La fi de l’internet lliure

Els EUA van camí posar fi a internet tal com es coneix fins ara. La xarxa, paradigma de la universalitat del coneixement, d’accés infinit a velocitat impensable fa dècades, té els dies comptats per als nord-americans, que, a partir d’ara, veuran com l’experiència coaxial vindrà determinada per les companyies de telecomunicacions.

La decisió de la Comissió Federal de Telecomunicacions (FCC) d’acabar amb la normativa de neutralitat a la xarxa, més enllà d’una decisió política –formava part del llegat de Barack Obama–, és un canvi radical en el dret a la informació i l’accés a serveis. Comença l’era de l’internet de, com a mínim, doble velocitat, el que separa rics i pobres, el que limita la xarxa en funció de la butxaca i decisions de companyies amb interessos propis i que només vetllaran pel benefici del seu servei, no per la universalitat d’accés.

La fi de la neutralitat a la xarxa acaba amb els conceptes de llibertat i igualtat. A partir d’ara, les empreses podran decidir la qualitat del serveix que ofereix, en quines condicions, quin preu dona accés a què, quines pàgines poden ser consultades i quines queden bloquejades, amagades o, simplement, alentides. L’únic requisit: que informin els clients de què faran, per maquillar el procés en nom de la transparència. La decisió és un triomf enorme per a companyies de telecomunicacions com ara Verizon, AT&T i Comcast. “Esteu entregant les claus d’internet a un grup de corporacions multimilionàries”, va criticar la demòcrata Mignon Clyburn, una de les dues membres de la FCC que van votar en contra de revocar la normativa de neutralitat. Els tres que hi van votar a favor van ser republicans. Clyburn té raó: les companyies podran fer i desfer com vulguin, només mirant pels seus interessos i deixant en mans d’acords empresarials i de les butxaques dels clients a què i a què no poden entrar. Cal tenir en compte que les grans telecos són conglomerats que, casualment, tenen molts interessos en el sector de la comunicació. Comcast, per exemple, és propietària del conglomerat NBC, un dels grups mediàtics més importants del país. Verizon, per la seva banda, controla Yahoo i AOL, ferotges competidors de Google.

El canvi de paradigma es basa en un canvi de denominació d’internet, que deixa de ser un servei de telecomunicacions a ser simplement “informació”. Aquest matís fa que la FCC no pugui regular-lo, obrint la veda perquè les empreses juguin com vulguin amb la xarxa. Ningú no podrà evitar que sigui més fàcil accedir a un diari digital o a un altre, o que un sistema de visionat de vídeos a la carta costi un preu especial. Els experts no esperen canvis immediats, però la llavor està sembrada i pot germinar en qualsevol moment. “Abandonar-la [la neutralitat a la xarxa] amenaçaria el final d’internet tal com el coneixem”, advertia Obama el 2014, un any abans que la mesura que va impulsar es consolidés com a normativa federal. De res van servir les queixes de gurus del sector com ara Vinton Cerf, pare d’internet, o grans empreses tecnològiques com ara Facebook i Google, que temen que les seves pàgines podrien ser menystingudes si no arriben a acords amb les empreses de telecomunicacions.

Per als contraris a la mesura, no tot està perdut. Més d’una dotzena de fiscal generals d’estats majoritàriament progressistes, liderats per Nova York, han promès que duran el cas als tribunals per evitar una decisió que consideren “il·legal” perquè vulnera els drets constitucionals dels nord-americans.