Setge al procés sobiranista
Tancar les delegacions, un caprici car
El tancament fulminant de les delegacions exteriors a través del 155 obliga a gastar 2 milions d’euros en indemnitzacions de personal, lloguers i serveis
L’Estat ha forçat la màquina per fer-ho abans d’eleccions
Tancar de manera precipitada les delegacions catalanes a l’exterior és una decisió de l’Estat que surt molt cara i que podria acabar sent un caprici inútil si el govern que surt de les eleccions de dijous decideix tornar-les a obrir. En conjunt, el tancament d’11 de les 12 delegacions de la Generalitat a l’exterior (només es manté la representació a la Unió Europea) suposa una despesa d’uns 2 milions d’euros. En aquesta quantitat, hi entra la penalització per la rescissió anticipada del lloguer de les oficines als diferents països, la indemnització del personal (32 treballadors afectats, la majoria dels quals ja han estat acomiadats), la rescissió anticipada dels contractes de serveis de les oficines (llum, aigua, i altres serveis bàsics) i el trasllat d’equips informàtics i mobiliari de tornada a Barcelona.
Aquesta despesa de 2.000.000 d’euros és, segons fonts del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, “un absolut despropòsit jurídic i econòmic”, ja que res no treu que el govern que surti de les eleccions del 21 de desembre pugui crear novament les delegacions del govern ara suprimides. El Tribunal Constitucional es va pronunciar de manera explícita el 2016 a favor de la constitucionalitat de les delegacions del govern català, de manera que el futur govern no tindria cap impediment legal per crear les delegacions ara suprimides.
La mesura de tancar de manera fulminant les oficines és, de fet, l’única mesura que els càrrecs enviats des del govern de Madrid han ordenat realitzar en el Departament, juntament amb l’ordre de desmantellar la xarxa Diplocat (que erròniament pensaven que depenia del Departament, quan és un consorci publicoprivat amb altres entitats) i la supressió de l’assignació de subvencions a entitats que treballen per la memòria històrica i la reparació de les víctimes del franquisme. “Tancar les delegacions no s’adiu en absolut al principi de prudència i proporcionalitat que teòricament havia de tenir la intervenció del 155 –expliquen fonts del Departament–, ja que és del tot imprudent fer una despesa tan important ara.” “El més lògic hauria estat esperar el resultat del 21-D, i que sigui el pròxim govern qui prengui una decisió sobre aquestes.”
Però el tancament de les delegacions exteriors catalanes ha estat des de fa temps en el punt de mira de partits i mitjans de comunicació espanyols i va ser la primera ordre que van rebre els treballadors del Departament arran del 155. En un primer moment, l’objectiu era tenir-les tancades a 31 de desembre d’aquest any, i es va encarregar un pla de recol·locació per buscar una sortida laboral als treballadors afectats. Però el 29 de novembre els responsables del Ministeri van decidir forçar la màquina i fer-ho de manera fulminant: l’endemà mateix, 30 de novembre, van ser acomiadats tots els treballadors excepte un per cada delegació, temporalment, perquè fes les tasques de liquidació.
Acomiadaments nuls
Alguns treballadors acumulaven deu anys de servei. Els acomiadaments, a més, podrien comportar despeses addicionals, ja que en fer-los de manera precipitada no s’ha previst la legislació laboral del país on es troben i d’on és cada contracte, de manera que alguns dels acomiadaments podrien arribar a ser declarats nuls pels tribunals del país i comportar indemnitzacions més elevades.
Les delegacions afectades són onze: França, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units (on hi ha dues oficines), Àustria, Itàlia, el Marroc, el Vaticà, Portugal, Dinamarca, Polònia, Croàcia i la delegació del govern català davant de les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena. Algunes d’aquestes tenien 10 anys de vida. Només quatre s’havien obert el darrer any: Ginebra, Dinamarca, Polònia i Croàcia.
Segons els treballadors, l’extinció de les delegacions provoca la desaparició de funcions com ara el suport a entitats i empreses catalanes i a activitats que es portaven a terme per donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes. Un exemple: la supressió de la delegació a Itàlia fa desaparèixer l’activitat de suport al català que es fa a l’Alguer. A més, els catalans residents a l’estranger deixen de tenir aquestes oficines per obtenir i tramitar els certificats digitals IdCAT, molt útils en els seus tràmits des de l’exterior amb les administracions catalana i espanyola. També s’elimina la cessió d’espais que aquestes delegacions feien a les comunitats catalanes a l’exterior per realitzar actes d’interès públic (exposicions, xerrades, tallers) i es perd la informació que contenien els llocs web de les delegacions, que han estat tancats. També s’ha eliminat qualsevol referència a les delegacions exteriors als llocs web i comunicacions del govern intervingut.
“S’ha actuat amb crueltat, no els ha interessat conèixer la feina concreta de les delegacions, que era molta, ni s’ha donat temps a un pla de recol·locació.” “S’ha volgut desmuntar en unes setmanes un aparell administratiu que, per fer-ho bé, necessitaria almenys sis mesos de temps”, expliquen fonts del Departament. El clima a la seu de la conselleria a Barcelona no és millor. Tot i que el personal hi col·labora, la relació amb els homes enviats des de Madrid és molt freda, i alguns treballadors se senten espiats i prefereixen no parlar obertament amb la premsa per evitar represàlies. Els Mossos han entrat als despatxos a retirar símbols com ara els llaços grocs. S’han organitzat, com en altres departaments, en assembla de treballadors contra el 155, i fan inventari sobre els danys que la intervenció està provocant.
LES XIFRES
Més barat que decorar ambaixades
El desembarcament de personal del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol al Departament que dirigia el conseller Romeva ha fet evident les diferents cultures administratives i polítiques que regeixen les dues administracions. Segons fonts del Departament, els càrrecs enviats pel Ministeri es van mostrar sorpresos quan van saber que la Generalitat no paga la residència del personal de les delegacions, sinó que s’ho paguen de la seva butxaca, així com el fet que les oficines no eren de propietat sinó oficines de lloguer, en alguns casos compartides amb altres entitats, com ara Acció i l’Institut Ramon Rull. “S’havien cregut que això era com les seves ambaixades”, expliquen. El conjunt de les delegacions catalanes ha tingut un cost mensual d’entre 170.000 i 180.000 euros. En canvi, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va gastar 200.000 euros només en la compra d’antiguitats per decorar l’ambaixada de Tòquio, que va costar 18 milions. Espanya té 119 ambaixades, 92 consolats, 10 seus en organismes internacionals, i cada seu amb ambaixador té, a més, una residència per al cap de la delegació; el pressupost global d’aquesta estructura va ser de 756 milions d’euros el 2016.
