Política

Ester Pujol

Número 26 del PSC i alcaldessa de Tiana

“Les transformacions importants s’aconsegueixen amb diàleg i consens”

Nascuda a Barcelona el 1967, viu a Tiana des del 1986. És l’alcaldessa d’aquest municipi des del 2011 i també és en l’actualitat, des del 2007, consellera nacional del PSC

Com defi­neix la seva llista, que inclou exmem­bres d’UDC i de Soci­e­tat Civil Cata­lana?
És una llista sòlida i eclèctica però amb la volun­tat de sumar. També és un interes­santíssim expe­ri­ment polític des del punt de vista posi­tiu. Hem vis­cut una etapa tre­men­da­ment dura en la qual els inter­lo­cu­tors de les prin­ci­pals for­ces par­la­mentàries i també del govern cen­tral no han estat vàlids. Aquesta aposta que ha fet Miquel Iceta res­pecte a aquesta suma de per­so­nes, que també inclou els valors d’UGT, de CCOO i dels fede­ra­lis­tes d’esquerra, entre d’altres, dona un aire fresc res­pecte a tot el que s’ha vis­cut ante­ri­or­ment.
Per què va donar suport a l’apli­cació del 155 el seu par­tit?
Perquè la Cons­ti­tució pre­veu que en un deter­mi­nat supòsit, que aquí va tenir lloc, es pugui apli­car l’arti­cle 155. La seva apli­cació real crec que ha tin­gut una evo­lució molt forta, des del punt de vista de la lleu­ge­resa. Això no vol dir que hi esti­gui d’acord per­so­nal­ment, amb aquesta apli­cació. Aquí, a Tiana, no estem d’acord amb aquesta apli­cació però ente­nem que, si més no, hi ha unes regles del joc i que si aques­tes no ens agra­den el que hem de fer és can­viar-les, però dins un marc legal i democràtic.
Els seus votants enten­dran aquest suport?
Sí. El que valo­ren és la coherència que hem man­tin­gut durant uns mesos duríssims.
Si es dones­sin els resul­tats, farien pre­si­denta Inés Arri­ma­das?
És una hipòtesi que es plan­teja i en aquest moment és pre­ci­pi­tat donar una res­posta. Quan tin­guem els resul­tats de les elec­ci­ons, en tot cas, ja es veurà.
Així doncs, amb qui­nes for­ces s’avin­dria a pac­tar el PSC?
Pri­mer amb les for­ces de progrés, evi­dent­ment. També amb aquells par­tits que puguin garan­tir polítiques soci­als impor­tants. No hi ha cap altre par­tit que no sigui el PSC que esti­gui par­lant de polítiques soci­als, ja que tots els altres estan sumits dins del mono­tema ter­ri­to­rial. Estem par­lant d’empre­ses que han mar­xat fora de Cata­lu­nya, de l’índex de pobresa –també la infan­til–, de pla­ces de la llei de la dependència incom­plerta, etc. Hauríem de pac­tar amb aquells par­tits que, a més d’això, puguin garan­tir una esta­bi­li­tat per a Cata­lu­nya.
Quina hau­ria de ser la solució per a Cata­lu­nya?
Crec que una reforma fede­ral seria una bona solució per a Cata­lu­nya. Dins aquest àmbit hi ha molts models de fede­ra­lisme. Això, sens dubte, ha d’incloure el màxim auto­go­vern pos­si­ble i el màxim finançament per a Cata­lu­nya.
Se sent còmoda quan s’enca­se­lla el seu par­tit dins del bloc cons­ti­tu­ci­o­na­lista?
Sem­pre que s’enca­se­lla fem el món més petit. Això està gene­rant divi­si­ons entre els bons cata­lans i els mals cata­lans. Jo he vis­cut el nai­xe­ment de la Cons­ti­tució. Va ser un docu­ment magnífic en un moment deter­mi­nat però neces­sita una reforma perquè el futur de tots els ter­ri­to­ris ha de pre­va­ler per sobre del que seria l’actual model de la Cons­ti­tució. Crec, però, que ha estat un gran text que, entre d’altres, ens ha garan­tit des del dret a l’habi­tatge fins al sis­tema de divisió de poders i el sis­tema de garan­ties en el Par­la­ment, que jus­ta­ment els dies 6 i 7 de setem­bre vam veure com queia.
Quin és el mis­satge del PSC per a la gent inde­pen­den­tista?
Els avenços i les trans­for­ma­ci­ons impor­tants s’acon­se­guei­xen amb diàleg i con­sens. No es pot pre­ten­dre fer grans salts al buit sense haver can­viat les regles del joc de manera democràtica. Estic con­vençuda que tots tenim més a gua­nyar a par­tir del diàleg i si anéssim a l’una per plan­te­jar quins són els objec­tius a curt, mitjà i llarg ter­mini. Segur que aquest recor­re­gut el podem fer ple­gats.
Vostè, que és alcal­dessa, creu que el muni­ci­pa­lisme hau­ria de ser més pre­sent en la vida par­la­mentària?
Sens dubte. Des que soc alcal­dessa (2011) per a mi la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya no ha exis­tit. El Puosc ha cai­gut, la llei de bar­ris també, així com les apor­ta­ci­ons per a les esco­les bres­sol, a tall d’exem­ple. Totes aques­tes coses les estem finançant majo­ritària­ment els ajun­ta­ments, jun­ta­ment amb una part petitíssima de la Dipu­tació. Iceta ja es va com­pro­me­tre que no es dis­se­nya­rien polítiques par­la­mentàries sense haver escol­tat prèvia­ment els ajun­ta­ments.
Com a mares­menca, qui­nes polítiques li calen a la comarca des del Par­la­ment?
Polítiques d’habi­tatge, sens dubte, sobre­tot tenint en compte els preus que hi ha a la comarca en aquest sec­tor. També s’ha d’insis­tir en la mobi­li­tat. Per a mi aques­tes dues serien fona­men­tals. Però també calen acci­ons en el camp de la salut i en el de l’edu­cació. També neces­si­tem polítiques acti­ves d’ocu­pació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.