Política

Itàlia

Moviments preelectorals

Berlusconi no ha marxat mai

El magnat empra el recurs al Tribunal d’Estrasburg com a inici de campanya per ser primer ministre

Continua movent els fils de la política i serà decisiu en les generals de la primavera

El magnat italiàha aconseguit de nou aprofitar a favor seu un assumpte polèmic

Son incomp­ta­bles les vega­des que ana­lis­tes i detrac­tors de Sil­vio Ber­lus­coni han vati­ci­nat la seva fi política. I s’han equi­vo­cat sem­pre. Perquè l’ex-Cava­li­ere, des del 1994, no ha dei­xat mai de ser un actor prin­ci­pal de la vida política ita­li­ana.

Ara, anun­cia que torna a pri­mera línia, però, en rea­li­tat, no n’ha mar­xat mai. Que mit­jans d’arreu par­lin aquests dies de l’enèsim “retorn de Ber­lus­coni” és un altre dels seus èxits de comu­ni­cació. Bèstia política i geni del màrque­ting, el mag­nat ha acon­se­guit de nou apro­fi­tar a favor seu un assumpte polèmic: estar inha­bi­li­tat per exer­cir un càrrec públic per frau fis­cal. A final del mes pas­sat, es va fer la vista al Tri­bu­nal d’Estras­burg per dis­cu­tir el recurs que hau­ria de per­me­tre-li tor­nar a ser ele­gi­ble. La decisió dels jut­ges pot tri­gar mesos, però la vista, i l’expec­tació mediàtica que ha gene­rat, han ser­vit de tret de sor­tida de la cam­pa­nya elec­to­ral a les pro­pe­res elec­ci­ons gene­rals, que s’han de cele­brar a la pri­ma­vera. És en part indi­fe­rent què deci­dei­xin els magis­trats i si ho anun­cien a temps o no per poder-s’hi pre­sen­tar: Ber­lus­coni ja ho ha enlles­tit tot per ser, com sem­pre, pro­ta­go­nista.

Llei elec­to­ral

L’ex-Cava­li­ere ha pac­tat amb el també ex-pri­mer minis­tre i líder del Par­tit Demòcrata (PD) Mat­teo Renzi la nova llei elec­to­ral, feta a mida per pro­pi­ciar les coa­li­ci­ons –i, per tant, per­pe­tuar l’aliança dels res­pec­tius par­tits– i per a les neces­si­tats del mag­nat. Insòlita­ment, els par­tits podran concórrer sense un can­di­dat pre­de­ter­mi­nat, o amb un d’inha­bi­li­tat. La llista de la dreta podrà dir-se “Ber­lus­coni pre­si­dent” mal­grat que no pugui ser esco­llit.

Tots els líders ita­li­ans, de Renzi a Mat­teo Sal­vini pas­sant pel gri­llino Luigi Di Maio, son fills polítics del ber­lus­co­nisme, és a dir, del popu­lisme i del par­tit per­so­nal. Va ser Ber­lus­coni, visi­o­nari i astut com pocs, qui va enten­dre, abans que les fake news es poses­sin de moda, la importància de con­tro­lar els mit­jans. Abans que Trump, va mos­trar de què és capaç un mag­nat pre­si­dent. També va ser un pio­ner a blan­que­jar el fei­xisme. Des del prin­cipi, i en aques­tes elec­ci­ons també, va de bra­cet amb par­tits neo­fei­xis­tes i d’ultra­dreta, però ha acon­se­guit que fins i tot els mit­jans pro­gres­sis­tes ano­me­nin la seva coa­lició “cen­tre­dreta”. I a ell, el líder dels mode­rats.

Assump­tes tèrbols

L’ex-Cava­li­ere ha estat ficat en assump­tes real­ment tèrbols: se l’ha rela­ci­o­nat amb la màfia, amb pros­ti­tució de menors, amb frau fis­cal, amb com­pra­venda de vots… I gràcies als diners, als bons advo­cats i a molt d’estómac, n’ha sor­tit indemne. Que el seu espai elec­to­ral sigui orfe de líders carismàtics que li facin ombra també hi ha aju­dat. Vene­dor nat, és expert a saber dir el que el públic vol sen­tir. Va fer el salt a la política en ple escàndol de la Tan­gentòpoli i, empan­ta­ne­gat fins al coll, va acon­se­guir ven­dre’s com l’home que sal­va­ria el país de la cor­rupció. Sem­pre atent als son­de­jos i a les modes, ara ha abraçat la causa ani­ma­lista. Fa pocs mesos, va pre­sen­tar, envol­tat només de dones, el Movi­ment Ani­ma­lista d’Itàlia, de què és soci fun­da­dor. El par­tit vol concórrer sota el parai­gua de Força Itàlia i, segons Ber­lus­coni, pretén cap­tar el vot del “55% de les famílies, que tenen un ani­mal domèstic i el con­si­de­ren un fami­liar més”. Mes­tre en l’art d’adap­tar-se, sap que ara tenen més con­sens els vídeos de gatets que les Mama Chicho (grup dels anys noranta for­mat per sis balla­ri­nes ves­ti­des de vedet). Així que, de tant en tant, divulga vídeos d’ell aca­ro­nant i alle­tant afec­tu­o­sa­ment xaiets, relata amb una dolçor emba­fa­dora les bucòliques pas­se­ja­des que fa cada matí amb els seus 21 gos­sos i diu que el secret de l’“apa­rença jovenívola” no són els evi­dents retocs estètics sinó la dieta vege­ta­ri­ana.

No perd cap ocasió per lluir en públic el seu mas­clisme carac­terístic, cons­ci­ent que això, als seus 81 anys, ha esde­vin­gut part del que s’espera del per­so­natge, gro­tesc o entra­nya­ble depe­nent de qui se’l miri. Ber­lus­coni, incom­bus­ti­ble, vol tor­nar a ser pri­mer minis­tre. Ho acon­se­gueixi o no, la gran victòria és que, mal­grat tot, con­ti­nuarà sent-hi. I men­tre hi sigui, con­ti­nuarà manant.

26.1.94
Berlusconi
va anunciar que entrava en política a través d’un missatge emès a tots els canals de TV.
22.11.17
Es va celebrar,
al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, la vista per decidir si Berlusconi pot tornar a ser elegible.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia