Política

aplicació del 155

L’Estat aixeca part del bloqueig

El ministeri agrupa tota la intervenció financera del govern sota el paraigua del 155 i a partir de l’1 de gener permetrà pagar els ajuts i subvencions que havia congelat al setembre

El Parlament presenta recurs contra el 155

Res­pir per als sec­tors públics i pri­vats que depe­nen del finançament de la Gene­ra­li­tat. El Minis­teri d’Hisenda dei­xarà sense efecte el 31 de desem­bre l’ordre de no dis­po­ni­bi­li­tat de crèdits del govern que va eme­tre el 20 de setem­bre, que blo­que­java el desem­bor­sa­ment de les par­ti­des con­sig­na­des als pres­su­pos­tos que no con­si­de­rava pri­o­ritàries, amb l’excusa de mirar d’impe­dir el referèndum de l’1-O. Entre aques­tes hi havia una llarga llista en què des­ta­ca­ven tots els ajuts i sub­ven­ci­ons rela­ci­o­nats amb l’accés a l’habi­tatge, la llen­gua i la cul­tura, els pro­gra­mes de recerca científica i salut, la coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment, la pro­tecció del medi ambi­ent, el foment del turisme, les polítiques de joven­tut o igual­tat, l’orde­nació del ter­ri­tori, el suport a l’agroindústria o les infra­es­truc­tu­res del món rural. A par­tir de l’1 de gener, el govern podrà tor­nar a pagar aques­tes par­ti­des pre­nent com a base la quan­tia desig­nada en el pres­su­post pror­ro­gat del 2017. El govern va esti­mar que en total les par­ti­des afec­ta­des puja­ven a uns 400 mili­ons, tot i que en aquests mesos l’Estat ha aixe­cat pun­tu­al­ment, prèvia petició i auto­rit­zació expressa, la sus­pensió d’algu­nes, com ara la de la renda garan­tida.

L’aixe­ca­ment del blo­queig figura en l’ordre que publi­cava ahir el BOE, que cor­ro­bora la resta de mesu­res d’inter­venció de les finan­ces del govern apro­va­des en els últims mesos, i les situa totes sota el parai­gua de l’apli­cació del 155. Un fet, doncs, que hau­ria de sig­ni­fi­car que, el dia que aquest s’aixe­qui amb la for­mació del nou govern, també quedi extin­gida qual­se­vol mesura de con­trol al Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Hisenda.

En tot cas, les mesu­res de con­trol que res­ten en vigor no són pas menors. Tots els paga­ments dels capítols con­si­de­rats bàsics (salut, edu­cació i ser­veis soci­als) els con­ti­nuarà fent direc­ta­ment l’Estat amb càrrec als diners de les bes­tre­tes que hau­ria d’ingres­sar del model de finançament, segons un informe men­sual dels cre­di­tors que ha de pre­sen­tar la inter­venció gene­ral de la Gene­ra­li­tat, que també ha de garan­tir que els diners es des­ti­nen a fins legals. El minis­teri con­ti­nuarà dipo­si­tant els fons sobrants en un compte específic a què el govern no pot acce­dir sense permís. Des d’ara, això sí, amb aquests diners també es paga­ran les nòmines, que el govern havia con­ti­nuat pagant de la tre­so­re­ria pròpia, que tan­ma­teix ara pre­fe­reix reser­var per als ven­ci­ments de deute dels pri­mers mesos del 2018, en què pre­vi­si­ble­ment encara no haurà cobrat el diner del FLA des­ti­nats a tal efecte, que cada any se solen endar­re­rir.

Entre els acords que recull l’ordre del BOE con­ti­nua figu­rant la neces­si­tat de l’auto­rit­zació del Con­sell de Minis­tres per a qual­se­vol ope­ració d’endeu­ta­ment, i la invi­tació als pres­ta­dors de ser­veis o proveïdors de béns perquè dela­tin al minis­teri i a la fis­ca­lia qual­se­vol ombra d’il·lega­li­tat que detec­tin.

Recurs con­tra el 155

L’agru­pació del con­trol finan­cer sota el 155 arri­bava el dia que la Dipu­tació Per­ma­nent del Par­la­ment va apro­var, amb els vots de JxSí i Sí que es Pot, i l’abs­tenció de la CUP, la pre­sen­tació d’un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra l’apli­cació de l’arti­cle i, més con­cre­ta­ment, con­tra la des­ti­tució del govern i la sub­següent con­vo­catòria d’elec­ci­ons. La decisió es basa en el dic­ta­men del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries que, segons el pre­si­dent de JxSí, Lluís Coro­mi­nas, ja indi­cava que es tracta “d’una mesura des­pro­por­ci­o­nada” i que s’hau­rien pogut pren­dre mesu­res, amb les matei­xes con­seqüències, “molt menys inva­so­res”. Segons ell, el que va fer Rajoy és fer cas omís del seu “propi orde­na­ment jurídic” que tant reclama res­pec­tar. Coro­mi­nas va des­ta­car també que el dic­ta­men inclou que l’apli­cació del 155 “no res­pecta ni els prin­ci­pis de gra­du­a­li­tat ni els de tem­po­ra­li­tat”. Marta Ribas, de CSQP, va recor­dar que En Comú Podem ja va pre­sen­tar recurs al Congrés, i va jus­ti­fi­car el suport en el fet que s’han “sobre­pas­sat els límits democràtics pro­ce­di­men­tals i legals”. Con­tun­dent també va ser la dipu­tada de la CUP, Gabri­ela Serra, que jus­ti­fi­cava l’abs­tenció perquè al TC no li reco­neix “cap com­petència ni cap auto­ri­tat”.

A l’altra banda es van situar Ciu­ta­dans, el PSC i el PP, que van coin­ci­dir que l’apli­cació del 155 era ine­vi­ta­ble davant dels incom­pli­ments legals. “Va ser­vir per donar la paraula als cata­lans quan la nos­tra democràcia i el nos­tre Par­la­ment van ser segres­tats pel govern i la mesa”, jus­ti­fi­cava Car­los Car­ri­zosa, de Cs. El líder del PSC, Miquel Iceta, també es va mos­trar con­trari al recurs, ja que no veu “com s’hau­ria pogut atu­rar d’una altra manera un procés polític que, a banda de pre­ten­dre la liqui­dació de l’estat de dret a Cata­lu­nya, va divi­dir la soci­e­tat, va afe­blir nota­ble­ment l’eco­no­mia i va mal­me­tre la imatge de les ins­ti­tu­ci­ons i del país”, va sen­ten­ciar. Ale­jan­dro Fernández, del PP, pun­tu­a­lit­zava que el CGE no veu pas incons­ti­tu­ci­o­nal el 155. La cam­bra cata­lana començarà a tra­mi­tar ara el recurs, i el TC en els pròxims dies haurà de dic­ta­mi­nar si l’accepta o no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.