Cues per anar a votar a primera hora
Un total de 5.554.394 ciutadans poden exercir el dret a vot, la gran majoria són residents a Catalunya i 226.381 són a l’estranger
El secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, admet que l’emissió de justificants de votació pot estar provocant lentitud en el procés
La jornada electoral ha començat amb cues a la majoria de col·legis electorals, en alguns punts són força llargues i fins i tot arriben al carrer. Molts votants han matinat per poder anar a la feina després. Aquests comicis se celebren en un dia feiner, i no un diumenge, com és habitual, i es fan en un escenari obert i en un moment excepcional després de l’aplicació del 155 que va suposar el cessament de tot el govern i la intervenció absoluta de l’autogovern.
El secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat des del Centre de Dades habilitat al pavelló 8 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona que no hi ha hagut cap “incidència remarcable” en el tret de sortida de la jornada. Fins a les deu del matí s’havien constituït 8.050 de les 8.247 meses distribuïdes en els 2.680 locals electorals habilitats per als comicis d’aquest 21 de desembre.
Preguntat sobre les cues que s’han originat en alguns locals a primera hora, Puigserver ha assenyalat que són aspectes “difícilment evitables”, en tractar-se d’una jornada laboral en la que molts votants necessiten un justificant que han d’adreçar al seu lloc de treball. Les primeres dades de participació, un element que pot ser clau en el resultat de les votacions del 21-D, se sabran pels volts de les dues de la tarda amb dades de fins a la una del migdia.
En total, 5.554.394 ciutadans poden exercir el dret a vot, la gran majoria són residents a Catalunya i 226.381 són a l’estranger. Segons dades de l’INE, 136.300 votants participaran per primera vegada en uns comicis electorals en haver assolit la majoria d’edat.
Aquestes són les principals dades d’una jornada plena d’incerteses i que arriba en un moment polític excepcional després de l’aplicació de l’article 155, amb el candidat d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera, i del candidat de JxCat, Carles Puigdemont, a Brussel·les.
Els resultats del 21-D fixaran el rumb del procés després d’una declaració d’independència que no s’ha aplicat o suposaran la seva fi i l’inici d’una nova etapa dirigida pel constitucionalisme espanyol. Les aliances postelectorals seran determinants tenint en compte que la demoscòpia dibuixa un Parlament molt fragmentat.
