El símptoma del declivi dels partits tradicionals
El triomf dels nacionalistes corsos els dona força per exigir més autonomia
El carisma de Simeoni contribueix a l’apogeu de sobiranistes
Els nacionalistes representen la “nova política” a Còrsega. Tot i que va passar desapercebuda en la premsa parisenca, la victòria dels autonomistes corsos en les regionals de 2015 va resultar el primer símptoma evident del declivi dels partits tradicionals francesos, que, en aquesta illa, estaven vinculats a clans familiars. La traducció corsa de la “nova política” del president francès, Emmanuel Macron, de 39 anys, és Gilles Simeoni, el carismàtic líder dels autonomistes corsos.
Després d’haver guanyat l’alcaldia de Bastia, el 2014, Simeoni va aconseguir que els nacionalistes governessin per primera vegada en aquesta illa gràcies a la seva victòria en les regionals del desembre del 2015. Dos anys després d’haver arribat al poder, la coalició Pè a Corsica, formada pel partit autonomista de Simeoni i l’independentista de Jean-Guy Talamoni, ha esdevingut gairebé hegemònica. Així ho demostren el 56,5% dels vots i els 41 diputats (dels 63 que compondran la nova col·lectivitat territorial única) que va obtenir en la segona volta de les territorials, el passat 10 de desembre. “Els nacionalistes corsos han passat d’un 35% dels vots en la segona volta de les regionals del 2015 a un 56% aquest any. És impressionant”, assegura André Fazi, politòleg de la Universitat de Corte, al centre de l’illa. Aquest apogeu electoral s’ha vist beneficiat per la reputació de bons gestors que tenen els nacionalistes a Còrsega. “Els dirigents autonomistes s’han construït una imatge progressista”, assegura l’historiador Antoine-Marie Graziani. I, segons Graziani, han demostrat “una voluntat manifesta” per combatre la precarietat, que provoca estralls en una regió amb el PIB i el salari mitjà més baixos de l’Estat francès. “Gràcies al carisma i la personalitat reconfortant, Simeoni ha rebut el suport de nombroses persones procedents de fora de l’illa”, afirma Fazi. Malgrat la popularitat recent de Simeoni, la seva família ha marcat la història del sobiranisme cors durant els últims quaranta anys. Gilles és el fill d’Edmund Simeoni, l’impulsor, a mitjans dels setanta, del grup violent Acció Regionalista Corsa. Com a advocat, Gilles Simeoni va defensar Yvan Colonna, condemnat per l’assassinat del prefecte Claude Erignat, el 1998. Va ser un dels atemptats més sagnants del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC).
Tanmateix, “la renúncia a les armes de l’FLNC, el 2014, va trencar un forrellat i va afavorir que nombrosos electors apostessin pels nacionalistes”, explica el politòleg Jérôme Fourquet, que ha publicat recentment La Nouvelle question corse: nationalisme, clanisme, immigration. Segons el director del departament d’opinió pública d’Ifop, “els nacionalistes han guanyat la batalla cultural”. “Després quaranta anys de combat polític, han aconseguit que reivindicacions com ara la defensa de la llengua corsa i la demanda d’una major autonomia siguin majoritàries”, afirma Fourquet.
LA FRASE
El govern de Macron, reticent envers l’autonomia
Després d’haver arrasat en les urnes, els líders de la coalició nacionalista Pè a Corsica han instat el govern francès a negociar la concessió d’un estatut d’autonomia i el reconeixement de Còrsega en la Constitució francesa. “Sabem que ens espera un treball enorme. Però sempre buscarem el consens per avançar en les nostres demandes”, ha declarat Gilles Simeoni. Tot i que el president francès, Emmanuel Macron, va prometre durant la campanya que tindria “en compte les especificitats corses”, ha preferit, de moment, guardar silenci davant les peticions de diàleg. “Les negociacions resultaran molt complexes, ja que els nacionalistes s’enfronten a una opinió pública i una classe política francesa que no estan preparades per dialogar sobre la qüestió corsa”, assegura l’historiador Antoine-Marie Graziani. És possible que París concedeixi noves competències a Còrsega, però resulta més complicat que accepti les principals reivindicacions dels nacionalistes corsos, com ara la concessió d’un estatut d’autonomia, el reconeixement de la cooficialitat de la llengua corsa i l’aprovació d’un estatus de resident que obligui a viure a Còrsega per ser propietari d’un habitatge, una mesura destinada a frenar l’especulació immobiliària.
