La justícia belga arxiva el cas contra el govern a l’exili
Puigdemont i els quatre consellers ja poden moure’s lliurement per qualsevol estat, llevat de l’espanyol
Si canviessin de país el Suprem podria emetre una nova ordre i reiniciar el procés
La justícia belga va arxivar ahir definitivament la petició d’extradició del president Carles Puigdemont i els quatre consellers exiliats a Brussel·les, atenent així la retirada de l’euroordre de detenció per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, el 5 de desembre passat. Des d’aquell dia ja havien deixat d’estar en vigor les mesures cautelars imposades pel jutge contra els membres del govern català, com el fet que notifiquessin cada matí on serien aquell dia, tinguessin una residència fixa i coneguda, no sortissin del país i es presentessin cada cop que se’ls reclamés, però faltava superar la formalitat de tancar oficialment el cas.
El ministeri fiscal de Brussel·les va esperar a l’audiència que havia fixat per ahir la Cambra del Consell –equivalent a un jutjat de primera instància, en què inicialment estava previst que donés a conèixer la decisió de si se’ls extradia o no, i per quins suposats delictes– per comunicar formalment la decisió del Suprem de retirar la petició, amb la qual cosa el jutge va constatar que el cas “ja no és aplicable”. A la vista, que es va fer a porta tancada i va durar pocs minuts, no hi van anar els afectats, ja que no tenien el deure de fer-ho i van deixar la representació en mans dels advocats. Aquests, de fet, ja no havien interposat recurs contra la retirada del TS, i ahir l’entorn del govern a l’exili destacava en una nota que la decisió posa el “punt final” a tota relació amb la justícia belga.
Amb això, el president i els consellers ja es poden moure lliurement per qualsevol país tret de l’Estat espanyol, on segueix vigent l’ordre de detenció contra ells dictada per la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, després que el 2 de novembre no anessin a declarar a Madrid, i rebutgés el seu oferiment de fer-ho per videoconferència des de Brussel·les. El 24 de novembre el cas passaria al Suprem per unificar les causes contra l’independentisme, i l’endemà de deixar a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis, i alliberar els altres sis consellers, Llarena decidia retirar l’euroordre pel temor a la desautorització que hauria suposat que la justícia belga hagués decidit no extradir-los, o no ho hagués fet pels principals delictes que els imputa, com el de rebel·lió i sedició, a més de malversació, desobediència i prevaricació. La mateixa fiscalia belga ja havia descartat per manca de base, en una vista el 17 de novembre, el delicte de corrupció que els volia imputar Lamela, que hauria suposat la seva extradició automàtica. En tot moment, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, a més de Puigdemont, van al·legar que els delictes de què se’ls acusava no són crims a Bèlgica, i que la justícia espanyola no els garantia un procés just.
En tot cas, de moment preveuen seguir a Bèlgica perquè si es moguessin, Llarena podria dictar noves ordres de detenció i extradició al país on vagin, fet que iniciaria altre cop el procés judicial. Puigdemont, això sí, ja ha avançat que, si és per ser reelegit president després de les eleccions del 21-D, tornarà a Catalunya a ser investit a risc que l’arrestin.
No es poden personar
Precisament ahir, el mateix Llarena va denegar la petició que li havien fet els cinc exiliats de poder-se personar en la causa oberta contra el conjunt del govern. En una providència filtrada a Europa Press, el jutge denega la petició “fins que aquests es posin a disposició” del tribunal, i considera, al contrari del que demanaven, que no cal aclarir “el que està prou clar”, en al·lusió a la retirada de les ordres internacionals. El jutge, a més, desestima en una altra providència la queixa presentada per l’exmembre de la mesa del Parlament Joan Josep Nuet –l’únic a qui va deixar lliure sense mesures cautelars– perquè els seus lletrats no havien pogut ser presents en les declaracions l’1 de desembre dels Jordis i els membres del govern empresonats.
