estratègica
Tot i que Philippe no va parlar ni de “colonització” ni de “descolonització”, sí que va reconèixer que “existeix una identitat canaca, però també hi ha una identitat neocaledoniana que s’està construint”. Tampoc va voler pronunciar-se a favor o en contra de la independència de l’arxipèlag. No obstant, París no té interès a perdre uns territoris que li aporten un emplaçament estratègic al Pacífic i que tenen una de les reserves de níquel més importants del planeta.
