Política

La justícia belga arxiva el cas contra el govern a l’exili

Puigdemont i els quatre consellers ja poden moure’s lliurement per qualsevol estat, llevat de l’espanyol

Si canviessin de país el Suprem podria emetre una nova ordre i reiniciar el procés

La justícia belga va arxi­var ahir defi­ni­ti­va­ment la petició d’extra­dició del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i els qua­tre con­se­llers exi­li­ats a Brus­sel·les, ate­nent així la reti­rada de l’euro­or­dre de detenció per part del jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena, el 5 de desem­bre pas­sat. Des d’aquell dia ja havien dei­xat d’estar en vigor les mesu­res cau­te­lars impo­sa­des pel jutge con­tra els mem­bres del govern català, com el fet que noti­fi­ques­sin cada matí on serien aquell dia, tin­gues­sin una residència fixa i cone­guda, no sor­tis­sin del país i es pre­sen­tes­sin cada cop que se’ls reclamés, però fal­tava superar la for­ma­li­tat de tan­car ofi­ci­al­ment el cas.

El minis­teri fis­cal de Brus­sel·les va espe­rar a l’audiència que havia fixat per ahir la Cam­bra del Con­sell –equi­va­lent a un jut­jat de pri­mera instància, en què ini­ci­al­ment estava pre­vist que donés a conèixer la decisió de si se’ls extra­dia o no, i per quins supo­sats delic­tes– per comu­ni­car for­mal­ment la decisió del Suprem de reti­rar la petició, amb la qual cosa el jutge va cons­ta­tar que el cas “ja no és apli­ca­ble”. A la vista, que es va fer a porta tan­cada i va durar pocs minuts, no hi van anar els afec­tats, ja que no tenien el deure de fer-ho i van dei­xar la repre­sen­tació en mans dels advo­cats. Aquests, de fet, ja no havien inter­po­sat recurs con­tra la reti­rada del TS, i ahir l’entorn del govern a l’exili des­ta­cava en una nota que la decisió posa el “punt final” a tota relació amb la justícia belga.

Amb això, el pre­si­dent i els con­se­llers ja es poden moure lliu­re­ment per qual­se­vol país tret de l’Estat espa­nyol, on segueix vigent l’ordre de detenció con­tra ells dic­tada per la jut­gessa de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Car­men Lamela, després que el 2 de novem­bre no anes­sin a decla­rar a Madrid, i rebutgés el seu ofe­ri­ment de fer-ho per vide­o­con­ferència des de Brus­sel·les. El 24 de novem­bre el cas pas­sa­ria al Suprem per uni­fi­car les cau­ses con­tra l’inde­pen­den­tisme, i l’endemà de dei­xar a la presó Oriol Jun­que­ras, Joa­quim Forn i els Jor­dis, i alli­be­rar els altres sis con­se­llers, Lla­rena deci­dia reti­rar l’euro­or­dre pel temor a la desau­to­rit­zació que hau­ria supo­sat que la justícia belga hagués deci­dit no extra­dir-los, o no ho hagués fet pels prin­ci­pals delic­tes que els imputa, com el de rebel·lió i sedició, a més de mal­ver­sació, deso­bediència i pre­va­ri­cació. La mateixa fis­ca­lia belga ja havia des­car­tat per manca de base, en una vista el 17 de novem­bre, el delicte de cor­rupció que els volia impu­tar Lamela, que hau­ria supo­sat la seva extra­dició automàtica. En tot moment, Toni Comín, Merit­xell Ser­ret, Lluís Puig i Clara Pon­satí, a més de Puig­de­mont, van al·legar que els delic­tes de què se’ls acu­sava no són crims a Bèlgica, i que la justícia espa­nyola no els garan­tia un procés just.

En tot cas, de moment pre­ve­uen seguir a Bèlgica perquè si es mogues­sin, Lla­rena podria dic­tar noves ordres de detenció i extra­dició al país on vagin, fet que ini­ci­a­ria altre cop el procés judi­cial. Puig­de­mont, això sí, ja ha avançat que, si és per ser ree­le­git pre­si­dent després de les elec­ci­ons del 21-D, tor­narà a Cata­lu­nya a ser inves­tit a risc que l’arres­tin.

No es poden per­so­nar

Pre­ci­sa­ment ahir, el mateix Lla­rena va dene­gar la petició que li havien fet els cinc exi­li­ats de poder-se per­so­nar en la causa oberta con­tra el con­junt del govern. En una pro­vidència fil­trada a Europa Press, el jutge denega la petició “fins que aquests es posin a dis­po­sició” del tri­bu­nal, i con­si­dera, al con­trari del que dema­na­ven, que no cal acla­rir “el que està prou clar”, en al·lusió a la reti­rada de les ordres inter­na­ci­o­nals. El jutge, a més, deses­tima en una altra pro­vidència la queixa pre­sen­tada per l’exmem­bre de la mesa del Par­la­ment Joan Josep Nuet –l’únic a qui va dei­xar lliure sense mesu­res cau­te­lars– perquè els seus lle­trats no havien pogut ser pre­sents en les decla­ra­ci­ons l’1 de desem­bre dels Jor­dis i els mem­bres del govern empre­so­nats.

LES DATES

03.11.17
La jutgessa
Lamela dicta euroordre de detenció per a Puigdemont i els consellers.
05.12.17
El jutge
Pablo Llarena retira l’ordre per por que la justícia belga no els extraditi, o ho faci per delictes menors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.